Pau Claris (1586-1641) és conegut per haver estat president de la Generalitat a l’inici de la Guerra dels Segadors, la revolta contra els exèrcits del comte-duc d’Olivares, i haver declarat la República Catalana sota la protecció de França, gràcies a un acord amb el cardenal Richelieu. La seva mort encara no ha estat aclarida, i segurament no ho estarà mai. Historiadors com John H. Elliot i Josep Sanabre creuen que va ser enverinat amb aigua tofana, també coneguda com acqua di Napoli, una barreja d’arsènic i herbes força emprada als segles XVII i XVIII i aleshores difícil de detectar. Sembla que el seu secretari, Rafael Nogués, va morir amb símptomes semblants i al mateix temps. La cort de Madrid tenia poderosos motius per eliminar-lo. Sense ell, es creia plausible arribar a un acord, cosa que, tanmateix, no va passar.

Pau Montell devia passar fam i va robar dos melons de l’hort d’un notari de Cardona el 1703. Sense judici ni cap investigació el van sotmetre a la vergonya pública, un càstig que consistia a exposar el presoner amb algun senyal que denotés el seu delicte. Però el setembre del 1703 un tribunal va castigar qui havia decidit condemnar Montell sense l’oportunitat de defensar-se: el Tribunal de Contrafaccions de Catalunya. Ramon d’Anglassill, procurador del duc de Cardona, i dos dels seus agents van ser inhabilitats durant tres anys.

"Fem concerts lligats a una voluntat de ser sensibles als temes actuals, al que passa al món", ha dit Jordi Savall aquest dilluns en la presentació de la tercera edició del festival que porta el seu nou i que es farà a Montblanc i els monestirs de Poblet i Santes Creus del 28 de juliol al 15 d'agost. Per això aquest any la programació del Festival Jordi Savall posa un "accent particular en les dones, i en especial les que lluiten aquí i a tot arreu per la seva llibertat i la dignitat". En aquest sentit, destaca el concert de l'11 d'agost a Santes Creus titulat Músiques per la vida i la llibertat, un "homenatge a les heroïnes de l'Afganistan, l'Iran, Palestina i Síria" en què participaran quatre cantants convidades: l'afganesa Jasmin Behnawa, la iraniana Sepideh Raissadat, la siriana Waed Bouhassoun i la palestina Nai Barghouti. Com passa amb altres propostes d'aquesta edició, el concert s'haurà fet abans, al juliol, al festival de l'abadia occitana de Fontfreda que també dirigeix Savall.

Hi ha documentació i cartografia que donen algunes pistes de com era Barcelona abans del pla Cerdà. En canvi, són força excepcionals les restes arqueològiques que mostren què hi havia abans que s'edifiquessin quadrícules, grans illes i places octagonals. Les obres que s'estan fent al carrer Girona amb Mallorca han aflorat una part d'aquest passat d'una ciutat de masies, convents i camps de cultius. Es tracta del soterrani d'una masia del segle XVI. Els murs, les estances, les escales (quasi intactes), les canalitzacions, les vuit bales de canó i un vas de porcellana xinesa del regnat de Wanli (1560-1620) poden donar detalls d'una època convulsa de Barcelona. Hi ha diferents hipòtesis sobre què hi devia passar, però la més probable és que el 1652 servís per atacar la ciutat. "Aquí hi havia quatre bateries des d'on les tropes de Felip IV disparaven durant el setge de Barcelona del 1652; hem trobat bales que no havien estat utilitzades i, per això, creiem que era un dels punts des d'on s'atacava", diu l'arqueòloga Marta Lucas. No és l'única artilleria, també s'han trobat bales de colobrina, una arma que es feia servir per disparar en distàncies curtes.

El febrer del 1641 va morir Pau Claris, víctima d’un possible enverinament amb aigua tofana, una barreja d’arsènic i herbes. El president de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors, que havia decidit aliar-se amb França per fer fora les tropes castellanes de Catalunya, va morir amb terribles dolors, fatiga i paràlisis parcials que el van deixar sense parla. Que la seva sobtada desaparició estigués relacionada amb una metzina ho van deixar escrit els agents francesos en les seves cartes. A més, el diputat Francesc Tamarit en va descriure la mort, amb uns símptomes molt similars als que pot causar l’arsènic. Tot plegat, però, mai podrà ser contrastat amb anàlisis clíniques de les restes de Pau Claris, ja que les despulles del president de la Generalitat van desaparèixer amb l'enderroc, el 1888, de l'església barcelonina de Sant Joan de Jerusalem, on havia sigut sepultat el cos.