La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.

Menys de la meitat (46,5%) dels catalans d'entre 50 i 69 anys que són cridats a fer-se les proves de detecció precoç del càncer colorectal participen en el cribatge, malgrat que és senzill i permet guanyar temps a la malaltia. El càncer de còlon i recte és un dels tumors més freqüents tant en homes com en dones: només l'any passat se'n van diagnosticar prop de 7.000 casos a Catalunya. Ara bé, la xifra encara podria ser superior, sobretot en pacients en les fases més primerenques del càncer –quan encara no es manifesten símptomes i els tractaments són més efectius–, si augmentés la participació en el programa de cribatge. Segons les autoritats sanitàries, aquesta eina permet reduir un 30% la mortalitat, però, ara per ara, la participació es manté estancada en el mínim recomanat per Europa (45%). Els experts admeten no saber-ne els motius del cert, però addueixen dos obstacles principals: la por i les barreres culturals.

Per a un pacient de càncer que ha rebut un pronòstic negatiu agafar-se a qualsevol proposta terapèutica com a un ferro roent no sempre és una opció. Alguns, coneixedors del final proper que els espera, desisteixen. Altres, en canvi, s’hi agafen sabent que només guanyaran temps al temps, per poc que sigui. Poden ser mesos que poden esdevenir crítics per al pacient i crucials per als investigadors clínics. Aquest seria el cas d’una recerca liderada per l’Institut d'Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) en què han participat malalts de càncer colorectal amb metàstasi, refractaris a qualsevol tractament i amb una esperança de vida limitada a un parell de mesos. Un fàrmac adreçat a una mutació concreta fins ara no considerada els allarga l’expectativa de vida per sobre dels 10 mesos de mitjana. La recerca, publicada a Nature Medicine, obre noves vies terapèutiques i planteja un munt d’interrogants.

Fa temps que s'assumeix que hi ha un vincle entre la microbiota intestinal –els microorganismes que viuen als nostres budells– i algunes malalties greus com el càncer, especialment els anomenats colorectals. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat un nou marcador que podria aportar llum sobre el pronòstic dels malalts de càncer rectal localment avançat, gràcies, precisament, a aquest òrgan encara desconegut però que equilibra la salut digestiva i és clau per al sistema immunitari. Aquest indicador es basa en la presència d'un bacteri intestinal, el Fusobacterium nucleatum, i trobar-lo en l'organisme dels que ja han passat per quimioteràpia o radioteràpia suggereix que poden tenir un alt risc de recaiguda.

L'arribada del test de sang oculta en femta a Barcelona el 2009 va suposar un punt i a part en la detecció de lesions al còlon i al recte: en només 10 anys, uns 1.300 casos de càncer s'han pogut diagnosticar de manera precoç a la capital catalana. El programa de cribatge d'aquest tipus de malaltia, amb un alt índex de fiabilitat i eficàcia, compleix aquest any la seva primera dècada amb la realització de 575.000 proves i l'extirpació de lesions precursores de càncer –pòlips– a uns 15.500 barcelonins. Recentment el departament de Salut ha donat per culminat el desplegament d'aquest procediment de manera homogènia arreu de Catalunya, tot i que es duu a terme mitjançant dos models diferents: a Barcelona i Girona el cribatge el capitalitzen les farmàcies, mentre que a Lleida i Tarragona ho fan els centres d'atenció primària (CAP).