La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.

Cada vegada que els mitjans de comunicació es fan ressò d’un dels avenços científics del seu laboratori, el telèfon mòbil d’Eduard Batlle bull d’activitat. La bústia de correu electrònic també se li omple de missatges. Són pacients o familiars de pacients que volen saber quin impacte tindrà la descoberta en les seves vides.

Menys de la meitat (46,5%) dels catalans d'entre 50 i 69 anys que són cridats a fer-se les proves de detecció precoç del càncer colorectal participen en el cribatge, malgrat que és senzill i permet guanyar temps a la malaltia. El càncer de còlon i recte és un dels tumors més freqüents tant en homes com en dones: només l'any passat se'n van diagnosticar prop de 7.000 casos a Catalunya. Ara bé, la xifra encara podria ser superior, sobretot en pacients en les fases més primerenques del càncer –quan encara no es manifesten símptomes i els tractaments són més efectius–, si augmentés la participació en el programa de cribatge. Segons les autoritats sanitàries, aquesta eina permet reduir un 30% la mortalitat, però, ara per ara, la participació es manté estancada en el mínim recomanat per Europa (45%). Els experts admeten no saber-ne els motius del cert, però addueixen dos obstacles principals: la por i les barreres culturals.

Un equip d'investigadors de l'Hospital del Mar de Barcelona ha validat la utilitat d'un test per detectar el càncer de còlon i recte que funciona amb mostres de sang. Segons els investigadors, aquesta prova de biòpsia líquida té un "rendiment comparable" a les opcions actuals de detecció no invasiva, que depenen d'una prova de sang oculta en femta. L'estudi, que es publica a la revista Annals of Oncology, suggereix que la cerca marcadors tumorals en sang té una sensibilitat superior al 90% quan es tracta d'identificar tumors i del 23% pel que fa a lesions prèvies a l'aparició dels tumors, que acostumen a ser difícils de detectar. Els investigadors creuen que l'eina podria ajudar a incrementar la participació de la població en els programes de cribatge, que ara només tenen capacitat de captació de la meitat dels catalans d'entre 50 i 69 anys cridats a participar-hi.

Aparenta ser tan sols un canvi de protocol en el tractament del càncer de còlon, però podria ser en realitat un pas de gegant per combatre aquells casos en què un tumor reapareix en forma de metàstasi, allò que col·loquialment en diem recaigudes. La proposta és simple: administrar immunoteràpia abans d'extirpar el tumor primari en aquesta forma de càncer. Segons s'ha vist en models experimentals, el canvi d’estratègia podria evitar la formació de metàstasis en una alta proporció de més del 30% dels casos en què reapareix la malaltia. L'explicació rau en la identificació d'un grup de cèl·lules residuals que activen temporalment el seu programa de disseminació, que han rebut el nom d'alta capacitat de recurrència (HRC en anglès), i que causen nous tumors al fetge i el pulmó. Els resultats de la recerca, dirigida per l'investigador Icrea de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) Eduard Batlle, es publiquen aquest dimecres a la revista Nature.

Sembla un somni gairebé impossible: una vacuna contra el càncer que protegeixi persones sanes amb un alt risc de patir-ne. El mateix sistema immunitari anihilaria qualsevol cèl·lula maligna incipient. La vacuna funcionaria de la mateixa manera que les que protegeixen contra malalties infeccioses. Tot i això, a diferència del que passa amb aquestes últimes, malgrat els grans esforços dels investigadors la perspectiva de desenvolupar vacunes contra el càncer tot just es comença a albirar. El cas és que són molts els qui esperen que, aquest cop sí, l’èxit en la recerca d’una vacuna contra el càncer sigui a prop. La primera vacuna candidata s'adreça a persones que tenen una gran probabilitat de desenvolupar càncer de pàncrees, un dels més difícils de tractar un cop sorgeix. Altres estudis se centren en persones amb un alt risc de càncer de còlon i de mama.

La teoria ja estava escrita i fins i tot comprovada en càncer de mama. Algunes cèl·lules canceroses tenen la capacitat de romandre en estat de letargia durant mesos o fins i tot anys després d’administrar dosis de quimioteràpia que, en teoria, havien eliminat totalment un tumor. Eduard Batlle, investigador ICREA de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), ha aconseguit ampliar i corregir en part la teoria a l'haver trobat aquestes cèl·lules en càncer de còlon i el gen, cosa que és tant o més important, que fa que es mantinguin de forma latent durant llargs períodes de temps. El descobriment és important per explicar per què algunes cèl·lules són resistents al tractament i fan que els tumors reapareguin temps després. La troballa s’ha publicat a la revista Nature Cancer.

La pandèmia ha reestructurat el sistema sanitari mundial. Els hospitals han hagut d'habilitar plantes únicament per a pacients amb covid, reprogramar operacions i duplicar els torns dels professionals. Però per poder fer aquest gran esforç els recursos destinats al diagnòstic i tractament d'altres malalties s'han vist afectats. En el Dia Mundial per la Prevenció del Càncer de Còlon, l'Associació Espanyola contra el Càncer demana i recorda la necessitat de fer programes de cribatge per detectar els casos abans que sigui massa tard.

L'arribada del test de sang oculta en femta a Barcelona el 2009 va suposar un punt i a part en la detecció de lesions al còlon i al recte: en només 10 anys, uns 1.300 casos de càncer s'han pogut diagnosticar de manera precoç a la capital catalana. El programa de cribatge d'aquest tipus de malaltia, amb un alt índex de fiabilitat i eficàcia, compleix aquest any la seva primera dècada amb la realització de 575.000 proves i l'extirpació de lesions precursores de càncer –pòlips– a uns 15.500 barcelonins. Recentment el departament de Salut ha donat per culminat el desplegament d'aquest procediment de manera homogènia arreu de Catalunya, tot i que es duu a terme mitjançant dos models diferents: a Barcelona i Girona el cribatge el capitalitzen les farmàcies, mentre que a Lleida i Tarragona ho fan els centres d'atenció primària (CAP).