Per trobar el primer institut escola que es va crear a Catalunya cal remuntar-se fins a l'any 1931. En aquell moment la Generalitat va obrir els primers centres de secundària que estaven vinculats a escoles de primària basant-se en els principis de l'Escola Nova catalana. Aquest model va ser erradicat el 1939 amb la dictadura franquista i no va ser fins gairebé 60 anys més tard que el sistema educatiu català públic va tornar a comptar amb un institut escola, un model de centre pel qual sí que van apostar des d'un bon principi moltes escoles concertades.

Carles Capdevila tenia totes les qualitats d'un mestre, i a ningú que el conegués li pot sorprendre saber que des de fa poc un centre educatiu d’un petit poble d'Osona du el seu nom. Bé, no és qualsevol poble. És el seu: els Hostalets de Balenyà, de 3.800 habitants, un municipi que el director fundador de l’ARA tenia sempre als llavis quan li preguntaven d'on era, fins i tot si qui ho feia era el cap de redacció del New York Times. 

De ser la nineta dels ulls del departament d'Educació a no tenir espai per fer classe. Ara fa tres anys, el departament d'Educació va anunciar que doblaria el nombre d'instituts escola a Catalunya, la fórmula que uneix educació infantil, primària i secundària en un mateix centre –tal com fan moltes concertades–, amb l'objectiu d'intentar reduir la segregació i l'absentisme escolar a la secundària. La majoria dels nous centres es creaven afegint 1r d'ESO a una escola, una mesura que, a part dels arguments pedagògics, també era "d'eficiència pressupostària", perquè és més barat obrir l'ESO en una escola que ja existeix que no pas construir de zero un institut sencer. Malgrat que l'aleshores conseller, Josep Bargalló, va garantir que no es posarien mòduls prefabricats, tres anys després l'ESO va creixent en alguns centres en barracons al pati, i ara aquests centres reclamen l'edifici promès.

Els horaris escolars sempre han sigut un tema de debat (i confrontació) entre la comunitat educativa. Malgrat que els consellers d’Educació mai han sigut defensors de l’horari compactat, els instituts públics el van adoptar quan l’aleshores consellera del ram, Irene Rigau, el va aplicar a secundària argumentant que “nens i adolescents són diferents”, una mesura que va satisfer els sindicats de professors. Així doncs, en general les escoles fan horari partit, amb una pausa molt llarga per dinar, i els instituts acaben a les 15 h. Però amb la proliferació dels instituts escola els darrers anys s'ha generat un cert desgavell en els horaris d'aquests centres i ara el departament d'Educació vol intentar posar-hi ordre i prepara una normativa que podria entrar en vigor el curs que ve perquè tots els instituts escola facin horari de matí i tarda tant a primària com a l'ESO, segons ha avançat TV3.

El Departament d'Ensenyament segueix sense considerar viable l'Institut Escola de Bellver de Cerdanya. La conselleria ha presentat aquest dimarts a la tarda el pla de noves construccions i grans rehabilitacions de centres ja existents de cara al curs que ve i no s'hi inclou el centre cerdà. Concretament hi ha previstes disset actuacions arreu del país, però cap d'elles a l'Alt Pirineu i Aran, on justament una de les reivindicacions que fa més anys que dura és la de l'Institut Escola de Bellver.

Els instituts escola, és a dir, aquells centres on hi ha continuïtat entre l'etapa de primària i la de secundària, no són cap panacea, però sí que representen una fita en la bona direcció per renovar el sistema educatiu. Fins ara n'hi havia només 28 i el curs que ve se'n crearan 26 més, alguns fora dels entorns urbans. Es tracta d'una iniciativa que va quedar interrompuda durant anys i que respon a una demanda real. S'adreça, en primer lloc, als pares preocupats perquè els seus fills hagin de canviar de centre a una edat massa tendra, els 12 anys (en alguns casos 11 anys). És una edat en què sovint encara no han abandonat la infantesa, mentre que en una minoria apunta l'adolescència, cosa que tampoc no facilita l'adaptació al canvi. El pas de sisè de primària a primer d'ESO és, segons els pedagogs, la més complicada de les transicions d'etapa.