El Govern ha enllestit el contingut de la futura llei catalana de residus, que té com a objectiu trencar amb la cultura dels productes d'un sol ús i impulsar la reutilització i el reciclatge. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha presentat aquest divendres a les entitats socials, ambientals i empresarials l'avantprojecte de llei que, entre altres mesures, obligarà les botigues tèxtils amb instal·lacions de més de 1.200 m² a reservar un espai per comprar roba de segona mà, i també prohibirà la venda de productes que continguin microplàstics. D'altra banda, la normativa preveu que, en un termini de dos anys, s'implanti el sistema de dipòsit, devolució i retorn per a ampolles de plàstic, llaunes, brics i vidres que continguin aigua o refrescos, així com un sistema específic per a les burilles de cigarreta, les piles i bateries, els residus d’aparells elèctrics i els envasos de residus químics d'ús domèstic. Ara bé, la norma no es podrà aprovar fins a la pròxima legislatura a causa de la convocatòria d'eleccions per al mes de maig.

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

Comencem l'any amb una llista de bons propòsits. Ens prometem apuntar-nos al gimnàs, cuinar més, fer excursions o estalviar per comprar-nos un mòbil nou. El que no solem prometre'ns és que també arreglarem la torradora espatllada o el trau que se'ns ha fet als pantalons. Ens pot semblar que és perdre el temps i els diners, o almenys això és el que hem sentit a dir sempre. Que val més comprar-se una torradora o uns pantalons nous, però en això el saber popular pot estar errat: reparar petits aparells, peces de vestir i altres objectes és una petita gran revolució que ens pot millorar la vida personalment i col·lectivament.

Una cinta transportadora atapeïda de samarretes, pantalons o vestits que algú ha descartat de l'armari. Milers de peces de roba passen cada dia per davant dels ulls de la Sete, una de les treballadores de la planta de tractament de residus tèxtils que té la Fundació Formació i Treball (depenent de Càritas) a Sant Esteve Sesrovires. A les instal·lacions hi arriben les tones de roba i calçat que surten dels contenidors taronges de l'entitat Roba Amiga on, amb sort, van a parar els residus tèxtils quan els seus propietaris en donen per acabada la vida útil. Cada dia passen per les cintes transportadores unes 130.000 peces de roba, l'equivalent a 35.000 quilos. Ella en fa una ràpida inspecció ocular i una primera tria: el cotó, a la pila del cotó; els sintètics a una altra caixa; les peces infantils separades de les d'adults, i els complements, en un altre compartiment.

Cada any el meu marit i jo ens proposem un repte nadalenc: trobar un regal en una botiga de segona mà, alguna cosa encantadora que reflecteixi la nostra estètica o les nostres obsessions individuals. Aquesta tradició ha portat a casa nostra alguns dels nostres objectes preferits. Exemples? Un pòster original de 2001: una odissea de l'espai que tenim penjat a la paret del dormitori. Al darrere diu que va ser fet en una botiga de marcs de l'avinguda Telegraph de Berkeley, Califòrnia, fa molts anys. No és només un objecte de col·lecció, també ens parla d'una pel·lícula que vam veure junts en format ultragran a l'Acadèmia de Música de Brooklyn, abans de tenir fills. El meu marit vivia a la zona de la badia de San Francisco, ens vam conèixer a Nova York i ara vivim en família a Vermont, on ens ha acompanyat el pòster. Tenim la sensació que és part de la nostra història.

84.730 quilos. Aquesta és la quantitat de deixalles que un miler de pescadors catalans han recollit aquest 2020 amb les seves barques. Es tracta d'un 46% més que l'any anterior i s'ha aconseguit gràcies a la feina feta per 212 embarcacions catalanes que quan surten a pescar també recullen totes les deixalles –sobretot de plàstic– que es troben al mar i després les donen perquè siguin reutilitzades per fer roba. Es tracta del projecte Upcycling the Oceans, pilotat per Ecoembes i la Fundació Ecoalf, que va arrencar a Catalunya el 2016 amb el suport de l'Agència de Residus, els Ports de la Generalitat, el departament d'Agricultura i la Federació de Confraries de Pescadors.

El que fa gairebé tothom un cop s'ha acabat una ampolla de vi és llençar-la a les escombraries. Però tan sols amb un petit esforç podem fer que l'ampolla acabi sent reciclada si la dipositem al contenidor que li correspon, el verd del vidre. Quan hi cau, fa un bon terrabastall, que ens podríem estalviar tornant al que ja s'havia acostumat a fer en el passat, i que encara és millor que reciclar. Es tracta de recuperar la reutilització d'ampolles usades, que, una vegada s'han netejat bé, poden aguantar almenys set rentades sense fer-se malbé. El principal benefici és la reducció de la petjada de carboni (un 28% de mitjana), o sigui que aquesta vella pràctica es pot convertir en un nou aliat per mitigar els efectes del canvi climàtic. A més, si es fan les inversions per fomentar-la, s'afavorirà que una ampolla reutilitzada acabi sent fins i tot més barata que una de nova.

Un trasllat pot ser un moment de canvi cap a una nova vida, però també un maldecap per a qui no sàpiga què fer amb tot el que ha acumulat durant anys. Bé perquè la nova llar ja estigui moblada, perquè no hi càpiguen els mobles o bé perquè el transport no sigui factible, cada vegada que algú entrega les claus hi ha mobiliari que queda orfe. Per sort, però, hi ha alternatives a tenir en compte abans de llençar-los al contenidor.

Sabíeu que un trepant s’utilitza de mitjana 13 minuts durant la seva vida útil? I, tot i això, moltes famílies en tenen un a casa. “Per si hem de penjar un quadre”, diuen molts. “O arreglar algun desperfecte”, argumenten uns altres. Però probablement l’utilitzaran molt menys del que es pensaven i algun dia acabarà sent un residu més. Però el trepant no és l’únic cas. Les eines elèctriques d’us domèstic s’utilitzen només un 10% del temps pel qual s'han dissenyat i, a més, es calcula que entre un 60% i un 80% dels impactes al planeta provenen del consum de béns domèstics, perquè per fabricar-los cal extreure molts materials de la terra. Són dades de l’entitat Rezero, que juntament amb la cooperativa Nusos ha organitzat la primera Biblioteca de les Coses, un espai de préstec d’objectes situat al Casal Ca l’Isidret del districte de Sant Martí, a Barcelona.

Les festes de Nadal són, sens dubte, l'època de l'any en què arriben més joguines noves a casa. Les acumulacions a armaris i calaixos són un clàssic d'aquestes dates i els pares es pregunten què poden fer amb les joguines que han quedat arraconades. Les alternatives per donar una nova vida a aquests objectes són diverses: des de portar-les a parròquies o escoles bressol del barri perquè altres nens en puguin gaudir fins a donar-les a entitats i organitzacions solidàries. A Catalunya s'organitzen diverses campanyes i iniciatives amb l'objectiu de trobar una sortida sostenible i humanitària a les joguines velles que han quedat aparcades.