Ja és hora d'escoltar els infants i acabar amb tots els eixos d'opressió que ens travessen per millorar el seu benestar. Ho diuen les mateixes nenes i nens a través de l’Agenda dels Infants, que ha donat veu –i ha fet d’altaveu– a moltes criatures de Barcelona, que han fet una radiografia clara de l’actualitat de la ciutat i del sistema educatiu. Amb els seus exemples i les seves demandes, ens parlen de les violències que pateixen, les quals es deriven dels sistemes que ens oprimeixen com a societat: el masclisme (les nenes estan menys satisfetes que els nens), el racisme (els infants d’origen estranger se senten menys satisfets que els altres), el capacitisme (els nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat estan menys satisfets) i el classisme (els infants que viuen en barris empobrits estan menys satisfets).

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al llarg de la història de l'últim segle, centenars de dones científiques han caigut al pou de l’oblit i el silenci, tot i les importants aportacions al món de la recerca, la ciència i la tecnologia que han impulsat. La medalla del reconeixement social i el prestigi ha recaigut, majoritàriament, en els homes. Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques frenen l’accés, encara avui en dia, de les noies als estudis anomenats STEM (de les seves sigles en anglès: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La societat i l’educació tenen, per tant, un gran repte a les seves mans per revertir la situació. La conclusió principal de tots els experts consultats coincideix: les vocacions científiques s’han de despertar des de ben petites, especialment al voltant dels 10 anys, quan l'autoconstrucció personal i la visió del món ja són sòlides. 

Coincidint amb aquest 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, des de Sida Studi, entitat que treballa l’educació sexual feminista amb adolescents i joves i que forma professionals de l’educació, es fixen en la realitat de les violències masclistes entre les persones joves. Com les viuen? Com les interpreten i les perceben? Quanta violència reben i com l’afronten? Com la reprodueixen? En aquest sentit, han recollit dades sobre violències masclistes en l’adolescència i volen posar sobre la taula algunes qüestions.

L’estudi Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests, elaborat per investigadors de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton (EUA), i publicat fa tres anys a la revista Science, revelava que amb només 6 anys una nena ja es considera menys brillant que el seu company de classe i que aquest estereotip de gènere, establert quan els infants són molt petits, és capaç d’esbiaixar les seves expectatives professionals. Tot i que nenes i nens tenen les mateixes habilitats i capacitats en l’ús i aprenentatge de les àrees STEAM (sigles angleses de ciències, tecnologia, enginyeria, arts –que inclou arquitectura, urbanisme i edificació– i matemàtiques), les noies infravaloren les seves competències i no consideren aquesta opció com una possibilitat de futur professional. 

L'Asociación Raíces i Delaguila.pro impulsen durant els mesos de maig i juny #entulugar, un projecte per promoure la inclusió social i la diversitat, prevenir la violència de gènere, sensibilitzar sobre un bon ús de les xarxes socials i evitar la sextorsió entre els i les joves de 12 a 18 anys.

“Ens hem d’assegurar que no hi ha cap infant que surti de l’escola sense tenir molt clar que la igualtat és un dret que forma part de l’estructura que volem construir com a societats justes. Per tant, no pot haver-hi cap noi o noia que s’eduqui al nostre país sense els valors bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans”. Ho explica Marta Macias, presidenta de l’associació Forgender Seal. Juntament amb la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, han creat l’índex de qualitat social, gènere i diversitat de l’àmbit educatiu (IQSGD), un instrument que mesura el grau de compromís dels centres d’educació formal i no formal amb el principi d’igualtat i no discriminació pel que fa a la seva gestió interna i al seu projecte educatiu.

T’escric a tu, que fas 6è de primària, o potser ja ets a l’ESO. Has arribat a classe amb un jersei que s’arrapa al cos, i que mai no portes perquè aquest hivern tan fred t’has acostumat a les dessuadores amples, que són tan suaus que és com si t’abracessin. Però avui t’has posat el jersei estret, que té un color que t’afavoreix. I t’agrades. Quan surts de classe, has sentit la paraula que t’ha paralitzat. T’han dit "grassa". Bé, diguem-ho tal com ha passat, t’han dit “gorda”, perquè la paraula grassa només la diu bé la professora de català.

The parenting index, el primer estudi que analitza com se senten i com perceben els pares i les mares la criança dels seus fills a nivell mundial, revela que Suècia és el país on ser pares és més fàcil en contraposició amb la Xina, on les famílies es troben amb més dificultats. És el que opinen els més de 8.000 enquestats, amb nadons de 0 a 12 mesos i de 16 estats de tot el món ─entre els quals Espanya─, que han participat en l'estudi. Per primera vegada, aquest índex mostra les facilitats i les dificultats amb què es troben els progenitors en aquesta etapa.

“És molt important entendre que si penses en tenis, per exemple, no existeixen només Rafa Nadal o Roger Federer. Per això, calen més miralls perquè les nenes, quan vegin que surt una noia a la televisió perquè ha guanyat un títol esportiu, també puguin somiar en ser com ella”, explica Elisa Sanjuan, que ha jugat a futbol en diferents equips de manera semiprofessional. Juntament amb Natalia Arroyo, actual entrenadora de l’equip femení de la Reial Societat i que va formar part de la redacció d’Esports de l'ARA, publica Les noies juguem a tot! (Larousse, 2020), un llibre per divulgar que l’esport no té gènere i que, al llarg de la història, totes les disciplines han tingut dones que hi han destacat. Així, a les pàgines que expliquen el tenis, els infants que el llegeixin coneixeran Serena Williams, la tenista de l’era moderna amb més títols individuals de Grand Slam de la història; Lilí Álvarez, pionera i jugadora dominant de la dècada de 1920; i Arantxa Sánchez-Vicario, que va guanyar el Roland Garros amb 18 anys, entre d’altres tenistes referents en aquest esport.

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, nou museus de Barcelona i l’àrea metropolitana tornen a posar-se d’acord per quarta vegada per oferir el cicle de videocontes Petites històries, grans dones. Aquesta iniciativa, adreçada al públic familiar, pretén donar a conèixer a través d’un contacontes teatralitzat la figura d’una dona relacionada amb el patrimoni de cada un dels museus participants.

“Hem fet una dinàmica de quatre propòsits d’any nou amb 6è i TOTES les nenes en un hi han posat aprimar-se. Nenes d’onze anys. Sisplau, necessito idees de tallers, dinàmiques, el que sigui per potenciar i millorar la seva autoestima”. Qui signava aquest tuit era Sara Martínez Crisol, mestra del Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc (Conca de Barberà), tot just tornant de les vacances de Nadal.

En ple segle XXI, quan sembla que tot és possible dins els països on la llibertat d’expressió i la llibertat d’acció és l’estàndard de la modernitat, quan el respecte i la llibertat de l’altre semblen evidents, sovint ens trobem amb situacions que no pertanyen a una educació en llibertat. Això és especialment així en qüestions de gènere i l’acceptació social que aquest aspecte comporta.

L’Institut Català de les Dones (ICD), del departament de la Presidència, amb la col·laboració del departament d’Educació, convocarà anualment el Premi Coeduquem a les Escoles - Lorena Pérez Garcia amb l’objectiu de reconèixer la feina dels centres educatius en les etapes infantil, primària i secundària perquè infants i joves prenguin consciència dels elements que generen desigualtats per raó de gènere i esdevinguin agents de transformació.

I nenes que juguen amb cotxes. Imatges escasses, encara, perquè les joguines continuen sent un baluard del sexisme i el binarisme. Ara ve Nadal -un Nadal inèdit- i això vol dir que venen també els regals de nen i els de nena, amb rols, valors i colors diferents (el blau i el rosa), o, si hi ha sort, amb propostes igualitàries. Les nines representen la canalla (a si mateixos) en el joc simbòlic: fan veure que són els adults que en tenen cura. Esbrinem per què continuen jugant-hi pocs nens.

La meitat de les catalanes han patit algun episodi de violència masclista al llarg de la seva vida, segons testimonia l’última enquesta de violència masclista publicada per la Generalitat de Catalunya (2016). En un 13,9% dels casos els fills també han estat objecte d’agressions de manera continuada per la parella de la mare i un 32% de les dones asseguren que els fills menors d’edat hi eren presents, de manera continuada, sovint o força vegades, quan es produïa l’episodi de violència. No són les úniques dades esgarrifoses que se’n desprenen: un 12% de les dones han patit algun fet molt greu durant la seva infància fins als 15 anys (violència física, violacions o tocaments), la majoria dels quals fets per persones conegudes o de l’entorn familiar. I una de cada quatre dones ha patit algun fet greu al llarg de la seva vida (agressions físiques, amenaces greus, agressions sexuals, intents de violació o violació).

El cinema i el món de l'audiovisual en general són eines fantàstiques per visibilitzar situacions i realitats que demanen un canvi de mentalitat. En aquest sentit, és una alenada d'aire fresc Cua de sirena, un curtmetratge d'animació fet amb la tècnica de l'sCua de sirenatop-motion que trenca amb el binarisme de gènere, i que està produït per l'entitat Actuavallès.

Més de 1.000 estudiants de 26 centres educatius i entitats de lleure dels 30 municipis integrats a l'Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació han participat en la nova edició del Reimagina't. Reimagina'tVídeos lliures de sexisme. El concurs promou des del 2009 la creació de vídeos lliures d'estereotips masclistes realitzats per joves i dirigits al públic jove.