L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) és un dels càrtels més poderosos del món, perquè a hores d'ara les seves decisions tenen un impacte directe en l'economia mundial. Està integrada per 13 països –tot i que fa uns anys es va acceptar una mena d'annex amb deu països més, entre els quals Rússia, conegut com l'OPEP Plus– i té com a missió coordinar i unificar les polítiques petrolieres a escala mundial per, suposadament, estabilitzar el mercat. La reunió que van mantenir ahir a Viena, doncs, era important perquè la Unió Europea i els Estats Units –que no en forma part tot i ser el principal productor de petroli, actualment– pressionaven per forçar que hi hagués un increment de producció que permetés augmentar l'exportació de cru dels seus països per compensar el que els europeus deixarien de comprar a Rússia. La pressió, però, no ha tingut efecte. L'OPEP s'ha enrocat i es nega a augmentar la producció de barrils, cosa que sens dubte encarirà encara més el barril de Brent, amb tot el que això suposa. No sorprèn gaire, la decisió. Dels 13 països que la integren, només el Congo i Líbia van votar a favor d'expulsar Rússia del Comitè de Drets Humans de l'ONU, tres hi van votar en contra (Algèria, el Gabon i l'Iran), i la resta es van abstenir o ni tan sols es van presentar a la votació. Per a l'OPEP, sembla, Rússia és un aliat i no està disposada a fer el joc a Occident fent-li el buit i a assumir una sobreproducció de petroli per compensar el cru rus que no anirà al mercat occidental.

La pandèmia és global però la solució no sembla que ho sigui. Si més no, de moment. I la màxima responsabilitat recau en els països rics (el 14% de la població mundial), que de moment han comprat el 53% de la previsió de producció del 2020 i del 2021 de les vuit vacunes en un estat de desenvolupament més avançat: la ja aprovada en diferents països de Pfizer/BioNTech, i les de Moderna, Novavax, Johnson & Johnson, Sanofi/GSK, la xinesa Sinovac i la russa Sputnik V, aquestes dues últimes també ja en procés de desplegament.

La Unió Europea es nega a acceptar el bloqueig dels Estats Units al principal òrgan per resoldre les disputes comercials entre països. El nou comissari de Comerç europeu, l'irlandès Phil Hogan, ha anunciat aquest dijous que l'executiu comunitari "respondrà directament" amb noves mesures a la paràlisi del tribunal d'arbitratge de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), en standby des d'ahir, després que el president Donald Trump impossibilités la nominació de nous jutges per a l'organisme.

Va arribar al poder amb un missatge aïllacionista que topa amb les institucions multilaterals. Té una relació complicada amb les Nacions Unides, ha arribat a insinuar la seva sortida de l'OTAN i ara posa de cap per avall el tribunal d'arbitratge de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Donald Trump deixa l'OMC sense el seu principal instrument de resolució de disputes comercials entre països al bloquejar la nominació de nous jutges per a aquest organisme, amb seu a Ginebra. Tan sols en quedaven tres (la seva composició original és de set), i aquesta passada matinada va acabar el mandat de dos d'ells, de manera que l'òrgan d'apel·lació queda incapacitat per poder dictar sentència. Dit d'una altra manera: sense aquest instrument, s'imposa la llei de la selva en les relacions econòmiques internacionals.