El Tribunal Suprem ha fet un pas definitiu en la protecció dels menors nascuts en famílies monoparentals. A través de la sentència STS 234/2026, de 23 de gener, la sala social de l'alt tribunal recorre a la doctrina del Tribunal Constitucional i afirma que "l'únic progenitor de la família monoparental té dret a l'addició de 10 setmanes del permís que correspondrien a un altre progenitor". D'aquesta manera s'evita que aquests nens i nenes rebin un temps de cura inferior al d'aquells que neixen en famílies biparentals i disposin, doncs, de 16 setmanes més unes altres 10.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat l'ampliació del permís per defunció fins als deu dies, així com la creació d'un permís nou per acompanyar en un procés de cures pal·liatives. "Ningú pot anar a treballar dos dies després de la mort d'un pare, una mare, un fill, una filla o un amic", ha dit Díaz aquest dijous, durant una intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press a Madrid.

Si teníeu pensat visitar el Regne Unit properament us cal tenir en compte una novetat: a partir del 2 d'abril tots els ciutadans de la Unió Europea que vulguin viatjar-hi hauran de presentar un permís de viatge obligatori. És el que s'anomena Electronic Travel Authorisation (ETA): us expliquem quant val, com demanar-lo i en quins casos estarem obligats a portar-lo.

Fa uns dos anys una sentència va reconèixer per primera vegada a Catalunya el dret d'una mare soltera a allargar el permís de maternitat i sumar-hi el temps que hauria correspost a l'altre progenitor. La sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del 2022 se sumava així a la resolució pionera que havia dictat abans el TSJ del País Basc, i que se centrava en el bé del menor. Altres tribunals arreu de l'Estat, però, han resolt just el contrari en moltes altres ocasions. Va ser així en el cas d'una professora de Valladolid que va fer arribar la controvèrsia fins al Tribunal Suprem, l'únic que pot establir jurisprudència i unificar el criteri. A partir del recurs d'aquesta funcionària, el Suprem ha reconegut per primera vegada el dret de les famílies monoparentals a fer arribar fins a les 26 setmanes el permís de maternitat. Amb un matís: només ho fa en el cas d'una treballadora pública.

És la primera de riure's dels seus errors com a mare. De fet, molts d'ells Alba Carreres, periodista i publicista i mare de dos infants, un d'ells neurodivers, els recull en el seu últim llibre Criar amb humor (Rosa dels Vents).

El nostre teixit empresarial sembla resistir-se a oferir als treballadors una flexibilitat plena que els permeti conciliar feina i família de la millor manera possible. La nova Llei de Famílies, aprovada al juny, ampliava una mica més els permisos de què disposen pares i mares per intentar arribar a tot. Tot i això, es tracta de mesures insuficients davant el gran repte que plantegen els horaris i les vacances escolars, els dies de lliure disposició, les tutories, les visites mèdiques, els virus i altres imprevistos que fan que els progenitors hagin de fer mans i mànigues per tenir cura de les criatures. Coneguem quatre exemples reals de conciliació.

El primer que vaig fer quan vaig arribar a casa després del part de la meva primera filla va ser seure al llit amb ella als braços i plorar. Em recordo pensant que seria incapaç de cuidar d'un nadó, que no aconseguiria que aquell ésser diminut i vulnerable sobrevisqués. Van passar setmanes fins que aquella idea es va anar fent borrosa i va desaparèixer, però llavors es va manifestar una sensació de soledat com mai havia sentit. Sense poder demanar una excedència, el meu company va tornar a treballar llavors al cap de dues setmanes i allà ens vam quedar el meu nadó i jo completament soles. Vivíem en un barri trist d'urbanitzacions infinites i parcs buits enganxat a un polígon industrial. Sortia a passejar al matí amb la nena a la motxilla, comprava alguna cosa al supermercat si feia falta i, si tenia sort, m'enganxava a alguna conversa al forn o amb alguna mare o àvia perdudes. Sentia una necessitat urgent de parlar del que estava vivint, de compartir amb iguals el que sentia. La resta del temps el passàvem a casa entre canvis de bolquer, teta i el mateix pensament rumiant a sobre: no vull tornar, però no m'ho puc permetre.

Des del 30 de juny ja es poden demanar els nous permisos per conciliar feina i família que finalment el govern espanyol ha aprovat via decret. Inicialment, aquestes mesures s'havien d'incloure dins de la llei de família, però l'avançament de les eleccions per part de Pedro Sánchez al 23 de juliol va fer que aquesta normativa quedés aturada. Els nous permisos s'inclouran en el que es coneix com a Estatut dels Treballadors, que és la llei que regula les relacions laborals a l'estat espanyol.

"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

La Fiscalia insisteix en el seu posicionament contra les sortides de presó dels presos polítics. Tot i que la jutge va autoritzar el permís de 72 hores sol·licitat per Jordi Cuixart, en contra del criteri del fiscal de vigilància penitenciària, el ministeri públic ha presentat un recurs que s'elevarà a l'Audiència de Barcelona, demanant que revoqui l'autorització. En el seu escrit, el fiscal argumenta que el permís de 72 hores del president d'Òmnium "és prematur", perquè encara li queda molt per complir els nou anys de presó per sedició imposats pel Tribunal Suprem, "injustificat", perquè no s'ha "penedit" del delicte comès, i "improcedent", perquè Cuixart no està seguint cap programa de tractament i la seva sortida, diu el fiscal, pot "frustrar la finalitat de la pena de prevenció general", és a dir, pot donar la idea que delinquir surt barat.

Revés de la jutge de vigilància penitenciària a la Fiscalia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimarts que la jutge de vigilància penitenciària ha autoritzat el permís de 72 hores que havia sol·licitat el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, tot i l'oposició de la Fiscalia. La jutge argumenta que el dirigent independentista ja ha complert una "quarta part de la seva condemna des del 14 de gener del 2020", és a dir, abans de l'acord de la junta de tractament que proposa el present permís" i que té una "bona conducta". Aquests dos són els requisits que la legislació penitenciària, a criteri de la magistrada, estableix per a la concessió de permisos ordinaris de sortida i que els responsables de la presó de Lledoners consideren que es compleixen.

Prematuritat i falta de penediment. Aquests són els dos arguments que la Fiscalia ha tornat a posar sobre de la taula per oposar-se al permís penitenciari de 72 hores que havia demanat l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez. Tot i que es tracta de les mateixes raons que ja va donar el fiscal per mostrar-se contrari als tres dies de permís demanats pel president d'Òmnium, Jordi Cuixart, el nou escrit arriba l'endemà que la junta de tractament de Lledoners apliqués als dos presos polítics l'article 100.2 del reglament penitenciari, que els permetrà sortir de la presó per anar a treballar o fer tasques de voluntariat tres dies a la setmana, en el cas de Sànchez, i cinc, en el cas de Cuixart. La Fiscalia assegura que estudiarà la proposta de Lledoners quan els la traslladi la jutge de vigilància penitenciaria, però el seu posicionament davant dels permisos de Sànchez i Cuixart pot començar a donar pistes sobre els elements que tindrà en compte el ministeri públic a l'hora d'avaluar les seves sortides programades de la presó.

La Fiscalia de Vigilància Penitenciaria no va entrar en la concessió del primer permís que va permetre al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, sortir per primera vegada de la presó el 16 de gener. Es tractava d'una sortida de 48 hores, un tipus de permís que autoritzen directament les juntes de tractament de les presons, en aquest cas la de Lledoners, i que no passa pels tribunals. Però el ministeri públic hi ha dit la seva a la primera ocasió que ha tingut. La segona sol·licitud que va fer Cuixart era de 72 hores, un permís que ha de comptar amb l'aprovació judicial. La Fiscalia ha demanat al jutge que revoqui la petició. Li recorda que Cuixart no ha assumit la "gravetat" del delicte pel qual va ser condemnat a nou anys de presó i que tampoc se n'ha "penedit".

Quan un intern ja està classificat en un règim de vida penitenciari i ha complert una quarta part de la condemna té dret a permisos. És el pres qui els sol·licita, i els aprova la junta de tractament de la presó, els jutges de vigilància penitenciària i, en última instància, l'Audiència Provincial. En el cas dels presos polítics, un cop la classificació sigui definitiva (després de la validació que haurà de fer la direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seran els primers que podran demanar un permís per sortir de la presó uns dies. Es tracta dels presos polítics amb una condemna més baixa (9 anys de presó) i que porten més temps entre reixes (des del 16 d'octubre del 2017). A mitjans de gener, ja hauran complert la quarta part de la condemna.