La primavera del 218 aC, Anníbal Barca va travessar el riu Ebre amb 90.000 soldats i 12.000 genets. El general cartaginès havia partit de l'exuberant i cosmopolita Qart Hadasht (l'actual Cartagena) a principis de la primavera, i pel camí havia conquerit Arse (Sagunt). L'objectiu era arribar als Alps abans de l'hivern i conquerir la península Itàlica. Els romans temien Anníbal i no van quedar-se amb els braços plegats. El mateix 218 aC van desembarcar a Empúries per frenar el pas dels cartaginesos. L'enfrontament entre romans i cartaginesos va tenir conseqüències terribles per als ibers. Entre elles, la destrucció d'una important població que fins ara només coneixíem per fonts escrites: Kissa. L'historiador grec Polibi la menciona una única vegada per explicar l'enfrontament entre cartaginesos i romans, però l'arqueologia l'ha rescatat de les cendres.

Els ibers enterraven els infants al paviment de les llars perquè volien recordar-los. A l'octubre es va publicar un estudi de la UAB, la UVic-UCC i el Sincrotró que analitzava les dents de llet de 45 infants, i descartava que aquests nadons inhumats a les llars fossin infanticidis o sacrificis. Ara, un nou estudi multidisciplinari de la UAB, en col·laboració amb el Museu d'Arqueologia de Catalunya, en què s’han analitzat les restes de 15 infants del jaciment empordanès d’Ullastret (Illa d’en Reixac i Puig de Sant Andreu), aporta noves dades. "Tots els enterraments eren a les cantonades, mai en llocs de pas, i hem trobat espais on es va enterrar un nadó i, gairebé un segle després, se n’hi va enterrar un altre. Per tant, hi ha una pervivència de la memòria. A més, no destruïen mai els enterraments anteriors –assegura el responsable del MAC-Ullastret, Gabriel del Prado–. Hi havia un tractament, una cura, escollien integrar-los dins la vida quotidiana, els inhumaven als espais on vivien i, per tant, hi ha un respecte i una voluntat de recordar-los", afegeix.

La cultura ibera continua sent un gran misteri, ja que va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que pugui documentar en què creien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. L’arqueologia, però, no deixa de donar noves pistes i la darrera recerca, en l’àmbit de les anàlisis d’isòtops, ajuda a entendre per què els ibers tallaven caps i els clavaven a les parets.

A l'extrem sud-oest de la serra Grossa, prop de Moixent, a la comarca de la Costera, es troba el que va ser un poblat fortificat al segle IV aC. Una llar en ruïnes cremades que apuntava maneres per ser la Pompeia valenciana. La seva riquesa i la curiositat que despertava la fugida sobtosa dels habitants d'aquell paratge deixaven molts dubtes sense resoldre. Què és el que va passar en aquell poblat iber?

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. Encara hi ha molts interrogants que fan que la recerca arqueològica i genètica esdevingui clau a l’hora d’aclarir qui era aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC. Un d'aquests enigmes és per què s'enterrava els infants al paviment de les llars. Hi havia certa controvèrsia, perquè s'havia plantejat si eren infanticidis, sacrificis, com es pot interpretar en alguns textos grecs i romans, o simplement es considerava que devia existir una edat mínima per tenir dret a ser cremat a la necròpolis.

Al poblat de l'Assut, un jaciment ibèric ilercavó de Tivenys (Baix Ebre) situat a la sortida del congost de Barrufemes, a l'esquerra del riu Ebre, han descobert un petit temple. Una de les singularitats del santuari és que es va construir just abans de la porta central d’accés i adossat a la muralla. El fet que es trobi fora i no dins del poblat, a tocar de la porta, el converteix en un santuari ad portam, assegura Jordi Diloli, director de les excavacions del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "Possiblement s’hi realitzaven ritus de purificació previs a l’accés al poblat, ja que consideraven l’interior com una part segura i pura, en contraposició a la inseguretat externa", assegura Dilioli. En aquest espai de culte els arqueòlegs han localitzat una banqueta que envoltava el perímetre interior.

Les excavacions al poblat ibèric d'Ullastret (Baix Empordà) han localitzat el que es considera que és una gran residència aristocràtica del poble iber indigeta construïda a finals del segle V o principis del IV aC, tal com informa l'ACN. L'edifici s'ubica en una zona de 725 metres quadrats en un espai d'expansió urbana del nucli original del segle VI aC del Puig de Sant Andreu i, fins ara, s'han excavat sis recintes fins a nivells d'abandonament de la segona meitat del segle II aC. L'objectiu és continuar l'excavació per entendre l'origen, l'evolució i el final de la trama urbana, així com del sistema defensiu d'aquesta zona de la ciutat. També està previst adequar-la per a la visita.

El jaciment ibèric de la Mota de Sant Pere de Cubelles (Garraf) és relativament jove: descobert el 2018, no va ser respectat per la febre immobiliària i, durant els primers anys del segle XXI, s'hi va construir força al voltant. Malgrat tot, les tres campanyes arqueològiques que s'hi han fet fins ara han permès descobrir la importància que devia tenir aquesta ciutat portuària. "Hem trobat evidències que la ciutat va estar activa com a mínim durant 350 anys: hi ha proves que estava habitada el segle VI aC i que va ser abandonada entre el 300 i el 350 aC, abans de l'arribada dels romans a Empúries; no sabem si per un desastre natural, com el creixement de la marea o un tsunami o pel col·lapse de la societat", explica el responsable de l'excavació, Dani López, de la cooperativa Arqueovitis. Es calcula que l'extensió del poblat va arribar a ser d'1,5 hectàrees.

Sabíem que els indicets i els laietans tenien per costum tallar el cap dels seus enemics, no de manera indiscriminada sinó només els dels que eren més significatius o importants, i exhibir-los com si fossin un trofeu. Ara hi podrem afegir els cossetans. Una nova troballa, que es va fer aquest desembre al poblat iber d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, demostra que els ibers més meridionals també practicaven aquest ritual. Les excavacions que es van fer en una de les principals torres defensives del jaciment d’Olèrdola han tret a la superfície la part frontal del cap d’un home adult, d’entre 18 i 25 anys, que devia morir fa uns 2.200 anys, entorn de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC). És el primer cap (tallat) que es troba tan al sud de l’actual Catalunya.

L'any 195 aC, davant l'antiga ciutat grega d'Empúries, el mar es va omplir de veles. Eren les naus romanes, que portaven uns 24.000 homes d’infanteria, uns 1.600 de cavalleria i tot l'avituallament necessari per mantenir-los i per al combat. El cònsol Marc Porci Cató Censorí estava al capdavant de les tropes i la seva missió era acabar amb la rebel·lió ibera que s'havia iniciat feia dos anys, al nord-est d'Hispània, contra la creació de la província romana Citerior. Primer, els romans van construir un campament al costat d'Empúries i, setmanes després, van recórrer quatre quilòmetres fins a muntar un segon campament, prop del mar, on actualment hi ha la platja de Riells (l'Escala).

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que ens pugui donar pistes sobre en què creien, d’on venien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. Molts enigmes que fan que la recerca arqueològica esdevingui clau a l’hora d’esclarir qui eren realment. Alguns dels molts interrogants que envolten aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC, els intenta respondre l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 16 de gener.

Fins al 7 de maig l’ARA ofereix La cuina antiga, La cuina medieval i renaixentista i La cuina modernista de l’historiador i gastrònom Jaume Fàbrega. Tres volums de Viena Edicions per conèixer una mica millor la història de la cuina catalana, la més antiga (escrita) d’Europa.

El divendres 27 de desembre l’alcalde Amadeu Benach va signar com a representant legal del municipi de Banyeres del Penedès l’adquisició dels més de 24.000 m( 2) del que serà la segona ciutat ibera més important del país, només superada per Ullastret. Des de feia uns mesos l’Ajuntament de tenia un conveni amb els antics propietaris per fer l’explotació dels terrenys, sempre que el consistori el comprés abans del 31 de desembre passat.

“D’assentaments grans com el de Banyeres del Penedès n’hi ha pocs, i trobar murs de fins a quatre metres d’alçada és excepcional”, afirma David Asensio, codirector de les excavacions, que destaca la potencialitat d’aquestes restes per interpretar el món iber. Asensio fa un quart de segle que treballa arreu de Catalunya en assentaments ibers i assenyala que la majoria de jaciments de la mida del de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, estan sota de poblacions actuals, com Tarragona (Kesse), Valls, Vilanova i la Geltrú o la muntanya de Montjuïc.