L'actor Lluís Soler (Manlleu, 1954) diu sovint que està més còmode vivint al segle XX que no pas al XXI i, de fet, és un home analògic sense xarxes socials. Es mira amb distància la voracitat amb què internet s'ha menjat la societat contemporània i cita Un món feliç d'Aldous Huxley (Labutxaca, en traducció de Ramon Folch i Camarasa) com el llibre que va pronosticar més bé cap on s'encamina la humanitat. "El vaig llegir fa molts anys, en deu fer 40 o 45, però em va quedar a dins. Huxley el va escriure el 1931, però si no hem superat tot allò que ell imagina, poc ens falta. Vivim en un món incontrolable en què tots els valors canvien molt de pressa", assenyala Soler, que aquest estiu ha estrenat La tempestat, de Shakespeare, amb La Perla 29.

Oriol Broggi va caure del cavall el 1993 al Festival d’Avinyó davant La Tempestat de Peter Brook: “Em va agradar tant que vaig decidir dedicar la meva vida al teatre”. L’empremta del mestre Brook ha impregnat molts dels treballs de Broggi. També, esclar, aquesta Tempestat: no solament en els elements matèrics, com el sempitern terra de sorra, els bastons de fusta, els detalls del vestuari, diria que també l'elecció de Babou Cham per a l’eteri paper de l’esperit Ariel o l’energia desfermada de l’esclau Caliban, sinó per les textures estètiques, la cadència de les composicions i l'atmosfera visual i sonora que embolica una proposta que arrenca amb una genial escena del naufragi que fa virtut de l'extrema senzillesa. Pur Brook.

Lluís Soler (Manlleu, 1954) té totes les paraules de La tempestat marcades síl·laba per síl·laba. L'actor es confessa "un enamorat del vers" i, des de fa mesos, treballa perquè l'última obra de Shakespeare li quedi ben endins abans de propagar-la a l'escenari, en el paper de Pròsper i sota la direcció d'Oriol Broggi. La tempestat és l'aposta estiuenca de La Perla 29, una producció que forma part del Festival Grec i que compta amb nou actors a l'escenari, entre els quals també hi ha Clara de Ramon, Xavier Boada i Babou Cham. L'espectacle s'estrena el 25 de juny al Teatre de la Biblioteca, on es representa fins al 26 de juliol.

Quin és l’impossible del títol de la novel·la de l’escriptor italià Erri De Luca (publicada en català per Bromera)? Doncs la impossibilitat d’una trobada accidental en un agrest i isolat corriol de les Dolomites entre un vell exmembre d’un grup armat a la Itàlia del segle XX i un excompany i examic, un pentito que va denunciar els seus companys per salvar la pell. A aquesta impossibilitat s’agafa amb dents i ungles un jove jutge amb l’afany de demostrar que la mort del delator no va ser un accident sinó un homicidi premeditat.

El TNC recupera (per què?) una obra que es va representar al Teatre Romea l'abril de 1931 de l’escriptor austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958), molt més conegut per El mal de la joventut, obra de la qual Juan Carlos Martel va dirigir-ne una versió el 2021 al Teatre Lliure i escrita el mateix any 1929.

Pocs dies abans que es proclamés la Segona República Espanyola, la companyia de l'actriu Maria Vila va estrenar una adaptació d'Els criminals de l'austríac Ferdinand Bruckner (1891-1958) al Teatre Romea de Barcelona. "És una obra lliure, valenta, forta, intensa. Teatre de debò, i no de nata i pasta de tortell com el que, a indicacions dels empresaris, ens serveixen els nostres autors", deia una crítica anònima publicada a L'Esquella de la Torratxa el 10 d'abril del 1931. El director i dramaturg Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) la recupera ara convençut que el teatre de Bruckner "fa ressonar alguns moments de la nostra història del segle XX" i "il·lumina el present sense que sigui evident". Del 18 d'abril al 26 de maig en dirigirà una nova versió a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb música de Dani Espasa i un repartiment coral que inclou Joan Carreras, Cristina Plazas, Lluís Soler, Maria Rodríguez i Kathy Sey, entre d'altres.

Els misteris del Vaticà són inescrutables. La Santa Seu és una institució poc transparent a l’hora d'explicar què passa dins de les seves quatre parets. El dramaturg i guionista neozelandès d’origen irlandès Anthony McCarten va voler posar llum sobre la renúncia en vida de Benet XVI i l’elecció de Francesc I en una obra de teatre, El Papa (2017), que donaria origen a la coneguda pel·lícula del brasiler Fernando Meirelles, Els dos Papes (2019), i que ens deparava dues superbes interpretacions de Jonathan Pryce i Anthony Hopkins.

L'actor Lluís Soler continua. Després d'insinuar que es volia retirar amb el monòleg Birnam, estrena al Teatre Akademia Red, l'èxit de Broadway del guionista John Logan, en què Soler es fica dins la pell del pintor nord-americà Mark Rothko. "Ha pogut més el teatre que el meu desig –afirma Lluís Soler–. Quan vaig fer Birnam feia temps que treballàvem amb Rothko", adverteix.

Birnam

Biblioteca. Fins al 24 d’octubre

Lluís Soler diu que ens diu adeu, que està cansat de bolos, funcions, canvis de vestuari, de maquillar-se de tots colors... Ho diu al programa de mà d’un monòleg en el qual casualment interpreta un actor que porta molt de temps fent obres de Shakespeare i es pregunta sobre el sentit de la seva feina i, sobretot, sobre el sentit últim de les paraules que diu en escena. Queden seixanta minuts perquè comenci la funció de Macbeth. Un regidor tan insolent com enginyós és el déu del temps. Un cop més, l’actor ha de guarnir-se amb l’ambició i la crueltat de Duncan. I està cansat. Es mira al mirall del camerino. S’ha fet gran. De fet, ara podria fer un gran Rei Lear ("Tant de bo algú l'hi ofereixi!", em dic jo).

]]>

Lluís Soler (Deltebre, 1983) rep l’ARA després de ser escollit divendres president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Soler, que ja ha demanat una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, assegura que l’entitat continuarà acompanyant les institucions catalanes en el Procés i fa una crida perquè la resposta a la sentència no acabi en un nou 155.

]]>

L'alcalde de Deltebre, Lluís Soler (JxCat), és des d'aquest divendres el nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). En el seu primer discurs, després d'haver estat escollit per l'assemblea de l'entitat a Girona, Soler ha reivindicat el compromís del món local "amb l'anhel col·lectiu del poble català i amb les aspiracions d'un país que vol ser lliure". "El municipalisme serà sempre un aliat del país, sempre que calgui tornarem a sortir al carrer, pacíficament, democràticament i cívicament però carregats de raó i de voluntat democràtica", ha afirmat el ja president de l'ACM, que ha assegurat que "cap presó ni sentència injusta" podrà aturar "la voluntat del poble".

]]>

La candidatura de l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha sigut l'única que s'ha presentat per presidir l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquest matí s'ha acabat el termini per presentar les llistes i els serveis jurídics de l'entitat han confirmat que la de Soler és l'única candidatura que optarà a dirigir l'entitat.

]]>

En el procés d’ordenació de l’espai postconvergent, qualsevol relleu en llocs de responsabilitat és clau i tensiona l’equilibri entre les diferents famílies del PDECat. Així ha estat en el cas de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), fins que aquest dilluns la direcció del partit va acordar in extremis -el termini per presentar candidatures s’acaba avui- que sigui l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, qui presideixi l’entitat. El també vicepresident de la Diputació de Tarragona és membre de l’actual executiva que pilota David Bonvehí i governa al seu municipi amb majoria absoluta. Ara Soler haurà de recollir avals en el món local i presentar-se davant l’assemblea de l’entitat municipalista, que es reuneix aquest divendres a Girona, per ser escollit. L’ACM està formada per 932 ajuntaments (dels 947), tots els consells comarcals, les quatre diputacions i altres ens municipals.

]]>