El Festival Art Explora ha obert aquest dimecres les seves portes al moll de Barcelona, al Port Vell, en la seva primera parada a Catalunya. La cita, que s’allargarà fins al 6 d’abril, ofereix entrada gratuïta –amb reserva prèvia per accedir al vaixell-museu– i es podrà visitar diàriament de 10.00 a 22.00 hores, amb última entrada a les 19.45 hores.

Mònica Borrell serà la nova directora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, després de la sobtada marxa de Júsep Boya, que comandava l’equipament des del 2018. Boya havia renovat tota l'exposició permanent dedicada a l'Antiga Roma i tenia com a projecte immediat canviar la permanent dedicada a la prehistòria.

L'escultura del boxejador té més de 2.500 anys, però continua sent imponent. És de roca calcària, fa més de dos metres i pesa uns 300 quilos. Entre els segles IX aC i VIII aC vigilava, amb altres gegants de pedra que representaven arquers i guerrers, la necròpolis de Mont'e Prama (Sardenya), on s'han trobat 125 tombes, sobretot d'homes joves amb traces d'haver dut a terme una intensa activitat física. El boxejador, descobert el 1974, va sobreviure a la destrucció dels cartaginesos al segle V aC i ara es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), dins l'exposició Illa Megalítica. "Encara hi continuem excavant, però no tenim respostes a moltes preguntes. ¿Representen els guerrers enterrats? ¿Evoquen avantpassats mítics? ¿Commemoren un fet important?", es pregunta Anthony Muroni, director de la Fundació Mont’e Prama i especialista en la cultura nuràgica procedent de Sardenya. El que sí que saben del cert és que hi havia una espècie de via sacra i que les pedres amb què es van construir els gegants es trobaven originàriament a més de 18 quilòmetres de la necròpolis.

"Olèrdola va ser, després de Barcelona, la segona ciutat més important entre el segle X i principis del XII, i és el jaciment des d’on podem explicar l’època medieval", afirma l’arqueòloga Núria Molist, responsable del Museu Arqueològic d’Olèrdola. A 350 metres per sobre del nivell del mar, en una plataforma rocosa des d’on es controla la plana del Penedès, les serralades i el mar Mediterrani, aquest jaciment és un dels més importants de Catalunya. Fa dècades que s’hi excava, i és una font de coneixement sobre com es vivia a l’Alta Edat Mitjana, però el centre d'interpretació, inaugurat el 1971, ha quedat obsolet. És per això que, amb una inversió de 424.861 euros dels fons Next Generation, els pròxims mesos es recuperarà part del castell, la torra talaia romana d’època republicana, i es renovarà completament la museografia. Per pujar fins al cim del turó de Sant Miquel tot el material necessari per a les obres es va utilitzar un helicòpter i animals.

Les ruïnes romanes i gregues d’Empúries són un dels jaciments antics més impressionants de tota la Mediterrània occidental. Amb l’objectiu de difondre, modernitzar i enriquir aquest patrimoni valuosíssim, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ja fa temps que treballa en nous estudis, millores i excavacions sobre el terreny per fer la visita més accessible i interessant. Per culminar tots aquests avenços, el MAC acaba d’inaugurar a les restes emporitanes una nova exposició permanent, titulada Empúries. Port de cultures, que incorpora recursos interactius i mostra al públic les últimes troballes, totes de gran interès històric.

"Si hagués de tornar a néixer, voldria tornar a ser romà", explica el ciutadà Titus Valerius Paternus. La seva dona, la Cornèlia Paulina, més cínica i més crítica, se'l mira escèptica i li respon: "Votes qui et diuen que has de votar i estàs orgullós. En aquesta ciutat hi ha rates, malalties i misèries. I tu, si mai lluitessis, lluitaries perquè res canviï". Aquest matrimoni de classe mitjana és un dels onze personatges que expliquen com era la vida a l'Antiga Roma a Imperium. Històries romanes, l'exposició permanent que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) a partir d'aquest dijous.

A finals del segle XIX eren pocs els bussos que se submergien en les aigües del Mediterrani per estudiar la història subaquàtica. Un dels primers a impulsar-ho, el 1894, va ser un arqueòleg català, Romualdo Alfaràs. Va pagar a uns bussos que es dedicaven a la pesca del corall perquè li extraguessin les restes d’un vaixell a cala Cativa (Port de la Selva). Part de les 43 àmfores senceres i els fragments de 19 més que es van extreure es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) "És la primera intervenció que es va fer al Mediterrani per treure àmfores marines i estudiar-les. Després en va publicar un article, Pesca de ánforas", diu Rut Geli, arqueòloga subaquàtica i comissària, amb Xavier Nieto i Gustau Vilar, de l'exposició Naufragis. Història submarina. És tan sols un dels molts episodis de l'arqueologia subaquàtica que s’expliquen al MAC. Hi ha una selecció de més de dos-cents objectes procedents de les excavacions realitzades pel Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) al llarg de 30 anys, però també audiovisuals de gran format que recreen els naufragis i mostren com els submarinistes fan la seva feina al fons marí. Els vaixells són com càpsules del temps, el mar conserva millor que l’aire, i el MAC mostra com era la quotidianitat dels seus tripulants. Un instant en les seves vides abans de desaparèixer en un naufragi. 

Sabíem que els indicets i els laietans tenien per costum tallar el cap dels seus enemics, no de manera indiscriminada sinó només els dels que eren més significatius o importants, i exhibir-los com si fossin un trofeu. Ara hi podrem afegir els cossetans. Una nova troballa, que es va fer aquest desembre al poblat iber d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, demostra que els ibers més meridionals també practicaven aquest ritual. Les excavacions que es van fer en una de les principals torres defensives del jaciment d’Olèrdola han tret a la superfície la part frontal del cap d’un home adult, d’entre 18 i 25 anys, que devia morir fa uns 2.200 anys, entorn de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC). És el primer cap (tallat) que es troba tan al sud de l’actual Catalunya.

La cultura ibera va desaparèixer sense deixar cap rastre escrit que puguem interpretar. La seva llengua va morir i no s’ha trobat cap text bilingüe que ens pugui donar pistes sobre en què creien, d’on venien, el paper de les dones o si hi va haver una gran ciutat ibera a Barcelona. Molts enigmes que fan que la recerca arqueològica esdevingui clau a l’hora d’esclarir qui eren realment. Alguns dels molts interrogants que envolten aquesta antiga civilització, que va ocupar el vessant mediterrani entre Andalusia i el Llenguadoc entre els segles VI i I aC, els intenta respondre l’exposició L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització, que es podrà veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 16 de gener.

En poc més de 35 quilòmetres lineals, des de Falset fins a Margalef de Montsant, al Priorat, es concentren la majoria de troballes d'art paleolític a Catalunya. És allà, en concret al jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, i gràcies als capricis del riu Montsant, que va desbordar-se el 1994 i el 2019 i va erosionar part dels estrats, on ha aparegut una obra excepcional que els nostres avantpassats prehistòrics van crear fa entre 15.000 i 11.700 anys.

¿Per què pintaven els primers éssers humans? ¿L'art figuratiu és patrimoni exclusiu dels Homo sapiens o es pot considerar que els neandertals ja utilitzaven l'art per comunicar-se? ¿Amb què pintaven aquests primers artistes? ¿Per què les figures humanes són pràcticament inexistents en les primeres manifestacions artístiques? ¿L'art llevantí va ser una creació de les últimes comunitats caçadores i recol·lectores o no va començar fins a l'arribada dels pobles agrícoles ramaders? L'exposició Art primer: Artistes de la prehistòria, que es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC) fins al 28 de juny, planteja aquestes i moltes altres preguntes a través de 250 objectes que, en gran part, es poden veure per primera vegada. Moltes d'aquestes preguntes, però, no tenen una resposta clara i contundent perquè aquests primers artistes, òbviament, no van deixar documentació escrita. A més, sempre s'investiga i cada troballa desfà antigues creences.

El Museu d'Història de Catalunya té una directora en funcions, Margarida Sala, des del gener del 2016, quan va marxar el Jusèp Boya. El Museu Marítim va convocar un concurs públic el setembre del 2018 després que es jubilés Roger Marcet, que portava vint anys com a responsable, però encara no se li ha designat cap successor. El director del Museu Frederic Marès, Josep Maria Trullén, es va jubilar el novembre passat després de nou anys al capdavant de la institució, i no ha estat substituït. El director del Museu Etnològic i del Museu de les Cultures del Món, Pep Fornés, ha anunciat que es jubila aquest gener. El Museu Arqueològic de Catalunya també té un director en funcions, Jusèp Boya, que hi va arribar de rebot després de sortir de la direcció general de Patrimoni Cultural, i tampoc s'ha convocat cap concurs públic. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona té vacant la direcció des que el juliol passat en va marxar Jordi Serchs. El Consorci del Patrimoni de Sitges té un director en funcions des que es va jubilar Vinyet Panyella fa gairebé un any. I la llista és més llarga. Tots aquests museus podrien penjar el cartell d'"Es busca director", però de moment no ho han fet o s'han quedat a mitges.