El cervell de Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és tan privilegiat que és capaç de connectar els contes de Les mil i una nits amb els perills de la intel·ligència artificial, la importància de les biblioteques i una lliçó encara vàlida de la psicoanàlisi. "Sense imaginació no hi ha futur —defensa des d'una de les sales de la Universitat Oberta de Catalunya, poc abans de rebre el doctorat honoris causa al conjunt de la seva trajectòria—. Tot el que hem construït i totes les solucions per superar obstacles han vingut de la imaginació. El més important que podem oferir als joves és el superpoder de la imaginació". L'hem de "protegir, honorar i respectar" igual que Aladí fa amb la llàntia màgica que troba a dins d'una cova i que és el punt de partida del nou llibre de l'autora d'Escrit al cos (1994) i Per què ser feliç quan podries ser normal? (2011).

"Els humans hem acabat fent realitat tot el que abans havíem somiat: no podíem volar, però vam inventar els avions; ens intrigava la Lluna, i hi vam acabar viatjant; desitjàvem poder-nos comunicar més de pressa i vam crear internet", explica l'escriptora Jeanette Winterson des de casa seva, a Londres. Després de Frankissstein (Periscopi/Lumen, 2020), on un jove transgènere s’endinsa al món de la intel·ligència artificial i s’enamora d'un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència, l'escriptora anglesa va voler continuar indagant en la ciència i tecnologia.

Canvien els temps i canvien les maneres de relacionar-nos. La gent jove ja no compra el model de relacions sexoafectives que regeix la nostra decadent organització social: parelles aparentment monògames nascudes per obra i gràcia de la nefasta idea de l’amor romàntic. A part de normalitzar finalment la bisexualitat —que ja tocava—, les noves generacions demanen un nou marc en el qual tenen cabuda les parelles obertes, el que Simone de Beauvoir anomenava “els amors contingents”, i el poliamor, entre d’altres.

"Sovint penso en els nois desemparats de les meves novel·les. Perquè amb ells i a través d’ells em reconec més viu i autèntic, i no quan em miro al mirall o quan em miren els meus semblants, i veig les despulles d’aquell nen que vaig ser", va escriure Juan Marsé el 13 de maig del 2004. Aleshores l’escriptor, que va morir el juliol de l’any passat, tenia 71 anys, i al llarg d’aquell any va escriure un diari. No va desistir malgrat que sovint deia que no tenia ganes d’explicar res i encara menys si tenia a veure amb ell.

Encara que cal situar els orígens de Lumen al 1936, no va ser fins al 1959 que l’editorial va començar a agafar el caire actual. María Fasce, al capdavant de l’actual segell de Penguin Random House des del 2017, en reconstrueix la història: “Primer va difondre els valors del nacionalcatolicisme en ple franquisme, i el seu gran bestseller era el llibre religiós A Dios por la ciencia, però el marit d’una de les tietes d’Esther Tusquets va vendre l’editorial al pare per obrir un negoci de perfums –diu Tusquets–. El pare va dir a la noia que, si ho volia, podia publicar un parell o tres de llibres d’aquells que tant li agradaven”.