Quatre anys després de posar nom a aquell espasme que li feia tancar els ulls involuntàriament i quedar-se cega, Rosa Alarcón, regidora de Comerç, Restauració i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, plega per consell mèdic. La síndrome de Meige, una malaltia minoritària que a Catalunya afecta catorze persones i una vuitantena a tot Espanya, li demana calma i tranquil·litat, dos components aliens a la política institucional. Alarcón, periodista de formació, ha anunciat l’adeu de la primera fila política a través d’un missatge a la xarxa X.

Entrada la segona meitat del mandat, el PSC reajusta el seu equip al govern de Barcelona: la tinent d'alcaldia Laia Bonet, que fins ara es feia càrrec de l'àrea de Transició Digital i Coordinació Territorial i Metropolitana, passarà a capitanejar també una de les àrees fortes –i polèmiques– de la ciutat: Mobilitat. Bonet rellevarà així l'actual regidora, Rosa Alarcón, que mantindrà la seva responsabilitat al capdavant del districte d'Horta-Guinardó i serà la nova portaveu del grup. El canvi, segons ha explicat el cap de files socialista a la ciutat, Jaume Collboni, respon a la voluntat d'unir sota una mateixa responsabilitat els projectes de mobilitat i la gestió dels fons europeus que pugui rebre la ciutat, que és una competència que tenia adjudicada Bonet. "Millorarà la capacitat d'executar projectes de transformació", ha defensat Collboni, que ha posat èmfasi en les millores pendents al transport públic.

Primer va ser el mural a favor de la llibertat del raper Pablo Hasél, crític amb la figura de Joan Carles I, eliminat del parc de les Tres Xemeneies, al barri del Poble-sec, en menys de 24 hores. Després una pintada a favor de la llibertat d'expressió en una paret pròxima a la Kasa de la Muntanya, que es va netejar "per error". I ahir els equips de neteja de Barcelona van tornar a desencadenar la polèmica esborrant un mural molt popular del barri del Carmel, el conegut com a Tauró Capitalista que va pintar l'artista italià Blu el 2009 en el marc del festival Influencers, organitzat pel CCCB. Des de l'Ajuntament asseguren que l'actuació de les brigades de neteja s'explica per les obres de reforç estructural que s'han hagut de fer al mur "per motius de seguretat".

Ja no hi ha patinets d'ús compartit a Barcelona: ni els morats de l'empresa Reby, que es podien trobar ancorats en diferents suports, ni els blancs de Bird. Les dues empreses que desafiaven la prohibició de l'Ajuntament d'oferir aquest servei fins que no entrés en vigor la nova regulació han marxat temporalment de Barcelona i han retirat els seus vehicles de la ciutat, tal com ha avançat Betevé. El director general de Bird a Espanya, Toni Riera, explica a l'ARA que la decisió de suspendre de manera temporal el servei l'han pres d'acord amb Reby i amb l'objectiu de "mantenir la bona cordialitat" amb el consistori, que preveu obrir el concurs per decidir quines empreses podran oferir el servei de patinet d'ús compartit a l'estiu, i d'esperar que la mobilitat es recuperi, com afegeix Pep Gómez, de Reby.

Els mesos de confinament van posar de manifest a Barcelona que, amb els carrers més buits, molts conductors es van sentir legitimats a prémer més l'accelerador i es van detectar el doble d'excessos de velocitat que l'any anterior: es va passar de 347.173 denúncies per aquest motiu a 604.104. I els carrers on es van caçar més conductors fitipaldis van ser aquells on es dona més facilitats al vehicle privat, amb més carrils i semàfors coordinats a favor des conductors, com Aragó. Avui l'Ajuntament de Barcelona ha concretat el seu anunciat pla de radars, que busca combatre aquests excessos i que es traduirà, aquest any, amb 46 nous radars, 44 dels quals en punts cèntrics i molt transitats, com el carrer Aragó, que en tindrà tres de nous, Balmes, on també se'n posaran tres, o la Gran Via, també amb tres. Fins ara la ciutat tenia deu radars de punt, tots en accessos o rondes, i ara se n'instal·laran al centre.

Els vehicles de mobilitat personal i específicament els patinets elèctrics han viscut un boom aquests últims anys en ciutats com Barcelona, que va ser pionera, el 2017, en l'elaboració d'una ordenança que establia per on podien circular i per on no ho podien fer per mitigar els problemes de convivència i intentar protegir l'espai dels vianants. Ara el consell de ministres ja ha aprovat el nou marc legal estatal, que modifica el reglament general de circulació i que està vigent des de principis d'aquest 2021.

El covid ha obert una ferida profunda en el sistema de transport públic de Barcelona. Primer amb el confinament total, que va reduir la demanda a nivells baixíssims –va caure un 91,4% a l'abril– i després amb les reticències que encara tenen molts usuaris de viatjar amb metro i bus i les noves restriccions lligades a l'empitjorament de la situació epidèmica. Actualment hi ha un 48,4% menys de validacions al transport públic que abans de la pandèmia, i la davallada acumulada des del principi de l'any és del 47,4%. O el que és e mateix uns 269 milions de validacions menys fins al novembre. I això, òbviament, té una traducció econòmica que, segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), és encara més dura que la de viatgers, perquè els bitllets que més s'han deixat de comprar són els que donen més marge al sistema, com el bitllet senzill i els que estan pensats per al turisme, i perquè també han calgut inversions per fer front a la pandèmia com les mampares als autobusos i les desinfeccions.

La ronda Universitat de Barcelona deixarà de funcionar com una gran estació d'autobusos a l'aire lliure. L'anunci el feia, la setmana passada, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, acompanyada dels veïns que fa anys que reivindiquen aquest canvi i durant la presentació de la reforma urbanística que ja ha començat a la banda mar de la ronda i que busca ampliar les voreres. La concreció d'aquesta expulsió de línies interurbanes de bus es va deixar, llavors, per a la setmana següent, i avui la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, i el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Isidre Gavín, han explicat que es tracta d'un procés lent que encara té punts importants en debat. S'expulsaran línies, sí, però no totes. És, segons la regidora de Mobilitat, "l'inici d'una planificació a llarg termini".

Tots els canvis que Barcelona prepara en matèria de mobilitat per restar pes als cotxes ja tenen un objectiu quantificable. L'Ajuntament preveu que des d'ara fins al 2024 hi hagi una baixada del 25,65% del nombre de desplaçaments que es fan amb cotxes o motos particulars. És a dir, que si ara un dia laborable qualsevol hi ha més de dos milions de trajectes que es fan amb vehicle privat, aquesta xifra passi a situar-se al voltant del milió i mig i que el gran beneficiari sigui el transport públic, que haurà de créixer com mai i deixar enrere la crisi de confiança que ha representat el covid.

L'Institut Metropolità del Taxi (IMET) impulsarà "una aplicació pública que permetrà als ciutadans disposar dels taxis sense necessitat d'aixecar la mà", segons ha anunciat aquest dimarts la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de l'IMET, Rosa Alarcón. "És un gran avenç, permetrà geolocalitzar els taxis que hi ha més a prop i sol·licitar-ne un", ha dit. Aquesta mesura és una de les 10 que integren el pla de xoc que han acordat les institucions amb el col·lectiu del taxi per la crisi del covid-19. "Són 10 mesures que ens permeten mirar al futur amb esperança", ha dit Alarcón, que ha apuntat que esperen tenir llesta l'aplicació durant aquest mandat.

Més lleugers, de baix consum energètic, amb materials reciclables en un 96% i amb sensors que prediuen les avaries. Són algunes de les novetats que tindran els 42 nous trens connectats intel·ligents del metro de Barcelona. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha presentat aquest dimecres, a l'estand de la fira Smart Mobility Congress, les característiques dels nous combois de les sèries 7000 i 8000 de l'empresa Alstom, que substituiran els trens més antics de la flota, els models 3000 i 4000 que circulen actualment per les línies L1 i L3.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha rebut aquest dimecres el primer dels 12 trens que va comprar el 2018 per reforçar les línies 1, 3, 4 i 5 del metro, i està en disposició de "captar nous usuaris". En declaracions als periodistes, la presidenta de TMB, Rosa Alarcón, ha dit que era "indispensable" augmentar el nombre de trens a les línies més utilitzades per millorar el servei de metro i facilitar, alhora, els treballs de manteniment preventiu.

L'equip d'Ada Colau encara la regulació del sector de les bicis i les motos d'ús compartit per tenir totes les limitacions i normatives en vigor quan comenci el 2020, de la mà de la nova zona de baixes emissions. I això inclou des de fixar un número màxim de vehicles -es permetrà que creixin fins a doblar el parc que circula actualment per la ciutat- fins a marcar com s'hauran de comportar tan les empreses que prestin el servei com els usuaris que lloguin una bici o una moto. Hi haurà un codi de conducta que determinarà, per exemple, que si algú condueix sota els efectes de drogues o alcohol o de manera temerària -i és enxampat- quedarà automàticament fora del sistema i no podrà llogar vehicles a cap de les empreses autoritzades. També comportarà l'expulsió del sistema portar un passatger menor d'edat o cedir l'ús de la moto o la bici a una persona que no sigui l'abonada. Si s'expulsa un usuari, no podrà llogar més vehicles en cap de les fins a catorze empreses –set de motos i set de bicis– que tindran llicències per fer-ho i que compartiran les dades per tenir identificats els conductors vetats.