La figura de santa Anna, la mare de la Verge Maria, no apareix als evangelis canònics i, de fet, nombrosos teòlegs i teòrics en qüestionen la importància. En canvi, la mencionen els textos apòcrifs i ha estat reivindicada per la religiositat popular, que l'ha representat amb un llibre sota el braç o ensenyant a llegir a la seva filla. "Molts teòlegs defensen que Maria va aprendre a llegir al temple o per obra de l'Esperit Sant i oculten la figura de la seva mare", explica la historiadora d'art Maria Garganté, que comissaria Dones de paraula, l'exposició que es pot veure al Frederic Marès fins al 25 de maig del 2025.

L'octubre del 1957, José Filgueira Valverde, aleshores apoderat del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic a Pontevedra, va escriure una carta a la direcció general de Belles Arts de Madrid per comunicar que, malgrat la vigilància de la Guàrdia Civil, continuaven els robatoris i la destrucció al Mosteiro de San Lourenzo de Carboeiro, un antic monestir benedictí a la riba del riu Deza (Galícia) considerat una de les joies romàniques de Pontevedra. Filgueira lamentava el robatori de dues peces importants del timpà de l'església [l'espai triangular inscrit dins les cornises d'un frontó]: un Crist entronitzat i un relleu medieval amb símbols dels evangelistes Sant Lluc i Sant Joan. No va ser fins molts més anys després que les peces van reaparèixer: el 1980 les va comprar el museu Frederic Marès de Barcelona a Ericka, la viuda de Fernando Birk, un empresari i col·leccionista d'origen alemany.

. “Las niñas que juicio tienen con Muñecas se entretienen”. Ho llegeixo en una làmina titulada “Juegos de la infancia ”, que conté dibuixos d’una pila de jocs de fa temps. Aquesta làmina es mostra a la Sala de les Diversions del Museu Frederic Marès, situada a les golfes d’aquest equipament del Barri Gòtic. Forma part dels espais que Frederic Marès (1893 -1991) en deia Museu Sentimental.

La visita a les sales d'un museu és només la punta de l'iceberg de les activitats que s'hi duen a terme, i un any més l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) vol donar visibilitat als professionals de les col·leccions i als espais restringits com els arxius i les reserves. Aquest és el propòsit de la jornada d'In Museu, la quarta edició del qual se celebrarà l'1 de febrer de les 10 a les 18.30 h.

El Museu d'Història de Catalunya té una directora en funcions, Margarida Sala, des del gener del 2016, quan va marxar el Jusèp Boya. El Museu Marítim va convocar un concurs públic el setembre del 2018 després que es jubilés Roger Marcet, que portava vint anys com a responsable, però encara no se li ha designat cap successor. El director del Museu Frederic Marès, Josep Maria Trullén, es va jubilar el novembre passat després de nou anys al capdavant de la institució, i no ha estat substituït. El director del Museu Etnològic i del Museu de les Cultures del Món, Pep Fornés, ha anunciat que es jubila aquest gener. El Museu Arqueològic de Catalunya també té un director en funcions, Jusèp Boya, que hi va arribar de rebot després de sortir de la direcció general de Patrimoni Cultural, i tampoc s'ha convocat cap concurs públic. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona té vacant la direcció des que el juliol passat en va marxar Jordi Serchs. El Consorci del Patrimoni de Sitges té un director en funcions des que es va jubilar Vinyet Panyella fa gairebé un any. I la llista és més llarga. Tots aquests museus podrien penjar el cartell d'"Es busca director", però de moment no ho han fet o s'han quedat a mitges.