Dir la veritat sempre té un punt de subversiu en política, també en l'àmbit de l'esquerra. Per què passa això? Bàsicament perquè els discursos i les intervencions polítiques estan concebuts per agradar, per seduir, per emocionar, per simplificar. I la veritat no sempre és compatible amb tot això.

Quan hagi passat per Andalusia i les Canàries, Yolanda Díaz ja haurà culminat el procés d'escolta que va començar el juliol de l'any passat per llançar Sumar, el seu projecte polític. Posarà punt final a un camí que ha estat relativament plàcid: Díaz s'ha permès banys de masses en bona part dels actes, que s'han convertit en mítings i que ha combinat amb reunions més reduïdes i sectorials. Ara li arribarà l'hora de la concreció. Haurà de presentar formalment el contingut polític del projecte, la seva candidatura i sobretot abordar la negociació amb els partits de cara a les eleccions generals, segurament el pas més difícil. El conflicte amb Podem ha anat ressonant al llarg d'aquests mesos, però és ara quan la vicepresidenta segona i ministra de Treball haurà d'afrontar-lo de cara.

Compromís, Més País, la Chunta Aragonesista, Més per Mallorca i Verds Equo han signat aquest dilluns a València l'Acord del Túria, una aliança de forces progressistes que comparteixen valors com la defensa del territori, la justícia social o l'ecologia, i que pretenen fer front a les "pulsions centralistes" existents a l'estat espanyol.

Primera llei per regular el mercat del cànnabis que arriba al Congrés, i primer revés de la cambra. La pinça entre el PSOE, el PP i Vox ha estat suficient per evitar que la proposició de llei elaborada per Més País comencés la seva tramitació. Íñigo Errejón proposava regular el cultiu, el consum i la comercialització del cànnabis per evitar-ne el mercat negre: "Si no regulem l'ús del cànnabis, no estem fent que desaparegui, sinó que caigui en mans de les màfies". El diputat no ha convençut els partits de la dreta, però tampoc els socialistes, que defensen regular el consum de marihuana per usos medicinals i, en aquest sentit, recorden que aquesta qüestió ja es tracta en una subcomissió del Congrés.

En qüestió de dies, tres grups parlamentaris –ERC, Unides Podem i Més País– han mostrat la intenció que el Congrés obri el debat sobre la regulació del consum i cultiu de cànnabis. El partit lila va anunciar divendres passat que presentaria una normativa en aquest sentit i aquest dimarts també ho han fet els republicans i el partit que lidera Íñigo Errejón. Unides Podem encara no ha registrat el text perquè fonts del partit expliquen que han obert un procés per consensuar-lo "amb la societat civil", mentre que ERC i Més País l'han registrat aquest mateix dimarts.

Íñigo Errejón ha viscut dues etapes molt clares al Congrés. La primera, quan Podem va irrompre-hi a finals del 2015, en què aglutinava gairebé tot el poder i movia els fils de la nova esquerra a la cambra. La segona ve a ser tot el contrari: quan el periple de presentar-se a última hora sota les noves sigles de Més País a les generals del 10-N del 2019 el va deixar amb només dos diputats al galliner de l’hemicicle. “Hi ha dos Errejón i em quedo amb el nou, cal reconèixer-li el mèrit”, sintetitza un diputat d’ERC acostumat a tractar-hi. Des de començament de legislatura, el que va ser número dos de Pablo Iglesias està vivint una llarga carrera de fons, que acaba de notar de cop un revulsiu després de les eleccions madrilenyes del 4 de maig. El sorpasso als socialistes l’ha tornat a col·locar en escena, sumat al fet que hagi duplicat el percentatge de vot a l’últim baròmetre del CIS a costa, sobretot, del PSOE: si ara se celebressin generals, almenys aconseguiria grup propi al Congrés.

Canvi clar de tendència a nivell demoscòpic després dels resultats de les eleccions madrilenyes del 4 de maig, en les quals Isabel Díaz Ayuso va arrasar. L'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no recull la puixança del PP de Pablo Casado d'altres enquestes, que el situen ja com a primera força a l'Estat, però sí que mostra com retalla distàncies respecte al PSOE. Si fa un mes, abans dels comicis, els populars creixien però encara se situaven a gairebé onze punts percentuals de diferència dels socialistes, amb un 20,6% d'estimació de vot, ara augmenten gairebé tres punts, fins a un 23,4%, i manlleven suports tant de Vox com de Ciutadans, que continua caient en picat, mentre que el PSOE passa d'un 31,5% d'estimació de vot a l'abril a un 27,9% aquest mes de maig.

El 12 de desembre Més País optava per no presentar-se a les eleccions del 14 de febrer. L’organització que encapçala Íñigo Errejón a tot l’Estat decidia prioritzar la “construcció organitzativa” de l’espai a Catalunya abans d’afrontar un nou repte electoral. I, sobretot, després de la patacada que va experimentar la formació a les eleccions generals del 10 de novembre del 2019, en què no va aconseguir ni un sol diputat per Barcelona, l’única circumscripció catalana on es va presentar. Un mes després d’aquella decisió, i amb les eleccions ajornades, Més País no es planteja de moment reobrir el debat sobre si cal presentar-se a les eleccions del maig i preveu continuar vertebrant-se al territori.

Més País comença a fer els primers passos per instaurar-se a Catalunya. Els mals resultats de les eleccions del 10 de novembre passat no han fet arronsar els seus principals impulsors i, un cop passada la pitjor fase de la pandèmia, han decidit reprendre la seva idea de celebrar el congrés fundacional de la formació -previst per al mes de maig-, que ha de servir per començar a posar els fonaments del partit a Catalunya. Així, el mateix candidat que es va presentar a les eleccions del 10-N, Juan Antonio Geraldes, ja ha presentat també la seva candidatura -que ara ha de validar la comissió de garanties de la formació- per liderar el partit amb un projecte federalista per a Catalunya i la resta de l'Estat sota el braç.

Quan va presentar el seu nou partit estatal, Més País, a finals de setembre i sota els focus, Íñigo Errejón va justificar les presses per la “necessitat” de trencar el bloqueig del govern espanyol i l’esquerra i de posar cola a les relacions trencades entre Unides Podem i el PSOE després de mesos d’aspres i fallides negociacions per formar govern. Si entrava amb força, Errejón prometia facilitar un acord d’esquerres, però va passar exactament el contrari: només va aconseguir tres escons (comptant el de Compromís a València), i 48 hores després de les eleccions Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, abraçada inclosa, van anunciar un preacord per formar govern sense cap necessitat de parlar abans amb Errejón.

No hi ha cap altre resultat possible que el que van donar les urnes ahir diumenge i, per tant, qualsevol especulació sobre un escenari alternatiu és política ficció. Però no són poques les preguntes que sorgeixen un cop passat el 10-N. ¿On haurien anat a parar els vots de la CUP si els anticapitalistes no s’haguessin presentat a les generals? ¿Hauria millorat resultats el PSOE en cas que la sentència del Procés s’hagués ajornat? ¿Quants escons ha restat Més País a Podem? Aquesta última és una de les qüestions amb què els partits implicats han començat a especular des de la nit electoral. Unides Podem ha caigut fins als 35 diputats –n’ha perdut 7– i la candidatura d’Íñigo Errejón tot just n’ha obtingut 3. És a dir, 38 escons entre totes dues. Tornant a la política ficció, ¿quants n’hauria tret Pablo Iglesias sense la presència d’Errejón? Assumint que tots els vots de Més País haguessin anat al partit lila, Unides Podem hauria sumat 39 escons, quatre més dels que va aconseguir diumenge. Amb el que hauria obtingut Compromís, la suma (40) hauria superat en dos escons el resultat del 10-N.

Íñigo Errejón ha agitat el fantasma de l'augment de l'extrema dreta, però també del PP, que pronostiquen les enquestes per tornar a carregar contra Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Els líders del PSOE i d'Unides Podem són, per Errejón, els únics culpables que la dreta i l'extrema dreta tornin a tenir una altra oportunitat per fer créixer la seva representació institucional. "És una irresponsabilitat tornar a donar una oportunitat als senyoritos de Vox i el PP", ha criticat el líder de Més País. "L'envalentonament de Vox i el PP té a veure amb la irresponsabilitat de Sánchez i Iglesias. No haurien d'haver tingut mai una segona oportunitat", ha afegit.

Més País s'ha presentat oficialment aquest diumenge a Barcelona. Després que el partit que capitaneja Íñigo Errejón decidís presentar-se a la capital catalana, aquest matí ha fet el seu acte de presentació oficial, en què hi ha intervingut el mateix Errejón i també el candidat de Més Barcelona, Juan Antonio Geraldes. Així, el líder de Més País, Íñigo Errejón, ha demanat el suport dels votants del PSC i dels comuns "cansats, decebuts i tips" que els principals partits de l'esquerra posin "les sigles per davant" dels interessos de la gent. Errejón ha posat en relleu que hi ha "molts votants progressistes enfadats" amb els socialistes i l'espai d'Unides Podem per la "irresponsabilitat" que suposa la repetició electoral del 10 de novembre.

A mesura que s'acosta la pròxima cita amb les urnes a l'Estat, el 10 de novembre, les formacions exposen detalls dels seus programes electorals. I així com la majoria de partits optaran per les propostes que ja van presentar a les eleccions del 28 d'abril, el d'Íñigo Errejón intentarà donar un cop d'efecte.

El politòleg Juan Antonio Geraldes encapçalarà la llista de Més País a Barcelona. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA, el que va ser número dos de Guanyem Sant Boi -una candidatura integrada pels comuns, la CUP, Som Alternativa i Moviment d'Esquerres- serà el cap de llista de la candidatura que Errejón presenta a la capital catalana. Segons ha pogut saber l'ARA, la número 2 serà Berta Ballester, propera a l'entorn de Més Madrid, i l'exregidor i exdiputat Raimundo Viejo serà el número tres de la llista.

El fins ara secretari general de Podem a la Regió de Múrcia, Óscar Urralburu, i la seva número dos, María Giménez, han abandonat la formació lila per liderar a Múrcia la llista del nou partit d'Íñigo Errejón.