Ni caos ni improvisació. Els anarquistes sabien molt bé què volien explicar a través de les fotografies que encarregaven i pagaven a fotògrafs professionals i a militants que captaven la revolució que es va propagar pels carrers de Barcelona entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. Però aquest episodi de la memòria recent és poc conegut, perquè les fotografies, algunes envoltades encara de molts interrogants, han sortit poc dels arxius. "No hem trobat cap article ni crònica ni llibre dedicat a la història gràfica de l'anarquisme. Hem gratat i gratat durant tres anys fins a poder fer un mínim relat que és molt limitat i embrionari", explica Andrés Antebi, que ha comissariat amb Pablo González i Teresa Ferré l'exposició Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social, 1936-1939, que es pot veure a partir de dimecres i fins al 16 de maig a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. L'exposició l'han fet possible l'Observatori de la Vida Quotidiana, del qual formen part els tres comissaris, la Fundación Anselmo Lorenzo de Estudios Libertarios i l'Ateneu Enciclopèdic Popular.