Així com durant segles, per no dir mil·lennis, els humans hem carregat amb els mites de l’honor i de la guerra, en la contemporaneïtat (segles XIX i XX) això va començar a canviar. Com més capacitat destructora teníem, més alertes s’aixecaven. La idea filosòfico-política kantiana de La pau perpètua (1795) s’ha anat obrint lentament camí en les nostres mentalitats i els nostres cors. Un camí tortuós, amb cul-de-sacs, del qual encara trigarem a veure el final, si és que hi ha final. Costa tant de creure en els finals feliços, oi? Avui quasi cap ficció no en té. Ni feliç ni infeliç. Tot resta obert, incert. Les sèries pròpiament no s’acaben... Estem en un to be continued infinit. La guerra es resisteix a desaparèixer amb dents i ungles. La duem ficada molt endins.

En aquest món, on un regal va sempre embolicat i es lliura en dies assenyalats, en proposo un que no venen en comerços i que pots regalar als teus éssers estimats qualsevol dia de l'any.

La nit del 30 de gener del 1948, Nathuram Vinayak Godse va matar a trets Mahatma Gandhi, quan sortia d'una reunió d'oració a Delhi. Aquest home, que un any més tard seria condemnat a mort i executat, era un brahman (la casta més alta de l'Índia) vinculat a l'organització ultranacionalista RSS (Rastriya Swayamsevak Sangh, o Organització Nacional de Voluntaris), que és la font ideològica del partit que avui governa l'Índia, el BJP (Bharatiya Janata) del primer ministre Narendra Modi. L'RSS va ser prohibida durant un temps arran del que va passar, igual que altres organitzacions nacionalistes que difonien l'odi als musulmans i acusaven Gandhi de ser "complaent" amb aquella comunitat religiosa.

El 30 de gener es commemora el 75è aniversari de l'assassinat de Mahatma Gandhi, i, una vegada més, la idea de la no-violència acapara els focus. Però, més que mai, és una oportunitat per avaluar l'estatus teòric i pràctic de Mahatma Gandhi a l'Índia i al món. Tot i ser mal llegit i mal entès, el llegat de Gandhi viu 75 anys després de la seva mort. Avui, per a molts no indis, el seu nom és sinònim de viure en la veritat i de resistència civil. Com a tal, Mahatma Gandhi continua sent estudiat i pres en consideració per tota la gent d'arreu del món (inclosos els indis) compromesa amb la lluita per la llibertat i la democratització de les societats.

Fa 75 anys, el 30 de gener de 1948, Mohandas Gandhi moria assassinat a Delhi quan s’adreçava a la pregària diària a Birla House, la casa on s’allotjava des que havia arribat a la capital el setembre anterior, procedent de Calcuta. Com descriu V. Kalyanam, que llavors era el seu secretari personal, Gandhi passava el dia atenent la correspondència, rebent visites i fent girar la seva charkha (una roda de filar manual), a més de la reunió diària de pregària pública. Aquesta reunió era compartida per desenes o centenars de persones i s’hi podien recitar estrofes pertanyents a les diverses religions presents a l’Índia, acompanyades sovint d’unes paraules del mahatma, amb les quals feia referència als problemes socials i polítics que vivia el país.

La invasió d’Ucraïna per l’exèrcit rus, i el consegüent desencadenament de la guerra, està colpint Europa i el món sencer i ens té el cor encongit. La primera gran víctima d’aquesta agressió és, evidentment, la població d’Ucraïna, que veu el seu país envaït i en molts punts arrasat o en perill de ser-ho. Els milers de persones mortes i ferides i el gran nombre de desplaçades en són la imatge més esfereïdora. També en són víctimes els mateixos soldats russos, enviats a matar i a morir per ordre i interès d’un dirigent autocràtic, com també ho és la part de la població russa que s’atreveix a enfrontar-se a la política agressiva del seu govern.

El 2 d'octubre és l'aniversari del naixement de Gandhi. I, gairebé setanta-quatre anys després de la seva mort, cal dir que Gandhi continua sent el líder polític més conegut de l'Índia moderna. La talla de Gandhi com a figura històrica important es va confirmar amb l'èxit del seu moviment no-violent contra el domini britànic a l’Índia. Tot i això, el que fa que Gandhi sigui tan rellevant i significatiu per al nostre món és que el seu llegat polític i la seva importància filosòfica continuen inspirant milions de persones arreu del món a lluitar contra la desigualtat, la injustícia i els errors històrics. El que distingeix Gandhi de tots els polítics del món actual no és només la seva senzillesa i honestedat, que s’han convertit en característiques rares per a molts homes i dones que pretenen representar les nostres voluntats i desitjos a tot el món, sinó també la seva creença en el creixement moral de humanitat. En un món com el nostre, que pateix d’immaduresa de la política i els polítics, ja sigui en situacions tiràniques com les de l’Afganistan, Birmània, Síria, etc. o en democràcies com els EUA, Espanya, Polònia o l’Índia, llegir Gandhi com a lliçó de maduresa política és una imperatiu ètic. Per definició, i no estranyament, Gandhi no creia en cap divorci entre política i ètica.

La tràgica experiència de la pandèmia del coronavirus ens ha demostrat que en el món actual la solidaritat entre individus i països no és un esdeveniment qualsevol, sinó un exercici moral d’importància vital per a la humanitat. Per tant, homenatjar Mahatma Gandhi setanta-tres anys després del seu assassinat no és una cerimònia de commemoració insignificant, sinó una qüestió urgent i candent de convivència i diàleg entre els membres de la raça humana. És en aquest marc que llegim i practiquem les idees gandhianes en el nostre món. És difícil dir quina part d’aquest cànon gandhià està a l’abast de l’ampli espectre de les generacions més joves. Però no es pot negar que llegir Gandhi i portar a la pràctica les seves idees avui és absolutament essencial per a la solidaritat humana en un món cruelment ferit i dividit per la pandèmia recent.

Per què es va interessar per la no - violència?

La policia índia investiga la desaparició d’una part de les cendres de l’heroi de la independència de l’Índia, Mahatma Gandhi, que eren dins d’una urna de coure al mausoleu Bapu Bhawan del districte de Rewa, al nord-est de Bhopal, al centre del país. Damunt de l’urna hi havia una fotografia de Gandhi, on els vàndals van pintar amb tinta verda les paraules rashtra drohi, que en hindi signifiquen antinacional o traïdor de la pàtria.

A començament d’aquest any el primer ministre indi, Narendra Modi, va inaugurar el Memorial Gandhi malgrat que la seva política és de tot, menys pacífica. Situat a la costanera localitat de Dandi, on el Mahatma va acabar la seva famosa marxa per la independència, aquest espai monumental s’ha construït amb bones intencions però amb una pèssima realització: dos dies després de la inauguració l’estructura ja semblava decadent, amb uns acabats indignes d’un projecte que pretenia homenatjar una figura que es va caracteritzar per valorar, precisament, l’artesania del país. Aquesta costosa i faraònica obra està tan desolada com la icònica platja, que en una època va ser emblema de la lluita per la independència del país i ara s’ha convertit en un lloc de passeig, de joc i de curiositat sense cap referència al passat. De la marxa de la sal, no en queda ni camí ni destí, i el record es perd en les últimes generacions de les persones que es van atrevir a desafiar l’Imperi Britànic amb un senzill gest.

Setanta-dos anys després del seu assassinat, Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com a Mahatma Gandhi, és encara, sens dubte, una de les figures polítiques i morals més destacades de la història de la humanitat. Home d’una profunditat gairebé insondable i amb una personalitat extraordinària, va ser un gran savi i alhora un gran polític. A diferència, però, dels antics savis indis, Gandhi considerava la política com una dimensió de la vida humana en què calia buscar el que ell en deia “l’esperit de la veritat”.

Quan observem la deriva d’un món en crisi, tant en l’àmbit ecològic com pel que fa a l’increment de les desigualtats, el bel·licisme i les violències creixents, els milions de refugiats i desplaçats, i les amenaces constants als drets bàsics i les llibertats, és oportú preguntar-se, ara que es commemora el 150è aniversari del seu naixement, quin pot ser el paper de les idees i el llegat de Gandhi. Dit d’una altra manera: ¿ha de ser considerat una relíquia del passat o una esperança per al futur?