Deliciosa. Així es podria qualificar la proposta d’un Girona que gaudeix com una criatura. Els gironins han pogut fer miques el Fuenlabrada, però l’han deixat viu i s’ho han hagut de treballar fins al final (2-1). Tot i això, els homes de Míchel, que es mantenen en llocs de play-off, possiblement són els que millor futbol practiquen de tot el país. És un equip d’autor que també sap patir.

Últimament no ha sigut senzill ser Quique Cárcel. El director esportiu del Girona ha de conviure amb el fet de ser assenyalat pel descens a Segona. I no pas per haver baixat, perquè per a un club com el blanc-i-vermell hauria de ser el més normal del món, sinó per com es va produir: dels 10 últims partits se’n van perdre 9 i pel mig es va ratificar la continuïtat d’Eusebio, que havia quedat superat per la situació. Els fets són del 2019 i a Montilivi encara pesen. L’any següent, malgrat comptar amb el pressupost més alt de la categoria, la plantilla va fracassar: va desprendre una inseguretat que el va dur a tenir quatre entrenadors. I el curs passat, amb menys recursos, arribar fins al final segurament va ser un miracle. En les dues temporades, molts dels fitxatges no van complir. Alguns d’ells, amb salaris inadequats vist el rendiment.

Stuani ha provocat la bogeria col·lectiva, amb el Girona jugant amb nou, per marcar el gol de la victòria a Fuenlabrada en l'últim segon (1-2), en un partit que ha estat a punt de saltar pels aires: amb 0-1 i superioritat numèrica, a Samu se li han creuat els cables i Jairo ha comès un penal que els ha deixat coixos –Ortolà també ha estat expulsat– i l’empat al marcador. Fins que ha aparegut l’uruguaià en una nova mostra que en aquest club passen coses paranormals; perquè si no, no s'entén.

El Girona no vol saber-ne res, de camins planers. Com més assequible ho ha tingut, més forta ha sigut la patacada. Expert en sortir-se amb la seva quan tothom li porta la contrària, s’ha aficionat a escalar penya-segats. L’empat a Fuenlabrada (1-1) disminueix la il·lusió que hauria generat quedar-se a només dos punts del play-off a Primera, una distància que li havien servit en safata, però que ha rebutjat inexplicablement.

Cinc minuts li van sobrar a l'Espanyol a Fuenlabrada, on va cedir un empat amb regust agredolç (1-1) en un partit que tenien sota control fins al tram final, quan van cometre un penal innecessari. Els blanc-i-blaus es van quedar a les portes de convertir-se en el primer visitant que guanya al Fernando Torres des del març en un matx en què, tot sigui dit, el Fuenlabrada va disposar de més i millors ocasions. L'Espanyol, relaxat després d'obrir la llauna, no va saber rematar els locals quan van poder i va acabar veient trencada la seva ratxa de tres victòries consecutives.

És el gran favorit a ocupar la primera posició a final de curs i està complint, en bona mesura, les expectatives generades. Però res del que ha passat en les primeres 11 jornades permet a l’Espanyol, que visita aquest dissabte el Fuenlabrada (14 h, #Vamos), relaxar-se gens ni mica en una categoria plena de trampes on perdre pistonada és un pecat que es pot pagar molt car.

Que els principals arguments de la banqueta siguin Pau Víctor, Ibrahima Kebe i Adrià Turmo, tres joves del filial als quals no es pot culpar del que està passant, il·lustra prou bé el trist escenari que es viu a Montilivi. Perquè Francisco no compta ni amb un mínim de peces per traslladar les seves voluntats al terreny de joc. Tan cert és dir que no cal cremar-ho tot com que la direcció esportiva ha començat la temporada suspenent en la planificació. I això, com no pot ser de cap altra manera, es reflecteix a la classificació: la segona derrota, contra el Fuenlabrada (0-1), deixa el Girona en zona de descens a Segona B amb 0 punts i una sensació inexplicable de desencant.

El Girona ja pot buscar tots els reforços que vulgui, en aquestes darreres hores de mercat, que cap serà millor que Cristhian Stuani. L’uruguaià és a un pas d’assegurar la seva presència a Montilivi per quart any consecutiu. Amb contracte fins al 2023, el màxim golejador històric dels blanc-i-vermells a la LFP, amb 72 gols en 107 partits, serà la gran esperança per continuar creient en el projecte. La voluntat de les dues parts, sempre que l’entesa econòmica fos un fet, era la de continuar plegats. El futbolista ha rebutjat ofertes perquè entenia que no eren prou atractives i l’entitat ha aconseguit rebaixar la massa salarial per donar-li el que mereix. Tothom hi surt guanyant: Francisco s’assegura uns gols que seran molt necessaris, Stuani continuarà amb la vida que tan feliç el fa i l’afició recuperarà l’optimisme. “Compto amb ell per a tota la temporada, naturalment. Així ens ho està demostrant amb la seva actitud en el dia a dia”, assegura Francisco.

El Fuenlabrada no jugarà el play-off d’ascens a Primera Divisió per primer cop a la seva història. L’equip madrileny, epicentre d’una polèmica esportivo-sanitària que batega des de fa 19 dies, va perdre ahir a la Corunya (2-1) contra un Deportivo ja descendit. Els de José Ramón Sandoval, que amb un empat en tenien prou per assolir l’objectiu i van afrontar el partit amb només set professionals a l’alineació, van patir una remuntada dolorosa. Van dominar la primera part, però a la segona van cedir terreny per acabar arruïnant les seves il·lusions davant d’un rival quasi desnonat. De fet, a Riazor, els marcadors van reflectir la postura d’un Dépor únicament centrat en defensar els seus interessos fora dels camps. “Aquest partit no és de justícia”, s’hi podia llegir.

La plantilla del Deportivo de la Corunya ha estat citada per passar els tests PCR per poder jugar divendres el partit contra el Fuenlabrada (20h), suspès el dilluns 20 de juliol a causa del brot de covid-19 al club madrileny. Un partit que ha aturat tot el final de la competició a la Segona Divisió, en què ja s'haurien d'haver jugat els play-off d'ascens a Primera. Al final, el club de la Corunya ha convocat els jugadors necessaris per participar en un partit declarat d'alt risc malgrat jugar-se a porta tancada, ja que grups d'aficionats radicals han anunciat que volen anar a l'estadi de Riazor per protestar per la gestió de les autoritats d'un partit que s'ha convertit en el més llarg de la història del futbol espanyol. Tres setmanes després, encara es juga.

Un dels jugadors del Fuenlabrada que estaven complint quarantena en un hotel de la Corunya va ser traslladat ahir a un centre hospitalari de la ciutat gallega “al sentir-se indisposat”. La seva situació “no és greu”, però es va decidir traslladar-lo per precaució. El club madrileny ja suma setze jugadors positius per covid-19, dotze dels quals formaven part de l’expedició que es va desplaçar a la Corunya per jugar el partit de l’última jornada de Segona contra el Deportivo.

Amb una deliciosa vaselina, Cristhian Stuani ha assegurat la victòria d’un Girona millorat a Fuenlabrada (0-1). L’uruguaià ha creat una autèntica obra d’art, però el més important de tot és que aquest gol pot ser un d’aquells que capgiren dinàmiques, deixant l'equip a la zona de play-off d'ascens. Perquè necessiten alegries i recordar-se que encara mantenen aquella màgia que els va fer especials. I res millor per tornar a ser qui vas ser que contagiar-te del millor jugador de la categoria, una bèstia que va decidir quedar-se quan el més normal hauria sigut fer les maletes i que comença el mes de febrer marcant el seu 20è gol del curs.

El compte enrere ja s’ha activat. Superada la finestra del mercat d’hivern i estabilitzat fora dels llocs de play-off d’ascens després de 25 jornades, el Girona ha de decidir quin camí segueix: si recupera la competitivitat perduda i les aspiracions reals per engrescar i fer creure que l’èxit és possible o si manté l’apatia i tira el curs a les escombraries. Perquè els blanc-i-vermells ho estan fiant tot als resultats i fins ara l’aposta surt creu. De fet, l’últim tram de competició és horrible, perquè només ha sumat 4 dels 18 punts possibles. I no cal recordar el trist balanç lluny de Montilivi, en què de tota la categoria només el Racing empitjora els seus registres.

“Ho fan tot els jugadors, amb la predisposició i la il·lusió que posen diàriament. Avui ha tocat tenir paciència, i l’hem tingut. Potser ens ha faltat finalització, però hem fet un pas endavant. Estic molt orgullós”, ha respost, amb un somriure, Pep Lluís Martí, preguntat pel fet d’haver caigut dempeus a Montilivi. El balear és qui té els millors registres dels 14 entrenadors que han dirigit el Girona a la LFP, després de 10 punts dels 12 possibles i se situa a només dos de l’ascens a Primera, en zona de play-off. “El que volem és estar a dalt al final de la Lliga, i no anar més enllà de la setmana que vivim. Però sabem que és important per les sensacions perquè estem guanyant en confiança”.

Cal tenir esperança i no perdre la fe, a la vida. Perquè si fa un mes el Girona no veia la llum, ara ja no té por de res perquè ha agafat confiança. Un doblet de Stuani contra el Fuenlabrada (2-0) significa fer un pas més en el seu retorn a Primera. Ja són cinc partits sense perdre, i Martí ha signat la millor arrancada de qualsevol entrenador a Montilivi en la LFP amb tres triomfs i un empat en quatre jornades.

El Girona rep el Fuenlabrada (18 hores, Movistar LaLiga) en un partit que pot marcar un abans i un després a llarg termini. A només quatre punts dels madrilenys, la revelació del campionat i propietaris de la segona posició, guanyar confirmarà la millora instal·lada des de l’arribada de Pep Lluís Martí, que presenta uns registres gairebé perfectes. Les victòries contra l’Extremadura (1-3) i el Tenerife (1-0) i l’empat a Ponferrada (1-1) han servit per signar el millor inici d’un tècnic blanc-i-vermell a la LFP. I això que han passat per la banqueta de Montilivi 14 entrenadors. Igualat amb Raül Agné, Joan Francesc Ferrer (Rubi) i Ricardo Rodríguez després de tres jornades, Martí es quedarà sol al capdavant de la llista si aconsegueix lligar un nou triomf i sumar 10 dels 12 punts possibles.