Quan sempre et queixes, corres el risc d’alimentar un debat en què els altres sempre tenen la culpa; un factor que ennuvola l’autocrítica. Però els arbitratges que rep el Girona costen d’entendre. Podríem tirar d’hemeroteca i parlar de les finals de play-off perdudes els últims dos anys, de l’expulsió injusta de Stuani contra l’Elx, el gol anul·lat a Bustos a Vallecas o el penal no xiulat a la tornada per mans d’un defensa del Rayo. També hi ha antecedents a la Lliga, com el partit a Almeria de l’any passat on els gironins es van quedar amb vuit o les innumerables ocasions en què les línies del fora de joc s’han traçat d’una manera o altra segons qui les provoqués. Fins i tot va sortir públicament Delfí Geli a queixar-se. Així de gros ha d’estar el tema, perquè el Girona mai sol obrir la boca.

Abans de les festes, la carta als Reis de Míchel Sánchez a la direcció esportiva del Girona era clara: volia tres reforços; un lateral, un migcampista i un davanter. Fa uns dies, l’aposta pel lateral ja no era tan sincera i les peticions es van reduir a dues. Però pensant-ho bé, tenint en compte el poc marge econòmic que hi ha, el mig del camp no és prioritari. Així que només queda oberta l’opció de portar un golejador. Sabent les dificultats que té darrerament el club gironí en els mercats, l’entrenador blanc-i-vermell, com a mínim de portes enfora, ha rebaixat les exigències afirmant que “si no fitxem no passa res”.

Álex Baena, Borja García, Samu Saiz i Cristhian Stuani: quatre futbolistes que qualsevol equip de Segona voldria i que han jugat d’inici en la derrota del Girona a Lugo (1-0). S’hi han acabat unint Bustos i Pablo Moreno. I perquè no hi ha més davanters. Però ni així. Ni sumant totes les peces l’equip s’imposa. Què més haurà de fer si comença a fer la sensació que ho està posant tot? Per arreglar-ho, el gol gallec ha arribat agonitzant.

Si la Lliga s’acabés ara, el Girona baixaria a la Primera RFEF perquè ha marcat menys gols que el Lugo, un dels traumes que el conjunt gironí ha tingut en l’època més recent, i a qui visita empatat a punts (16 hores, Movistar LaLiga). Però ni el campionat s'acaba ni l’equip de Míchel vol ser on és a final de curs. Això sí, les urgències ja han aparegut, i no hi ha res millor per rebel·lar-se que enfrontar-te a un dels rivals que en el passat et va ferir i que actualment ocupa la posició estratègica entre veure’s salvat o en descens.

No li val l'empat, al conjunt d'Antonio Hidalgo. El CE Sabadell està contra les cordes i, si vol mantenir la categoria, endur-se els tres punts contra el Lugo (14 h, Movistar LaLiga2) és crucial. L'equip català, cuer de la Segona Divisió, està a dos punts de la salvació.

El Girona encomana tristesa, darrerament. Ja és prou dur mirar la classificació i veure’l novè a set punts del play-off de Primera, però si parlem de sensacions costa trobar paraules que defineixin exactament l’estat d’un equip que preocupa. L'empat in extremis contra el Lugo (1-1) agreuja un mal que no per ser conegut fa oblidar les ferides. El projecte cada cop va a menys, la il·lusió gairebé ha desaparegut del tot i no s’intueix de quina manera pot ressuscitar. Perquè ara mateix el Girona està mort de cap, de cos i de cor. De fet, la imatge comença a fregar la vergonya. La que passen els futbolistes, impotents davant les mostres d’inferioritat que acumulen, i els aficionats, indignats amb la gestió d’un club que, fa dos anys, quan es mirava al mirall tot li quedava bé i no hi sabia veure cap defecte. Ara no hi reconeix cap mèrit.

“Som en un moment clau i delicat en què necessitem sumar punts. Continuo sent optimista perquè així m’ho demostra l’equip diàriament; però també cal ser realistes perquè avui estem lluny del sisè lloc. El més important és que nosaltres hi creiem”, apunta Francisco Rodríguez, el tècnic d’un Girona cada cop més exigit: si no vol que la temporada sigui insignificant ha d’oferir incentius, perquè ningú no l’estarà esperant eternament. L’equip blanc-i-vermell, que és a cinc punts de la zona de play-off d’ascens a Primera, rep el Lugo a Montilivi (18.15 hores, Movistar LaLiga). En les últimes onze jornades tan sols acumula dos triomfs. “Hem d’estar fotuts quan els resultats no són els que volem, però ens hem d’anar aixecant. La predisposició és bona, de veritat. I darrerament a tothom li costa, no ens passa només a nosaltres. Preparem bé els partits i entrenem forts, ens falta concretar-ho quan toca”.

Hi ha partits en què ho intentes tot i no et surt res, com contra el Girona. N’hi ha d’altres en què ho tens tot a favor per guanyar i desaprofites un clar avantatge, com contra el Rayo Vallecano. I també n’hi ha alguns en què no pares de picar pedra i t’has de conformar amb una petita engruna que resulta del tot insuficient tenint en compte els mèrits generats. I això últim és el que li va passar a l’Espanyol a Lugo (1-1), on va haver de suar de valent per rescatar un punt en un partit que va estar a punt de guanyar. Ho va impedir el pal, que va frustrar el que hauria sigut el gol de la remuntada de De Tomás a quatre minuts per al final. 

L’Espanyol tancarà aquest dilluns (21 h, Gol) la jornada al camp del Lugo. Un Anxo Carro on els gallecs només han perdut dos partits dels onze disputats com a locals aquest curs, contra l’Almeria i el Mallorca. Andalusos i balears són, ara mateix, els principals rivals dels blanc-i-blaus en la lluita per les posicions d’ascens directe a Primera. 

No és infal·lible, però sí que és, de lluny, l’equip més complet de Segona. L’Espanyol va reforçar el liderat de la categoria després de superar el difícil tràngol del Lugo (2-1) gràcies als reflexos de Diego López i a l’efectivitat del seu binomi madrileny. El porter va frustrar el Lugo amb intervencions destacades després dels dos gols locals. Dues dianes firmades per Embarba i De Tomás, que venien de divertir-se a la Rosaleda i que van fer miques una defensa impermeable que no coneixia la derrota amb el seu actual tècnic, Mehdi Nafti.

Un gol encaixat en les primeres deu jornades. Aquesta és la dada més representativa i destacada de l'Espanyol de Vicente Moreno, ja que, fins ara, cap equip en la història de Primera o Segona Divisió l'havia assolit. El tècnic de Massanassa la considera una anècdota, però sap perfectament que és una de les conseqüències més visibles del treball de regeneració profunda que està implementant en la plantilla espanyolista.

Antonio Luna va ensenyar què no ha de fer un futbolista professional si el que vol és ajudar al seu equip. Expulsat per una entrada a destemps i totalment innecessària en una zona de poc risc, al darrer instant de la primera part, el Girona va haver de jugar amb un home menys durant quaranta-cinc minuts, condicionant el pla d’un partit que va acabar perdent clarament (3-0).

Tenir un bon entrenador no és el mateix que tenir un entrenador. L’arribada de Francisco a Montilivi ha significat un canvi de tendència per a un Girona que s’aferra a la competitivitat. I aquest és el primer símptoma d’una recuperació esportiva que, si no es confirma, no serà per la falta d’energia d’un tècnic que ha caigut dempeus. Els gironins visiten el Lugo (19 hores, Movistar LaLiga) després de sumar dos triomfs que han apagat el foc provocat per començar la Lliga amb dues derrotes i la plantilla per fer. Francisco pot enllaçar la tercera victòria consecutiva, una fita que cap entrenador (Eusebio, Unzué, Moreno i Martí) ha aconseguit des del comiat de Pablo Machín.

La història que hi ha entre el Girona, el Lugo i el temps de descompte és per analitzar-la en profunditat. Deu ser paranormal, perquè no s'entén cap altra cosa. Ja va passar el 2015 a Montilivi, en què tot l'estadi era a punt de celebrar un ascens frustrat de mala manera. Ahir, tot i que el final no té res a veure, Cristian Herrera es va disfressar de Caballero –el diable de fa cinc anys– i va pispar-los dos punts al minut 96 que els de Francisco ja tenien a la butxaca (2-2). Un empat que fa mal perquè, sense voler-ho, els gironins s'havien vist amb opcions reals de pujar a Primera de manera directa. I ja se sap, amb les il·lusions, que quan descobreixes que són falses necessites un temps per curar el cor.

“El que facin els altres no ens ha d’afectar, hem d’estar pendents de la nostra feina. Els punts són merescuts i ara volem centrar-nos en el pròxim partit. Hi haurà dies per tot, que ens costarà més o ens costarà menys. Que guanyar fa que ens respectin? Potser sí, però a Segona tothom es respecta perquè és una categoria molt igualada”, ha confessat Pep Lluís Martí, content per la bona ratxa del Girona però sense deixar-se dominar per cap mena d’eufòria. “No crec ni en velocitats ni en dinàmiques. Avui hem guanyat i ja està, demà tenim feina a pensar en el Numància”.

El nou Girona transmet seguretat. Segur que els resultats hi tenen a veure, perquè encadena set jornades sense perdre i actualitza la millor ratxa del curs, però també les sensacions. La sacsejada ha fet efecte i no hi ha qui l’aturi. Si afegim que Stuani, autor d’un nou hat trick contra el Lugo (3-1), ha marcat 16 gols i defensa els seus colors, les paraules sobren. Perquè la petjada s’està fent tan grossa que hi haurà generacions i generacions d’aficionats que parlaran de les seves actuacions amb el pas del temps. Que podran dir que el van veure jugar. Si aconsegueix fer pujar el club a Primera, la llegenda serà heroica.

“M’agrada que l’equip tingués la capacitat d’empatar el partit a Saragossa tot i veure’s momentàniament remuntat. Això és el que pretenc del Girona, que tingui ganes, il·lusió i predisposició de buscar l’àrea contrària. Va ser molt positiu, molt”, comenta Pep Lluís Martí. No hi ha rival més dur que un mateix. Ja pots acumular tot el talent que vulguis que, si el cap et traeix, no hi ha res a fer. El Girona n’és un clar exemple. Perquè el vestidor que fa sis jornades que no perd és pràcticament el mateix que va acumular un 50% de derrotes en les primeres dotze jornades de Lliga. El tret diferencial és el nou cos tècnic, que ha rentat la imatge d’un conjunt que va pel camí de tornar a ser fiable. I això només s’aconsegueix a còpia de competir, siguin quines siguin les condicions que hi hagi al davant. “Si sabem gestionar totes les circumstàncies que ens anirem trobant al llarg de les jornades, tindrem les victòries a tocar. Treballem amb motivació i amb l’esperança de sumar els tres punts”.