El 2025 ha estat un any convuls per a l'economia mundial i la local. La fluctuació del preu de l'or és un dels termòmetres més fiables i, si bé no ho explica tot, ens permet entendre a grans trets què ha passat aquest any. D'entrada, l'or s'ha revalorat un 72% en només un any i ha passat dels 2.590 dòlars per unça al gener als aproximadament 4.500 el desembre del 2025. Es tracta d'un rècord històric del preu de l'or mai vist des que es tenen dades (1970). Aquest rendiment estratosfèric respon a una evidència: ha estat un any de grans incerteses econòmiques i geopolítiques. L'or és considerat un bé refugi, per la qual cosa, en èpoques d'inestabilitat, els inversors busquen emparar-se en un actiu segur. Anem a pams: què ha passat aquest any?

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) torna a desafiar Donald Trump i manté els tipus sense canvis, entre el 4,25% el 4,5%, malgrat les pressions del president nord-americà, que des que va arribar a la Casa Blanca ha exigit amb amenaces una rebaixa. L'organisme monetari ha actualitzat també les projeccions sobre l'economia del país, de manera que ara apunta que només hi haurà una rebaixa del preu del diner de 0,5 punts fins a finals d'any, a través de dues retallades de 0,25 a les quals encara no posa data. La decisió es justifica davant una previsió per als Estats Units de menys creixement econòmic, més atur i més inflació per al que queda del 2025.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), Jerome Powell, ha assegurat aquest dijous que continuarà en el càrrec encara que el president-electe dels Estats Units, Donald Trump li exigeixi que plegui. Segons Powell, que va rebre moltes crítiques de Trump al final del seu primer mandat, el seu acomiadament per part del president "no està permès per la llei", ja que la Fed és una institució independent del govern nord-americà.

El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, ha apuntat aquest divendres a una rebaixa dels tipus d'interès. Powell ha assenyalat que l'empitjorament de l'atur i la moderació dels preus han portat l'organisme monetari nord-americà a revisar la seva política, que fins ara s'havia centrat en lluitar contra la inflació.

El president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units), Jerome Powell, parlarà divendres en la trobada de bancs centrals de Jackson Hole (a l'estat nord-americà de Wyoming), una intervenció en la qual podria apuntar a una retallada dels tipus d'interès als EUA. La reunió, que se celebra cada any a finals d'agost, arriba en un moment de desacceleració de l'economia nord-americana, la qual cosa ha augmentat la pressió sobre la Fed per abaratir el preu del diner, tal com ja va fer al juny el Banc Central Europeu (BCE).

L'ofensiva de les forces armades d'Ucraïna a la província russa de Kursk no només ha tingut repercussions militars, sinó també econòmiques. El ruble, la moneda russa, va tancar divendres la setmana amb una caiguda de valor del 5,72% respecte del dòlar des de l'inici de la incursió ucraïnesa en territori rus.

La borsa del Tòquio ha tancat la jornada de dilluns amb una caiguda per sobre del 12% que ha arrossegat, tot i que amb davallades menors, els parquets europeus i nord-americans. La forta reducció es deu a la decisió del banc central japonès d'augmentar els tipus d'interès i a les pors entre els inversors que els Estats Units entrin en recessió.

La Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, va deixar aquest dimecres sense canvis els tipus d'interès i, a més, una majoria dels membres del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, en les sigles en anglès, l'òrgan intern que decideix la política de tipus) va apuntar que aquest any la institució només aprovarà una retallada del preu del diner, quan al mes de març les previsions eren de tres. No obstant això, no es pot descartar que els dirigents de la Fed acabin canviant de parer i tirin endavant més baixades enguany.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut inalterats els tipus d'interès. D'aquesta manera, la institució monetària nord-americana s'allunya del canvi de política introduït la setmana passada pel Banc Central Europeu (BCE), que va aprovar la primera rebaixa del preu del diner a la zona euro des del 2016.

Pablo Hernández de Cos (Madrid, 1971) ja coneixia les interioritats del Banc d'Espanya (BdE) quan el maig del 2018 l'exministre d'Economia del PP, Román Escolano, va posar el seu nom damunt la taula perquè fos el nou governador en substitució de Luis María Linde. El cert és que feia més de vint anys que havia aterrat a la institució, en concret al Servei d'Estudis, i des d'aleshores no havia deixat d'escalar posicions.

L'anomenada quota catalana del Banc d'Espanya fa més d'un any que està vacant. El seient del consell de govern d'aquesta institució, que va estar ocupat durant sis anys per la professora de l'Iese Núria Mas, està vacant des del març del 2023, sense que ni el govern espanyol ni la Generalitat hagin proposat públicament cap nom per ocupar-lo.

La inflació està sota control i manté la tendència a la baixa, fins i tot més de pressa del previst, però el Banc Central Europeu (BCE) ha optat per no canviar de plans i mantenir els tipus d'interès a uns nivells elevats, al 4,5%. Això sí, la presidenta de la institució monetària, Christine Lagarde, ha insistit que al consell de govern de l'organisme del juny que ve ja comptarà amb "més indicadors i dades econòmiques" i, per primera vegada, ha assenyalat que podria ser "apropiat" abaixar el preu del diner.

El Banc del Japó ha apujat els tipus d'interès per primera vegada en setze anys i posa fi, a més, a més de vuit anys amb el preu del diner en terreny negatiu, segons ha informat aquest dimarts el governador de la institució monetària nipona, Kazuo Ueda.

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

El Banc Central Europeu i la Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) continuarà encarint el crèdit com a mesura principal per combatre les pujades de preus. Així ho han explicat aquest divendres els presidents de les dues institucions, el nord-americà Jerome Powell i la francesa Christine Lagarde.

El Banc Central Europeu ha aprovat aquest dijous una nova pujada dels tipus d'interès. Així, la institució monetària manté la seva política d'enduriment del crèdit a la zona euro per combatre els increments de preus malgrat el recent anunci de recessió a l'Eurozona, i la seva presidenta, Christine Lagarde, ha apuntat que "la inflació ha caigut, però es preveu que es mantindrà massa alta durant massa temps".

“Promoure el bé de la població del Regne Unit.” Aquesta és l'eterna missió del Banc d’Anglaterra, segons l’exgovernador de la institució Mark Carney. L’any 1694 va donar peu que l'entitat financés la guerra amb França. En canvi, avui dia significa prendre mesures per mantenir l'estabilitat monetària i financera. Amb aquest mandat, o un de similar, i amb tota la llibertat per dur-lo a terme, no sorprèn que els bancs centrals hagin liderat el front més actiu des d’on s’han combatut les pressions inflacionistes. Estan vencent? Sí, però l’anàlisi de les diferents maniobres de la batalla revela dinàmiques interessants i sorprenents.

Totes les disciplines tenen una àgora on de manera recurrent es posen a prova els diferents punts de vista. En economia, una de les grans places on es confronten les diferents opinions són les rodes de premsa dels bancs centrals. Com que les pujades o baixades dels tipus d’interès tenen importants repercussions econòmiques, tothom que pretén dir la seva amb certa autoritat sobre el que haurien de fer el BCE o la Reserva Federal (la Fed), ha de definir una visió detallada sobre la situació econòmica del moment. Les batalles pel relat econòmic les presenciem de manera assídua cada vegada que es reuneixen les màximes autoritats monetàries. Però l’incert context actual ha propiciat l’aparició de visions especialment allunyades les unes de les altres.

L'Íbex-35, el principal índex borsari espanyol, ha tancat la setmana amb una caiguda del 5%, fins als 7.583,5 punts, uns nivells que no es veien des del novembre del 2020. Només en la sessió d'aquest divendres, la caiguda de l'índex ha estat del 2,46%. La setmana ha estat marcada per l'enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals com a mesura per pal·liar la creixent inflació, així com per la por a una nova crisi econòmica.