Una espiral que s'enlaira, com a part d'una creació artística. El fum –i el fet de fumar– forma part de l'estètica de la fotografia. Durant tot el segle XX es va utilitzar el fet de fumar com a element creatiu i narratiu, per fer imatges més convincents, transgressores, modernes. El fum i el fumador serveixen per mostrar-nos persones més complexes o ambigües. El fum expressa la fugacitat del moment. A través del fum la fotografia es torna una instantània i s’eleva com un fil invisible dins la cultura popular. Encara que se’n coneguin els perills, el ritual resisteix, carregat de simbolisme. Fem un recorregut a través de les imatges per la història que uneix el fum amb la fotografia, que enllaça aquest hàbit amb les imatges en blanc i negre que ens remeten a una altra època i a una estètica d'un altre temps.

Perifèria_ Del ll. td. peripherīa, i aquest, del gr. periphéreia. Extrems o marges de qualsevol entitat. Antropologia f. Disciplina que estudia l’ésser humà des de la perspectiva social i cultural, l’essència de l’humà i el seu lloc en el món. Frontera f. Límit entre dues coses pròximes. La frontera difusa entre creença i superstició. Limítrof_ adj. Adjacent, territori que és tocant als límits o fronteres d’un altre territori. Satèl·lit_ m. Que depèn d’una influència exterior. Ciutat satèl·lit. Llindar_ m. Valor extrem d’una magnitud que, en ser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert. Extraradi_ m. Perifèria d’una ciutat. Metròpolis_ Ciutat principal d’una contrada, d’un estat. Anarquisme_ m. Teoria social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l’abolició de tota forma de poder polític. Llibertària_ Partidària de l’ideari i les actituds que proposa l’anarquisme. Emma Goldman_ f. Anarquista fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX. Retorn_ m. Acció de tornar al lloc d’on hom havia partit.

Fundada l’any 1800, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units compta amb un fons de més de 178 milions de documents, entre els quals s’inclouen fotografies. Col·leccions úniques que mostren les condicions de vida del país, així com les seves tradicions.

El soroll ambiental, quan fem fotografies, forma part del record que guarda l'autor de les imatges. Quan la fotografia l'ha fet una altra persona, sovint imaginem els sons que hi havia en el moment de fer-la. Aquesta informació la desconeixem, però la nostra gestió del soroll i del silenci en l’activitat diària condiciona com mirem, com aprenem i fins i tot com rendeix el nostre cervell. Ser capaços de concentrar-nos quan mirem una obra gràfica i escoltar l'impacte del silenci és el que pretén aquest treball. El silenci en l'era del soroll.

El fenomen fan, tal com l’entenem avui dia, està estretament relacionat amb la cultura de masses. L’aparició de la ràdio, la televisió i, anys més tard, internet va donar ales perquè aquest fenomen s’estengués a tot arreu. Un dels casos més emblemàtics va passar als anys seixanta amb la beatlemania.

És a l'inici del segle XX quan els espectacles de risc, en general, i de motor en particular, ocupen els millors parcs d'atraccions del món. El públic queda hipnotitzat pels desafiaments i peripècies increïbles dels pilots, sovint cavalcant motocicletes. Estem assistint en directe a l'aparició de l'ofici que anys més tard es convertiria en especialista de cinema, que són les persones que fan les escenes de risc. L'anomenat doble de risc (stuntman o daredevil en anglès) s'estandarditza als rodatges, per fer trucs i escenes d'acció, i avui en dia és una figura imprescindible de totes les pel·lícules d'acció.

El tràfic d'éssers humans és una taca fosca ja estesa pel teixit social de l'actual Barcelona. Aquesta activitat delictiva consisteix en captar, acollir i coaccionar persones amb l'objectiu d'explotar-les. Aquest abús de poder s'aplica a individus en situació de vulnerabilitat i porta les víctimes a una espiral negativa en què la salut mental i física es veu greument perjudicada. El perfil dels afectats és clar: el 70% són dones o nenes i més del 99% dels casos són persones migrants. Aquesta tendència també és global, fins al punt que el tràfic d'éssers humans és la segona activitat il·legal més lucrativa al món.

Una jornada de treball al camp, una celebració, una escena familiar, un paisatge o unes festes patronals. Instants diversos de la vida quotidiana als quals els nostres avantpassats donaven especial valor i que consideraven dignes d'immortalitzar en una fotografia. Què haurien pensat els nostres avis, besavis i rebesavis d'aquesta època nostra en la qual molts de nosaltres, des de la comoditat del nostre mòbil, ens fem diverses selfies al dia i ens intercanviem milions d'imatges banals a cop de clic? El que per a ells era una vivència única, digna de preservar i testimoni valuosíssim de la seva existència i d'una època, s'ha transformat en pocs anys en una cosa efímera, el valor de la qual caduca en poques hores, però que també reflecteix a la perfecció com és la nostra vida i com són els nostres valors en aquest primer quart de segle XXI.

El 13 de març de l'any 2020 el govern espanyol, després d'un consell de ministres extraordinari, va comunicar que l'endemà, el dissabte dia 14, i inicialment només per 15 dies, es declarava l'estat d'alarma a Espanya. L'objectiu era frenar els contagis per coronavirus. No van donar detalls de com es desenvoluparia ni de com es limitarien els moviments. Avui, just un any més tard, repassem amb 25 fotografies què ha suposat la pandèmia i com ha canviat el nostre dia a dia.