El matí ens ha portat un anunci: Pere Aragonès plega de la política. Ha informat que renunciarà al sou d’expresident i que treballarà a l’empresa de la seva família, que com és sabut té negocis relacionats amb el turisme, i començarà a donar classes a la Universitat de Vic.

El PP és un partit hostil a la llengua catalana, i el 2025 hem de sentir coses com ara “Si parlen en català m’aixeco i me’n vaig” (Ayuso, Madrid) o “És una mica rídícul” l'ús dels auriculars (Moreno Bonilla, Andalusia). A veure, quan Illa i Ayuso es troben en una reunió és normal que parlin en castellà, que és la llengua que saben tots dos. Però quan Illa fa de president i Ayuso fa de presidenta estan ostentant la representació pública, ell d’un país amb llengua pròpia i ella d’una comunitat autònoma. 

Per si no fóssim prous, endevina qui ve a sopar aquesta nit. Doncs Franco. Avui comencen els actes que el govern espanyol s’ha tret de la màniga per commemorar, diu, que aquest 2025, al novembre, farà cinquanta anys que va morir el dictador. Sánchez no estarà sol. En una nova mostra de seguidisme, el president Illa també commemorarà la mort de Franco. No se sap com, perquè tot just ahir la portaveu Paneque va anunciar que s’havia aprovat la creació d’un grup de treball.

El president Salvador Illa rep el president Pujol al Palau de la Generalitat. La imatge té el valor de la continuïtat històrica i institucional, d’una implícita restitució política de Pujol i de respecte personal. Aquest, el respecte personal, és una marca del comportament polític del nou president, que anem coneixent.

Continuem al replà, esperant si la política puja o baixa l’escala. De moment, demà passat el president Salvador Illa anirà a Madrid a ser rebut en audiència pel rei Felip de Borbó, i els altaveus difondran missatges d’alleugeriment i faran veure que ha tornat la normalitat. Hi ha massa ferides obertes encara entre l’Estat i una part nombrosa de Catalunya (hi ha un president a l’exili sense amnistia) per admetre que una visita al rei del president de Catalunya tanca res. La foto de l’encaixada serà la que vendrà Pedro Sánchez per dir allò que diu que s’ha recuperat la convivència. Per al públic espanyol, la ficció potser funciona; a Catalunya esperem fets i no fotos: amnistia i finançament. I si el PSC no vol acabar definitivament convertit en un apèndix regional del PSOE, seria bo que empenyés pels fets.

La productora de sèries com La catedral del mar o Isabel, Diagonal TV, prepara una nova ficció de 22 capítols sobre la trajectòria de quatre generacions de la família Borbó entre el 1900 i el 2014. Palacio real. Brillo y tragedia de la monarquía española parteix d'una anàlisi feta pel periodista i novel·lista Sergio Vila-Sanjuán i dramatitza les circumstàncies biogràfiques i històriques protagonitzades des de l'any 1900 per Alfons XIII, Joan de Borbó i Joan Carles I, fins a la abdicació d'aquest últim en el seu fill Felip VI. La sèrie plasmarà les vicissituds de la família reial espanyola en l'últim segle, relacionades amb el poder, les passions, el servei al país, la vida a palau, el luxe, el terrorisme, enfrontaments interns, malalties, cops d'estat, fugides precipitades, exilis i traïcions, segons descriu la productora en un comunicat recollit per Efe.

Bon dia des de l’ARA. És divendres, 9 d’octubre del 2020, Diada del País Valencià. Ve un cap de setmana llarg. I per no perdre el costum, perquè ja és el tercer cap de setmana seguit que ens passa, tindrem pluja i baixada de temperatures. La tongada de pluges i tempestes afectarà bàsicament les comarques de Girona i de Barcelona entre demà i la matinada de diumenge. El canvi de temps farà baixar la temperatura entre 5 i 10 graus. Diumenge i dilluns el vent bufarà amb cops forts a l'Empordà i a l'Ebre.

Bon dia des de l’ARA. És dijous, 8 d’octubre del 2020. I el temps, que no belluga gaire. Avui els núvols seran força abundants a la costa, però només s'escaparan quatre gotes puntuals. El canvi de temps més important de la setmana arribarà dissabte amb una tongada de ruixats i tempestes que afectarà sobretot les comarques de Girona i de Barcelona. Fins llavors, ambient poc fred.

El 15 d’abril de 1969 Victòria Eugènia de Battenberg moria a la seva residència de Lausana. Feia trenta-vuit anys que, de bracet amb Alfons XIII, havia començat un llarg exili. Només havia tornat a Espanya l’any abans pel bateig del seu besnet i fillol Felip, fill del seu net i fillol Joan Carles. La neta de la reina Victòria va aprofitar l’avinentesa de la presència de Franco per disparar-li a boca de canó “General, aquesta és la darrera vegada que ens veurem en vida. Vull demanar-li una cosa. Vostè que tant ha fet per Espanya, conclogui la seva obra. Designi el rei d’Espanya. Aquesta és l’única i l’última petició que li fa la seva reina”.

A vegades et planteges si la democràcia real aterrarà mai a Espanya i es podran decidir coses tan bàsiques com si cal embargar-ho tot als descendents de Franco, si cal pagar els diners del Castor a Florentino Pérez o si cal que el nostre cap d’estat sigui un Borbó i no un ciutadà que hagi guanyat unes eleccions. Mentre esperem que aquest moment arribi -deixin-me somiar...-, només ens queda somriure mentre observem com els protagonistes de totes aquestes aberracions democràtiques, sobre les quals es veu que no tenim res a dir, ens intenten fer creure que són la veu del poble, el batec del carrer, els nostres fucking brothers...