La Junta Electoral Central (JEC) no veu infracció en la difusió de propaganda electoral de Vox a domicilis de persones que van sol·licitar no rebre'n. L'àrbitre electoral ha resolt avui a favor del partit de Santiago Abascal considerant que "la distribució generalitzada de propaganda electoral a les bústies sense identificació del destinatari al sobre", sistema que anomena de "bustiada", està permès, encara que els que la reben s'haurien "oposat a ser inclosos en les còpies del cens electoral que es faciliten a les candidatures per fer enviaments postals".

Segueix en directe les reaccions de la sentència al Procés aquí.

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts les candidatures definitives per a les eleccions del 10 de novembre sense els noms dels presos independentistes que constaven a les llistes d’ERC i JxCAT. La Junta Electoral Central els ha exclòs automàticament després de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del Procés, que ha condemnat els presos polítics catalans a penes de 9 a 13 anys.

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha negat a traduir al castellà el recurs que va presentar davant la Junta Electoral Central (JEC) després que l'òrgan electoral l'instés a retirar els símbols en suport dels presos polítics. L'àrbitre electoral va demanar dimecres a Torra que traduís el recurs al castellà, però el president de la Generalitat ha decidit enviar un escrit d'al·legacions en què argumenta que el català és una llengua oficial i que l'emparen l'Estatut d'Autonomia i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'estat espanyol.

El president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, ha publicat un polèmic article en què aconsella als espanyols concentrar el vot "en aquells partits que ara per ara poden governar". L'article, titulat ¿Com sortir dels bloquejos polítics?, ha aparegut aquest dimarts a la revista Temas, de la qual Tezanos és director.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, va defensar dijous que no hi ha motiu perquè el govern central apliqui la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya i assumeixi el control dels Mossos d’Esquadra en detriment de la Generalitat. No hi ha “cap dada objectiva” que ho justifiqui, va argumentar, i va subratllar que tampoc n’hi haurà en el futur. El conseller va interpretar que aquest tema ha sortit ara amb força al debat públic perquè li ha interessat al PP i al PSOE per pur “partidisme” a les portes d’una nova campanya electoral. De fet, el primer a fer la proposta d’aplicar aquesta norma va ser el líder popular, Pablo Casado, que a principis de setmana va demanar activar-la “ja” i ho va justificar al·legant presumptes connexions entre els CDR detinguts i la Generalitat. Lluny de tancar la porta a la proposta, el president en funcions, Pedro Sánchez, va alimentar les especulacions assegurant que no descartava cap escenari per “afrontar qualsevol desafiament”. Tampoc aquest. Ahir Buch els va demanar al tots dos que parlin “de temes que interessin a la societat” i no de prendre competències a la Generalitat “sense tenir les dades objectives per fer-ho”. “Els Mossos compleixen les seves competències de seguretat integral”, va reblar.

La pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics" ja no penja de la façana de l’Ajuntament de Tarragona. L’equip de govern l’ha fet retirar aquest dijous a la tarda després que la Junta Electoral de Zona hagi desestimat el recurs de l’alcalde, Pau Ricomà, contra la resolució que n’ordenava la retirada.