No és el mateix el TAE que el TIN, ni un préstec que un crèdit. La complexitat de conceptes com l’euríbor, el PIB o la inflació acaben d’arrodonir la dificultat amb què es troben moltes famílies a l’hora d’introduir l’educació financera a casa. D’aquest tema se’n parla poc; mentre que d'altres, com l’alimentació, les pantalles o el descans, abunden. Dialogar obertament sobre els diners i ensenyar com gestionar-los, ja des de la infantesa, aporta beneficis: fomenta la paciència i el valor de l’esforç, redueix l’estrès financer i promou l’autoestima. No només ajuda a fer-se ric.

No recordo l’edat que tenia quan vaig prendre consciència que els diners formaven part de la meva vida, però no era cap adolescent. Potser quan vaig cobrar el primer sou o potser quan demanava diners als pares per sortir amb els amics. Vaig aprendre'n massa tard. L’educació financera és essencial que s’ensenyi des de ben petits, o quan ells intueixen que els diners serveixen per obtenir coses.

“Igual que a l’escola aprèn certs conceptes, a casa aprèn a tenir diners”. La Sara té només 7 anys i rep cada setmana una paga simbòlica de 2,5 euros. Posa els diners en una guardiola que li han regalat els seus pares en la qual un ós agafa la moneda amb la mà. També ho apunten en un document per saber quina quantitat té a dins. Si van a comprar i ella vol algun caprici, ho paga amb aquests diners. És petita, però per al Francesc, el seu pare, és un joc “per aprendre a tenir diners” que intenten que sigui divertit. Fins al moment, explica, no s’ha comprat gran cosa, sinó tot el contrari. I, de fet, explica com a anècdota que volia un peluix de 14 euros i, quan va haver reunit aquest import, va decidir que no se’l compraria perquè ja no li interessava. Els pares són conscients que ella no necessita aquests diners i, de fet, li financen totes les necessitats, però creuen que és una bona manera perquè prengui consciència del que valen les coses i del que significa tenir recursos propis i, sobretot, estalviar.

CaixaBank presenta el seu nou llibre educatiu sota el títol Lola i la tortuga. Després de l’èxit de la primera publicació, La bici de la Lola, de la qual es van distribuir més de 40.000 exemplars físics i més de 5.000 digitals, l’entitat financera ha editat una nova història per a nens centrada en la sostenibilitat, un dels eixos estratègics de l’entitat.

L’Institut d’Estudis Financers (IEF) de Barcelona i l’editorial Kidnelis de Sabadell, especialitzada en jocs educatius, han creat Finnelis, un joc de taula sobre finances domèstiques per conscienciar els més petits de la casa sobre el valor dels productes i serveis i la importància de fer un consum responsable i raonat.

Catalunya Emprèn, de la Generalitat de Catalunya, ofereix la possibilitat que més de 40 centres educatius puguin participar en un taller formatiu del joc educatiu Biznelis, creat per l’editora sabadellenca Kidnelis i per professors de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per formar professorat de secundària i de formació professional (FP) d’arreu de Catalunya en emprenedoria.

Que nosaltres sabem que han nascut per ser milionaris. Però en petons, no pas en bitllets de cent. Ara bé: com diu la lletra d’aquella altra diva pop 35 anys menys jove, vivim en un món material, i això vol dir que els nostres fills entraran en contacte, tard o d’hora, amb els diners (els pèmpins) i amb l’economia en general. En bona mesura, els pares són -som- responsables que no creixin amb el signe del dòlar a la ment, sinó amb el convenciment que, a la vida, el que compta de debò no té preu. I que no es pot comprar tot el que es ven a totes les botigues per on es passa, i que les coses tenen un valor, i que aconseguir-les requereix treball i voluntat, i que no fer-ho comporta frustració, que cal pair. Que, normalment, no es pot viure com si plogués, llançant els bitllets enlaire. Enmig de l’eufòria nadalenca, consum responsable, cultura de l’esforç, educació financera, estalvi precoç... Tot plegat per a la petita infància, però, també, per a les etapes següents.