El menú infantil dels restaurants ha de ser sempre macarrons o carn arrebossada amb patates? És possible trobar bufets lliures on els ultraprocessats i fregits siguin una excepció? Lloret de Mar, amb una ferma aposta per consolidar el seu lideratge com a destinació saludable i sostenible, està demostrant que es pot viatjar d'una altra manera.

Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Alex Boisset i Adrià Cruz, dos joves en la vintena, es van conèixer fa cinc anys en una festa en la qual tots dos bevien aigua, explica el mateix Cruz. Durant la conversa va sortir el tema del menjar, concretament com els agradaria trobar alternatives saludables a molts dels aliments que consumien diàriament i que, sobretot, fossin bones. La resposta inicial que es van donar a si mateixos va ser que era impossible, perquè "o no n'hi havia" o no hi havia forat al mercat perquè les grans empreses hi apostessin, però ja en aquella festa van trobar-hi una solució: "Vam pensar que tant de bo ho fes algú i vam dir «doncs ho fem nosaltres»", diu Cruz.

Com si acabés de començar un nou any, la rentrée escolar també comporta nous reptes i desitjos per al curs que s'inicia, com el de menjar bé, de manera saludable, amb àpats farcits d'energia i de ràpida execució. Ja forma part del mainstream alimentari, però paga la pena recordar que els cereals comercials, generalment plens de sucres afegits o, darrerament, edulcorants de tota mena, són la pitjor de les opcions en una dieta saludable, i almenys per als dies de cada dia. Un bon esmorzar ha d'incloure lactis, cereals integrals, fruita i greixos saludables o, dit d'una altra manera: llet, iogurt, formatge fresc, torrades, civada, peces de fruita de temporada, llavors, alvocat i oli d'oliva, entre altres. D'altra banda, és important recordar que l'obesitat a la infància és un fenomen cada cop més estès i que, segons unes dades de fa pocs dies de la investigadora Isabel María Blancas, de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, la meitat dels nens d'entre 6 i 16 anys pateixen obesitat i sobrepès, cosa que significa que en vint anys les xifres s'han duplicat. Per això és molt útil tenir a mà un seguit de receptes.

El ministeri de Consum preparava, des de feia anys, una llei molt necessària i llargament esperada: la prohibició de la publicitat d’aliments insans dirigida als menors d’edat. No tota la publicitat dirigida als menors, com seria lògic, sinó només la d’aliments insans. (No puc imaginar cap justificació per a la publicitat dirigida als nens; vull creure que en el futur la gent se sorprendrà en veure els anuncis que ara veiem: “Però, això era legal?”). Es tractava, doncs, d’una llei molt limitada, una proposta de mínims.

El menjar ultraprocessat torna a estar a l’ull de l’huracà. Un nou estudi vincula la seva ingesta amb el deteriorament cognitiu en persones de mitjana edat i edat avançada. Concretament afectaria la disminució de la memòria i la funció executiva del cervell, que és l’encarregada de planificar i prendre decisions. Així ho ha afirmat l’estudi publicat a la revista mèdica Jama Neurology després d’una investigació extensa que va començar a recopilar dades el 2008 i en què han participat 10.000 brasilers, tots ells funcionaris d'entre 35 i 74 anys. El menjar que ingeria la població investigada eren hamburgueses, pizzes, instant noodles (fideus preparats en paquet) i pa industrial.

Si sou dels que mengeu de carmanyola, el primer consell que heu de seguir és que la il·lusió no la podeu perdre. “Ara que ens hem atrevit a parlar de la importància de la salut mental, he de dir que les carmanyoles han de ser alegres i reconfortants”, va sostenir la cuinera Ada Parellada a l’estand que el diari ARA i TRAM van muntar divendres al matí al marc de Mercat de Mercats. Els transeünts que hi passaven, que baixaven del tramvia, que travessaven el carrer, que anaven amunt i avall, s’hi aturaven quan la veien amb les seves carmanyoles quadrades (atenció a aquesta informació sobre les carmanyoles quadrades, que de seguida en parlarem), i li preguntaven consells per fer-les.

Amanida de pasta, carn arrebossada o arròs. Potser són els plats que venen més de pressa al cap quan pensem en carmanyoles. I tots tres tenen la seva història relacionada amb el muntanyisme, els pícnics i els menjadors d’oficina. Ara bé, qui ho ha dit, que la carmanyola no pot seguir les mateixes premisses que la cuina diària, pensada perquè sigui saludable i alhora gurmet? “Menjar bé en tots els àpats ha de ser un hàbit, i no l’hem de vincular amb dietes o restriccions alimentàries”, sosté la nutricionista Maria Valdivieso Galdeano. Així doncs, a l’hora de fer-se la carmanyola el principi que cal seguir és el mateix que si es fes l’àpat a casa: no hi pot faltar la verdura –sigui cuita, bullida, saltejada o en amanida (atenció, caldrà amanir-la en el moment just que es mengi)–, ni tampoc hi poden faltar la proteïna ni els hidrats de carboni. “Si fem una carmanyola de pollastre amb arròs ens estarem deixant el més important, que són les verdures i les hortalisses”, diu Valdivieso.

Hem de ser conscients de tot el que posem al nostre cos, perquè acabarà formant part del que som. Ho recorda la nutricionista Carla Zaplana –autora dels supervendes Sucs verds, Superfoods i Batuts verds– en la seva proposta Menja net, basada en una alimentació natural, nutritiva i sana.

Ningú sap com serà el 2022, un nou any que arriba marcat per la incertesa de la pandèmia. Tampoc a taula, però les xarxes socials i la demanda dels consumidors ja anticipen algunes tendències, de les quals la indústria ha pres bona nota per tenir un any ple de gastronomia. La sostenibilitat figura com la gran protagonista dels pròxims 12 mesos, com passa en altres àmbits com la moda i la mobilitat, però el 2022 també és l’any de la revitalització de les propostes més gurmet després d’una certa calma als bars i restaurants. Les tendències, apuntades per mitjans especialitzats com la Food & Beverage Magazine, cadenes com Whole Foods Market i informes com el document anual de la nutricionista Hanni Rützler Future food studio, també indiquen que caminem cap a una nova etapa d'àpats originals i de desafiament als paladars, en què sobresurten noves propostes que atorguen protagonisme a la cuina de la Polinèsia i les receptes amb flor d'hibisc.

Coincidint amb el Dia Internacional de la Infància, el diari ARA es torna a transformar en un diari especial dibuixat per nens i nenes. Un any més els més menuts prenen protagonisme i donen, així, la seva visió de l'actualitat a les pàgines del nostre diari. Aquest any, el tema central de l'ARA especial per al Dia Internacional de la Infància és el menjar sostenible i de proximitat.

La brioixeria, els ‘nuggets’ i les begudes ensucrades estan dissenyades per ser irresistiblement problemàtiques. Fa un parell de dècades que hi són de forma regular al rebost malgrat el seu perfil nutricional baix i menjar-los de manera regular és un risc per a la salut d’infants i joves. Davant les dades a l’alça d’obesitat, càries i diabetis, el crit de dietistes i nutricionistes és unànime: cal recuperar les verdures i fruites fresques i de temporada i reduir al màxim el consum d’aliments processats.

Les barbacoes van associades a l’estiu, a l’aire lliure i habitualment a la carn. Ara bé, ¿també es poden lligar amb la síndria i els enciams? És la pregunta que s’han fet cuiners com Teresa Carles, apassionada de les fruites i les verdures, que ha demostrat que s’hi poden cuinar a la perfecció. El truc principal que cal tenir en compte és respectar el temps de cocció, en alguns casos més llarg que en d’altres, i després saber-les amanir amb salses i marinades. Us expliquem receptes i consells per fer un bon maridatge entre barbacoes i fruites i verdures d’estiu.

Que les verdures deixin anar el seu propi suc en comptes d’afegir-los aigua per fer una vichyssoise, fer la llista i anar a comprar sense gana o com aprofitar la carcassa del pollastre són alguns dels molts trucs del primer taller de cuina d’aprofitament que s’ha dut a terme dins el projecte Alimenta, gestionat per la Fundació Privada Jovent, a Barcelona. Carolina Pérez, que va ser usuària del menjador social durant alguns moments de la pandèmia, es va apuntar a aquest curs perquè els ensenyen “a no llençar res”.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

INSCRIU-TE GRATIS AL BUTLLETÍ MENGEM

Apunta-t'hi gratis aquí per rebre cada dijous una selecció de receptes, reportatges sobre productes de temporada, sobre nutrició, entrevistes a productors, recomanacions de restaurants i molt més.

]]>

La cirera, carnosa i turgent, és la fruita versàtil de la primavera. Es menja tant crua com cuita en plats salats i dolços i, a més, també es pot beure a glops, en licors. A les cases no hi ha criatura que no se’n posi a les orelles quan van lligades de dos en dos i a la literatura ha inspirat alguns dels textos més bells. El mateix Josep Pla va revelar al llibre El que hem menjat que tenia debilitat per aquesta fruita.

]]>

Amb la baixada definitiva de les temperatures, la cullera treu el nas enmig de la coberteria. Sopes, brous, potatges i preparats a l’olla es disputen el primer torn d’una desfilada de menjars de tota mena. Són plats fruit del que cuinaven durant segles els nostres avantpassats en absència d’una indústria d’ultraprocessats. La temporada alta del fred ens porta molta verdura i carn, però també peix, tot elaborat durant hores a la vora del foc.

]]>

Les verdures i les fruites han de conformar la meitat dels plats dels àpats diaris. No és una novetat, però ara ho ha publicat de forma ben gràfica el govern del Canadà, que, a més d'explicar-ho amb fotografies a tot color i de qualitat, també ho fa en diferents idiomes (excepte en català).

]]>