Ben entrada la matinada de diumenge, la cimera de l'ONU contra la crisi climàtica, la COP29, ha aconseguit un acord que semblava gairebé impossible, però que ha decebut a gairebé tothom. El text aprovat a Bakú (Azerbaidjan) preveu que els països rics aportin 300.000 milions de dòlars anuals el 2035 per ajudar els països pobres a fer front a l'emergència climàtica. Una xifra "escandalosament massa baixa", com deia el ministre de Gàmbia, dins d'un acord en general "decebedor", segons ONG climàtiques com Greenpeace, però que els països pobres no han tingut més remei que acceptar per poder tenir alguna ajuda amb la qual treballar. Queda lluny del bilió de dòlars que demanaven els estats més vulnerables i les ONG, i deixa la porta oberta que puguin ser ajudes de molts tipus, "públiques i privades" o fins i tot en forma de crèdit.

La victòria de Donald Trump als Estats Units dispara l'ecoansietat. L'onada expansiva del seu triomf arribarà aquest dilluns a Bakú, a l'Azerbaidjan, on arrenca la cimera anual de l'ONU contra la crisi climàtica, i reduirà les perspectives ja minses que s'hi arribi a un acord ambiciós. L'equip nord-americà que negociarà en aquesta cimera, la COP29, encara serà l'enviat per Joe Biden, que no deixa la presidència fins al 20 de gener del 2025. Però conscients que Trump tornarà a treure els Estats Units de l'Acord de París –com va fer en el seu primer mandat– i desfarà tots els seus esforços, aquest equip difícilment jugarà ja el paper clau que s'esperava.

La Cimera del Clima que s’està celebrant a Dubai, la COP28, que encara dura, ja ens ha deixat més preguntes que respostes, la mateixa desconfiança de sempre o fins augmentada, i un rècord molt qüestionable: l’assistència de 100.000 persones, quatre vegades més que en l’anterior COP. Que hi vagi més gent no està intrínsecament relacionat amb el fet que s’aportin més solucions ni més immediatament. Per això una de les preguntes que sorgeixen inevitablement és: ¿cal que totes aquestes persones es desplacin amb transports contaminants per parlar de com han de solucionar els països el tema del canvi climàtic? ¿Cal que es desplaci algú quan sabem que totes aquestes cimeres tenen un cost ecològic i econòmic desproporcionat, tenint en compte els acords als quals no arriben mai? Si hi hagués algun país al món governat pensant en el futur i no en el present immediat que dona els vots, ¿voleu dir que no ens n’hauríem assabentat, ja? ¿Cal muntar tot aquest circ per continuar ofenent la ciutadania, com si no tinguéssim prou circs i guerres evitables? ¿Pot ser quasi igual d’eficaç però molt més barat i ecològic posar un ciri a la Verge i esperar que plogui i que no pugi més l’escalfament global? 

"Fa 100 anys tot això no existia. Els anglesos que venien aquí no ens veien amb bons ulls" explica Abdullah Bin Jasem al-Mutairi, historiador del Centre de Cultura de Dubai. "Quan dic que no ens veien amb bons ulls vull dir que creien que érem una mica salvatges, i potser tenien una mica de raó. Però mira ara. Ara els britànics es moren de ganes de viure i treballar a Dubai", afegeix amb orgull.

La propera cimera climàtica de l'ONU, la COP28, que se celebra al desembre, tindrà com a president el director d'una companyia petroliera. L'elecció dels Emirats Àrabs Units (EAU) com a país amfitrió de la trobada ja era polèmica, perquè es tracta d'un dels principals productors de combustibles fòssils del món, però ara aquest estat ha escollit com a president de la cimera el seu ministre d'Indústria i Tecnologia, Sultan Ahmed al-Jaber, que al mateix temps és el cap executiu de la Companyia Nacional de Petroli Abu Dhabi, la 12a més gran a escala mundial.

David Malpass, el president del Banc Mundial, va arribar a la cimera climàtica de les Nacions Unides amb la missió de demostrar que ell i la seva institució estan plenament compromesos en els esforços per frenar l'escalfament global i ajudar les nacions pobres maltractades per sequeres, incendis i tempestes cada cop més greus. Dimecres al matí es va adreçar als ministres de Finances d'arreu del món i va declarar que per fer front a la crisi climàtica s'han "d'augmentar dràsticament el nombre i la mida dels projectes que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle".

Els països pobres arriben a la nova cimera climàtica de l’ONU, la COP27, carregats de raons i disposats a fer-se sentir. El Pakistan, que aquest estiu ha vist com unes inundacions històriques deixaven un terç del país sota l’aigua, lidera aquest cop el grup de països en vies de desenvolupament que s’uneix com a bloc negociador a aquestes cites, el G77. Parlarà en nom de països com Somàlia, on quatre anys de sequeres encadenades estan matant de fam milers de criatures. El bloc tindrà més veu que mai en aquesta “COP africana”, que se celebra a Egipte, en ple desert de Xarm el-Xeikh. És la veu d’uns països que contribueixen ben poc a les emissions de CO₂, però que estan en primera línia de foc de la crisi climàtica que aquestes emissions han provocat.

Mentre al recinte de la COP26 de Glasgow continuen per setè dia les negociacions entre les delegacions internacionals per aconseguir acords efectius que ajudin a combatre el canvi climàtic, milers de persones sota una pluja torrencial han recorregut els gairebé cinc quilòmetres de distància entre Kelvingrove Park i Glasgow Green, al centre de la ciutat, per exigir als líders polítics que de les paraules passin als fets. Unes dues-centes ciutats arreu del món, en una vintena de països, han viscut actes semblants: a Barcelona, per exemple, s'han concentrat a la plaça Catalunya unes desenes de persones sota la crida d'Animal Rebellion, en protesta per les tècniques de la ramaderia intensiva. A Londres, Trafalgar Square ha sigut l'epicentre de la manifestació.

Les grans ciutats volen obrir camí per reduir l'emissió de gasos contaminants fomentant el transport públic o pacificant els carrers per disminuir l'ús de vehicles de combustió, però sense els recursos econòmics ni les competències reguladores no poden liderar la lluita contra la crisi climàtica tal com s'espera d'elles. Aquest és el missatge que els alcaldes de Barcelona (Ada Colau), París (Anne Hidalgo) i Londres (Sadiq Khan), ciutats que juntes sumen més de 12 milions d'habitants, han volgut enviar aquest dilluns al món, però sobretot als seus estats, coincidint amb la Cimera Mundial del Clima de Glasgow, la COP26. Els tres representants han reclamat de forma conjunta als seus líders estatals que prioritzin les actuacions "més concretes, ambicioses i ràpides" per fer front a l'emergència climàtica ara que les conclusions dels informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerten que el canvi climàtic s'ha accelerat i que el món "fa tard" per revertir-lo. I sobretot que ho facin de forma urgent i a través de les ciutats que ells governen.

"El dia del judici final s'acosta". No sense fer servir retòrica d'efectes especials, invocant fins i tot a James Bond, Boris Johnson, primer ministre britànic, ha donat la benvinguda als líders mundials i delegats que s'han citat a Glasgow per a la cimera del clima des d'avui fins al dia 12 amb l'objectiu de frenar l'escalfament global. "La terra s'està cobrint, amb la màquina del dia del judici final, d'una manta asfixiant de CO₂", ha advertit, i si "avui no ens prenem seriosament el canvi climàtic, serà massa tard perquè els nostres fills ho facin demà". "La cimera ha de ser el principi del final del canvi climàtic", ha desitjat el premier.

Encara no ha començat la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la COP26, que s'obre diumenge vinent a Glasgow, i els mals presagis i les males notícies s'acumulen. Una de les promeses clau per frenar l'escalfament del planeta, l'ajuda de 100.000 milions de dòlars anuals des del 2020 per ajudar els països més pobres a retallar les emissions de gasos hivernacle i per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, no s'assolirà com a mínim fins al 2023.