"Això no és només un dispositiu; és un canvi de paradigma que canviarà la vida dels nens". Un equip d'investigadors espanyols ha desenvolupat el primer exoesquelet infantil d'ús personal per a infants que pateixen paràlisi. L'invent és fruit de la col·laboració de 45 investigadors de diferents centres de l'Estat, entre els quals destaquen el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), els principals hospitals de Madrid i l'empresa de biotecnologia Marsi Bionics. Prèviament a l'Explorer –com ha estat batejat el nou dispositiu–, Marsi Bionics i el CSIC ja havien desenvolupat l'Atlas, el primer exoesquelet pediàtric del món que es comercialitza des del 2021.

Les bateries, un micròfon, fundes per a la piscina, una assegurança... Ana Rodríguez ha fet l'exercici d'apuntar en un document d'Excel tot el que el seu fill Aran necessita per dur una vida normalitzada. L'Aran va néixer amb sordesa profunda, i porta dos implants coclears per poder-hi sentir que tenen uns complements que queden al marge del finançament públic. En total calcula que en un any es gasta 615 euros fixos només per a la cura d'aquests dispositius electrònics auditius.

“Em sembla molt greu que, l’any 2022, un nano no pugui arribar a la universitat perquè té problemes de mobilitat, i que cap administració ni cap entitat pugui oferir cap mena de transport adaptat o bus llançadora”, exclama Anna Aurich, mare de Guiu Serra. El jove, que estudiarà filosofia a la Universitat de Girona (UdG), té una discapacitat motriu del 65% que no li permet caminar amb normalitat ni fer grans distàncies a peu. Les classes es fan al campus del Barri Vell, situat en un emplaçament històric: al voltant de la plaça Sant Domènech, a la part alta del call jueu, on és molt difícil accedir per a una persona que té problemes de mobilitat, com el Guiu. “Totes les entitats i administracions s’omplen la boca amb la inclusió i la igualtat d’oportunitats, però a l’hora de la veritat no és així”, denuncia Aurich, que ha trucat a totes les portes possibles per intentar trobar algun tipus d’ajut en forma de beca o de transport adaptat. “Però tothom se'n renta les mans i tiren pilotes fora. Et diuen que ningú ho havia demanat i que això no existeix. I ningú fa res per solucionar-ho”, assegura. 

Quan el metro de la L9 Nord arriba a l'estació de La Sagrera i s'atura, les portes s'obren automàticament i alguns viatgers surten corrents com si competissin entre ells. El seu objectiu és tenir un lloc en un dels dos ascensors que hi ha disponibles. Els més ràpids, entre vuit i deu persones, acabaran fent el primer viatge atapeïts dins les quatre portes de vidre. El segon ascensor serà per als que no han sigut prou veloços. Les persones amb mobilitat reduïda, que són les que tenen preferència per utilitzar els ascensors del metro, hauran d'esperar una segona tanda. "Jo ja m'he resignat al fet que no em cedeixin el pas a l'ascensor. Si em deixen passar, perfecte, però si no, ja no dic res. No em vull barallar amb ningú", explica l'Elena, assídua del transport públic i, en els últims quatre anys, arrossegant dues crosses. La Vanessa Villegas, que no porta crosses però si un cotxet amb una nena petita i una altra agafada de la mà, també s'ha resignat. Només "alguna vegada" demana que la deixin passar, però diu que li contesten malament. "Em diuen que van a treballar i que tenen pressa... i jo els dic que també he d'anar a la feina, però que abans he de portar les nenes a l'escola", explica.

La mobilització ciutadana ha aturat aquest dimarts el desnonament de la Teresa, veïna del Poblenou que fa 42 anys que viu al seu pis i que la propietat vol fer fora per incompliment del contracte de lloguer. El motiu: haver canviat la banyera per un plat de dutxa més accessible a causa de la mobilitat reduïda que pateix. Segons fonts del Sindicat d'Habitatge del Poblenou, la Teresa està diagnosticada amb obesitat mòrbida i fa uns anys que la seva família va decidir fer obres per adaptar el lavabo del pis on viu, al número 88 de la rambla del Poblenou de Barcelona.

El servei de taxis adaptats a l'àrea metropolitana és insuficient. La denúncia l'han presentat als jutjats un grup de quinze persones amb mobilitat reduïda, assessorats pel Col·lectiu Ronda i amb el suport de l'Oficina de Vida de Barcelona. Consideren que l'Institut Metropolità del Taxi (Imet) incompleix el mínim establert de tenir el 5% de la flota de taxis adaptats i que només l'1% dels vehicles ho està, un fet que "discrimina" el seu accés a un servei "essencial".