Quan t’eduquen per guanyar no sempre t’ensenyen quina és la resposta adequada quan això no passa. Estrany, quan el més habitual a la vida no és sortir guanyador. Normalment, ens acompanya la derrota i guanyar és l’excepció. I Míchel ho sap, per això inculca tranquil·litat. Un sentiment compatible amb la frustració viscuda per haver-se allunyat tant de l’ascens directe. Encara que a Montilivi ningú no vulgui saber res del play-off, queda aquest as a la màniga. L’únic error que no pot cometre el Girona és menysprear-lo, perquè un gran nombre de clubs donarien moltes coses per lluitar pel que està lluitant. L’empat a Madrid és un bon símptoma (1-1).

Cau simpàtic, el Leganés, un club que ha fet dels cartells un art i que s'esprem el cervell per promocionar els seus partits. Habitualment s’expressa a través de l’humor. Però també sap posar-se seriós, homenatjar qui ens ha deixat o reivindicar tot allò que cregui oportú. Aquesta setmana, la del partit contra el Girona d’aquest diumenge (18.15 hores, Movistar LaLiga) i la del conflicte entre Rússia i Ucraïna, transmet un contundent missatge de pau: “Tant de bo totes les ‘batalles’ fossin les dels 90 minuts”, diu l’eslògan.

La Segona Divisió li ha perdut la por a l’Espanyol, que va confirmar a Butarque (2-0) que ja no és l’equip indestructible que aparentava fins fa dues setmanes. Els blanc-i-blaus han passat d’encaixar un sol gol en 10 jornades a rebre'n sis en quatre partits. El tercer entrebanc consecutiu del conjunt espanyolista li va fer perdre el liderat de la categoria i el va fer caure fins al tercer lloc. En lloc de donar un cop de puny sobre la taula, l’Espanyol va fer dos passos enrere.

Després de caure a Son Moix, l’Espanyol va intentar capgirar la mala dinàmica que portava amb David Gallego destituint-lo i optant per Pablo Machín. Però el segon tècnic espanyolista de la temporada no ha significat el revulsiu esperat: amb ell s’han sumat els mateixos punts en deu jornades (5) que en vuit partits amb el preparador de Súria. Ahir l’Espanyol va tornar a tocar fons amb una derrota sonada a Butarque (2-0) que deixa en l’aire el futur del tècnic sorià, que no sap si es podrà menjar els torrons com a tècnic blanc-i-blau: “Només penso en capgirar la situació i tota la meva energia va enfocada a això”. Fonts de l’Espanyol consultades per l’ARA no en garanteixen la continuïtat.

Entre els retrobaments amb Rubi i Ernesto Valverde, els dos últims tècnics que van classificar l’Espanyol per a Europa, el conjunt blanc-i-blau visita aquest migdia un altre vell conegut a Butarque (12 h, M. LaLiga) en un partit de màxima necessitat entre els dos últims classificats de la Lliga. Es tornarà a veure les cares amb Javier Aguirre, un altre entrenador amb passat espanyolista que també va deixar una gran marca al club, si bé li va tocar gestionar un context radicalment oposat al dels altres dos entrenadors esmentats. “Tinc un bon record de l’etapa a Barcelona, vam fer-hi un bon grup i encara hi tinc amics. Serem rivals 90 minuts però ens saludarem abans i després i ens desitjarem bones festes”, va recordar a la prèvia el mexicà, que s’enfrontarà per primer cop a l’Espanyol des que en va marxar el 2014. Ho farà dirigint un Leganés al qual va aterrar fa poc més d’un mes amb el repte d’intentar repetir les gestes que havia protagonitzat amb el Saragossa i l’Espanyol. Dos equips als quals també va recollir sent cuers i que va salvar contra pronòstic aplicant el seu particular mètode.