Encara que consideri l'escriptura com un "ofici desagraït", Joan F. Mira (València, 1939) hi ha dedicat més de cinc dècades, durant les quals ha publicat novel·les, reculls de narracions, assajos, articles i traduccions. L'escriptor, que atén l'ARA per telèfon, ha estat reconegut amb el premi Trajectòria de la Setmana. És una bona ocasió per repassar algunes de les fites del seu llarg i fructífer recorregut, però també per conèixer la seva opinió sobre el present de la llengua i la literatura catalanes.

"Quan pensem en fer 40 anys, normalment ho associem a passar per una crisi, però en el cas de la Setmana del Llibre en Català no és així: arribem a aquest aniversari després de moltes transformacions, convertits en el gran festival de les lletres catalanes", ha assegurat a l'Ateneu Barcelonès aquest dimecres Joan Carles Girbés, editor i president de la Setmana.

Joan F. Mira (València, 1939) està doblement contrariat: primer, perquè la mesura de cancel·lar les Falles pel coronavirus "no té cap sentit mentre el transport públic continuï obert"; segon, perquè l'entrevista comença a quarts de cinc. "Em sembla molt malament que no respecteu l'hora de la migdiada!", exclama. L'escriptor, antropòleg i traductor somriu de seguida: és hora d'anar per feina. Mira acaba de publicar Tots els camins (Proa, 2020), segon volum de les seves memòries, que arrenca quan l'autor descobreix als 14 anys la crida de Déu i emprèn el camí religiós. El llibre és la crònica d'aquella fascinació i del desencís posterior, de la descoberta de l'amor, del compromís amb els ideals de la socialdemocràcia i dels primers passos com a antropòleg.

Jaume Cabré, amic i lector de Joan F. Mira des de fa anys, recorda com el va conèixer “llançant llenya al foc” al pati de l’escola El Rotgle, de Castelló, la primera on s’impartiria l’ensenyament en català a partir del curs 1976-1977: ja l’admirava com a escriptor -havia publicat la novel·la El bou de foc (1974) i el llibre de contes El cuc de seda (1975)-, però poc després quedaria enlluernat pel “torrent d’informació i criteri” amb què va col·laborar en una Història de la literatura catalana en textos pensada per a alumnes d’institut. “En Mira feia tot el que calia pel país, era el nostre home de fer feines -diu-. A més de publicar novel·la i assaig, era catedràtic de grec, antropòleg, sociòleg i va passar dos anys ensenyant a la Universitat de Princeton”.