José Lino Vaamonde era un arquitecte que al llarg de més de 40 anys d'exili sempre va tenir cura dels plànols d'un búnquer en forma de piràmide. Aquesta construcció del govern republicà, que havia de fer més de 70 metres de llargària, estava ideada per protegir pintures, escultures i documents de les bombes feixistes durant la Guerra Civil. "Mai es va poder arribar a construir, i el lloc on l'havien de fer era un secret. Vaamonde va autoeditar-se un llibre a Veneçuela, amb els plànols que va cuidar més que la roba, el menjar o els records", explica l'artista Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970). Amb l'ajuda del llibre, Sánchez va reproduir el búnquer, a petita escala, i el va envoltar d'encanyissats i mantes esparracades com les que van fer servir els refugiats espanyols republicans que van estar tancats al camp francès d'Argelers. "És el contrast entre l'arquitectura utòpica per protegir un patrimoni artístic i l'arquitectura precària per protegir la vida", assenyala Sánchez.

"Cal passar el raspall a contrapèl per la història", va escriure el filòsof Walter Benjamin, que va haver d’abandonar Alemanya el 1933, amb l’ascens de Hitler, i va morir en una habitació d’un hotel a Portbou el 26 de setembre del 1940. El filòsof havia quedat atrapat en una França ocupada pels nazis i no va poder agafar el vaixell que l'havia de portar a l'altra banda de l'Atlàntic. La frase del filòsof, que tant va analitzar les formes fonamentals de la violència, inspira l’obra Bosc d’empremtes, de l’artista Francesc Abad. L'escultura, formada per 1.686 tubs de ferro disposats en 36 fileres, s’ubicarà al futur parc Campus Diagonal-Besòs i recordarà els 1.686 afusellats al Camp de la Bota, tots ells víctimes de Franco, entre els anys 1939 i 1952. La seva forma recorda un raspall amb les pues cap amunt i estarà situada sobre una empremta digital de 12 metres de llargada i gairebé 8 metres d'amplada. Serà ben visible des de la ronda Litoral.