A l'últim equip titular de Koeman contra el Getafe, només quatre jugadors eren de La Masia. Lluny queda el 25 de novembre del 2012, quan Tito Vilanova va complir el somni d'un onze amb jugadors de la casa. Amb el pas dels anys, el planter havia perdut pes. Ara la recuperació d'Ansu, la tornada d'Eric Garcia i una generació del 99 amb quatre jugadors al primer equip sembla indicar que La Masia pot tornar a ser un emblema. De fet, ja ho ha demanat la directiva de Laporta a Koeman. Però abans dels Riqui, Mingueza i Peña, a La Masia hi va brillar la generació del 98, ja sense cap representant dins el club i que, amb el fitxatge de Cucurella a la Premier, s'allunya cada cop més del Camp Nou.

El Barça ha anunciat que ha arribat a un acord per cedir Carles Pérez al Roma fins al final d'aquesta temporada. El club italià, que pagarà 1 milió d'euros pel jugador fins al 30 de juny, es fa càrrec de la fitxa de l'exblaugrana.

Per entendre la lògica dels fitxatges, cessions, compres i traspassos del Barça no n’hi ha prou amb els criteris esportius. Per més que el club presumeixi de ser el més ric del món, la raó econòmica té cada cop més pes en les decisions del club a l’hora de tancar les operacions. També en el filial. I això inclou des del format fins al model de pagament. Des de fa algunes temporades que l’objectiu de la directiva és treure rendiment monetari dels jugadors formats a La Masia. Conscients que no tots tenen cabuda al primer equip, però que molts poden ser futbolistes professionals de primer nivell, l’entitat vol que això es compensi fent caixa, en part per compensar les despeses de formació, en part per millorar les finances blaugranes. Si dissabte es tancava la venda d’Alejandro Marqués al Juventus per 8,2 milions, el pròxim a sortir és Carles Pérez. A l’espera de confirmació, el davanter del filial se n’anirà al Roma en una operació que deixarà al club al voltant de 13 milions d’euros, segons avançava Onda Cero.

En un partit en què no havia de passar gran cosa, marcat per la intranscendència, Carles Pérez (primer) i Ansu Fati (després) van protagonitzar el triomf d’un Barça que acaba la fase de grups de la Lliga de Campions imbatut, amb quatre victòries i dos empats. Els joves de la Masia van aprofitar la nit al Giuseppe Meazza per reivindicar-se. Ansu Fati, que va entrar per jugar els últims cinc minuts en substitució precisament de Carles Pérez, només en va trigar un a marcar gol, segellar el triomf del Barça i convertir-se en el golejador més jove de la Lliga de Campions. Amb 17 anys i 40 dies, Ansu va batre el registre que tenia el ghanès Peter Ofori-Quaye, que l’octubre del 1997 va marcar amb l’Olympiacos quan tenia 17 anys i 195 dies.