Amb un acte a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya es va oficialitzar aquest dijous la creació de la Fundació Robert Gerhard, dedicada a la divulgació de l’obra d’un dels compositors catalans més rellevants del segle XX, nascut a Valls el 1896 i mort a Cambridge el 1970. La tria del lloc té tot el sentit: Gerhard hi va treballar com a bibliotecari en la secció musical, i és un dels centres on hi ha fons seus juntament amb Valls i Cambridge, tal com va recordar la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, feliç del naixement d’una fundació impulsada per "gent amb molta empenta" que treballa pel "reconeixement i la difusió" de l’obra de Gerhard.

Robert Gerhard (Valls, 1896 – Cambridge, 1970) “és el compositor de la primera meitat del segle XX més important de Catalunya”, diu el musicòleg Oriol Pérez Treviño al principi de Revolutionary Quartet. L’enigma Gerhard, que aquest dissabte ha guanyat el premi al millor documental musical nacional. Guardó merescudíssim per a un film que analitza i reivindica el llegat del compositor vallenc amb rigor conceptual i imaginació estètica i narrativa.

Willy DeVille, Marc Bolan, la Companyia Elèctrica Dharma, Karen Carpenter, J Dilla, Fatboy Slim, els anys de Nick Cave al grup Bithday Party, The Zombies i Manolo Kabezabolo són alguns dels protagonistes d'una nova edició del Festival de Documental Musical In-Edit, que se celebra als cinemes Mooby Aribau de Barcelona del 26 d’octubre al 5 de novembre. La pel·lícula inaugural és Esta ambición desmedida, el documental sobre C Tangana que es va estrenar al Festival de Sant Sebastià, i la de cloenda, Little Richard: I am everything. El festival també projectarà La simfonia dels herois, de Josep Serra Mateu i Marc Juan García, que segueix la feina d'Andreu Gabarrós, cap de neurocirurgia a l’Hospital Universitari de Bellvitge especialitzat en tumors cerebrals, i la preparació d’un concert al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat protagonitzat pels pacients, el grup de rock del doctor, Dorigen, i artistes com Estopa, Antonio Orozco, Manu Guix, Marina Rossell, Gerard Quintana i Carles Benavent.

‘La nit de Sant Joan’

Gran Teatre del Liceu. 8 i 10 d'octubre

El Liceu ha presentat al Foyer el ballet La nit de Sant Joan, de Robert Gerhard, i fa així justícia a una obra que havia quedat oblidada a conseqüència de la Guerra Civil. Soirées de Barcelone o Les feux de la Saint Jean, segons els títols originals, va ser un encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo a Gerhard, Ventura Gassol (llibret) i Joan Junyer (decorats i vestuari), i que havia de coreografiar Léonide Massine. L’obra, però, no es va arribar a fer mai, ja que l’equip català es va exiliar el 1939 i la companyia monegasca es va dissoldre durant la Segona Guerra Mundial. 

]]>

Eren els anys 30 quan el compositor Robert Gerhard, el coreògraf Léonide Massine i el poeta (i polític) Bonaventura Gassol van rastrejar els Pirineus a la recerca de músiques i relats que els servissin de matèria primera per escriure una obra. Un dels llocs on van parar va ser Isil, on Gassol situaria l'argument de l'obra que tenien entre mans, el ballet La nit de Sant Joan. L'obra s'inspirava en els elements folklòrics d'aquesta tradició, el foc i el solstici, en una època en què "l'èxit de Falla havia generat interès en Espanya com un terreny exòtic on es podien plantejar projectes d'arrel", explica Miguel Ángel Marín, director del programa musical de la Fundació Juan March. Aquell projecte, que s'havia d'estrenar el 1938, va quedar frustrat per la guerra i va quedar oblidat en un calaix. La Fundació March i el Liceu han rescatat dels arxius del músic i compositor a Cambridge la partitura original per a piano d'aquell ballet, juntament amb el llibret de Gassol i els esbossos del figurinisme i els decorats que n'havia fet Joan Junyer, i els ha donat nova vida amb una coreografia contemporània d'Antonio Ruz. L'obra, estrenada a Madrid, es podrà veure al Foyer del Liceu del 8 al 10 d'octubre en un acte de "justícia històrica".

]]>

"Aquest és un dels punts culminants, no l'únic, de l'Any Robert Gerhard", diu Edmon Colomer, que dirigirà el concert del 25 d'abril al Palau de la Música (17.30 h). Acte de justícia, doncs, a la memòria de Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970), una de les personalitats musicals catalanes més rellevants del segle XX, compromès amb la recuperació patrimonial i popular i alhora explorador de nous llenguatges. Serà una tarda d'esplendor coral en què s'interpretarà la cantata L’alta naixença del rei en Jaume que Gerhard va compondre el 1932 a partir del poema que Josep Carner va incorporar a La malvestat d'Oriana (1910). "Podem afirmar que, amb aquesta cantata, Catalunya té una de les obres corals simfòniques de referència. Mira a la tradició i al futur que serà distintiu de Gerhard. És gran música, una obra molt ben construïda i amb un pes específic dins del moment en què es va compondre", explica Colomer, que recorda aquells anys trenta en què Gerhard era contemporani de Mompou, Lamote de Grignon, Schoenberg i Berg.

]]>

Passa massa sovint que alguns artistes i creadors són més reconeguts fora del seu país que al propi. El compositor vallenc Robert Gerhard n’és un exemple paradigmàtic. La seva obra és més valorada en països com el Regne Unit que a Catalunya. Per això es vol aprofitar el 50è aniversari de la seva mort i el 125è aniversari del seu naixement per acabar amb aquesta situació. Han unit esforços l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV) -on està dipositat el seu fons-, els Amics de la Música de Valls, l’Orquestra Eduard Toldrà i músics com el director d’orquestra Edmon Colomer.

]]>

“Robert Gerhard era un inconformista”. Judit Bardolet, violinista del quartet que duu el nom del compositor, sent una veritable veneració per Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970), un músic del qual el 2020 es commemoren els 50 anys de la seva mort. L’elecció del nom de Robert Gerhard és també una declaració de l’actitud que el quartet vol mantenir i transmetre com a formació de cambra: ser a l’avantguarda de les tendències musicals. Efectivament, Robert Gerhard va ser un músic cosmopolita, en connexió directa amb les últimes tendències compositives europees que van marcar la seva estètica innovadora.

]]>

El compositor Robert Gerhard (1896-1970) va néixer a Valls i va morir a l’exili anglès. La cantautora i activista cultural Teresa Rebull (1919-2015) va néixer a Sabadell i va exiliar-se a Banyuls de la Marenda, on va decidir fixar la seva residència. El poeta Josep Carner (1884-1970), nascut a Barcelona, va haver de marxar a Brussel·les, d’on no va tornar. I el compositor i violoncel·lista Pau Casals (1876-1973) no va voler trepitjar l’Espanya franquista i va morir a Puerto Rico. A tots ells els vol recordar Música i Exili, un programa gestat precisament des de l’exili per l’exconseller de Cultura Lluís Puig. Són més d’un centenar d’activitats que es volen fer en diferents països, entre els quals el Regne Unit i Bèlgica, amb l’objectiu de "rellançar al món" aquests quatre artistes exiliats.

]]>