Carmen Castillo fa més de quaranta anys que va al psiquiatre i, ara, a punt de fer 75 acostuma a passar per la consulta de primària o l'hospital més del que voldria. Aconsellada per la filla, està a l'espera de tenir el botó de la teleassistència i una valoració de grau de la dependència per aconseguir bonificació per adaptar el bany, un tràmit que diu que s'ha fet enrevessat perquè ha hagut d'anar a la doctora que la coneix de fa anys perquè li faci un informe sobre com l'artrosi l'ha reduït la mobilitat. “Et fan anar d'aquí cap allà buscant qui t'entengui i t'atengui”, es queixa. Aquesta duplicitat de tràmits és el que pretén acabar la futura Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS-Cat), que ha aprovat aquest dimecres el Parlament, tot i que, si tot va bé, no entrarà en funcionament fins d'aquí a un any, i encara caldrà esperar fins al novembre del 2027 perquè la integració dels dos serveis estigui plenament desplegada.

"El fet de poder-lo acompanyar i estar amb ell m'ha ensenyat a ser més positiva. Ell sempre veu les coses des d'un angle molt positiu. Si alguna cosa se li espatlla, de seguida diu: «No passa res». I és veritat, relativitzes el que passa, quan en un altre moment hauria pensat que havia de buscar una solució immediata. Ell ho calma tot per després continuar". La Lourdes explica com l'ha ajudat a ella fer de mentora d'en Brahim, un noi que forma part del programa Referents, pel qual s'ofereix a joves en situació de vulnerabilitat la possibilitat de conèixer una persona perquè l'acompanyi durant 10 mesos. En aquest temps, rep ajuda en diferents nivells com l'emocional, l'educatiu o el laboral durant el seu procés d'emancipació. L'associació Punt de Referència, creadora del programa, ha presentat aquest dijous un estudi sobre els efectes de la mentoria social sobre els voluntaris.

Adeu a les trucades eternes o les frustrants converses amb robots. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la nova llei de serveis d'atenció al client, a proposta del ministeri de Drets Socials i Consum, ara amb Pablo Bustinduy al capdavant. El text l'havia impulsat el seu predecessor, Alberto Garzón, però va quedar a les portes de ser aprovat al Congrés dels Diputats per la convocatòria avançada de les eleccions generals.

Es diu Misty, és un petit robot social i ha viscut durant dos mesos a casa de la Margarida Valls, de 83 anys, que és una de les tres veïnes de Barcelona que ha provat l'ARI (l'Assistent Robòtic Intel·ligent). Durant aquestes setmanes, la Misty li ha donat conversa, s'ha interessat per si ha passat bona nit, pels plans que té per al cap de setmana o per si s'ha pres la mediació quan tocava. "Ja la trobo a faltar. Tinc l'esperança que algun dia torni", ha explicat avui en la roda de premsa de balanç del projecte. Tot i presentar-la com un robot "amb molt de caràcter", que a vegades no vol contestar alguna pregunta o que vol ser ella mateixa la que vagi cap a la base a carregar-se, assegura que juntes han passat estones "molt boniques". I que és, sens dubte, una bona ajuda per a la molta gent gran que viu sola: 90.000 persones a Barcelona.

L'Ajuntament de Barcelona ja prepara el nou concurs per oferir el servei d'atenció domiciliària a la ciutat durant dos anys prorrogables a dos més. L'últim va acabar en polèmica perquè dues empreses mercantils, Clece –del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja– i Valoriza –que pertany a la constructora Sacyr–, van desbancar l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat. ABD oferia aquests serveis d'atenció a la llar fins aleshores en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. Les altres dues zones les va mantenir l'entitat del tercer sector Suara. Ara el consistori ja ha preparat els plecs del nou contracte, que s'ha d'adjudicar durant el segon semestre del 2020, i que serà l'oportunitat per a les entitats socials per recuperar la prestació d'aquest servei.