"Primer balla, pensa després", va dir Samuel Beckett. La cita dona títol al biopic sobre el dramaturg irlandès i premi Nobel de literatura que protagonitza un dels grans actors irlandesos, Gabriel Byrne (Walkinstown, 1950). A Dance first, que s'estrena aquest divendres, Byrne entrega la intensitat de la seva mirada a un doble paper, el de l'escriptor i la seva mala consciència. L'actor de Sospitosos habituals i Mort entre les flors va atendre l'ARA durant el darrer estival de Sant Sebastià.

Hi ha una frase molt il·lustrativa que diu el director Sergi Belbel: "Els clàssics sembla que caminin". Un text clàssic té l'habilitat de guanyar nous significats a mesura que el món canvia, de manera que sempre és vigent, sempre està de moda. És la sensació que tenia Belbel quan traduïa Final de partida per a una nova posada en escena, que s'estrenarà aquest cap de setmana al festival Temporada Alta (dies 3 i 4) i a partir del 9 de març farà estada al Teatre Romea. Estàvem en ple confinament i aquells quatre personatges aïllats mentre a fora la civilització s'ha extingit s'assemblava força a la realitat. "Vaig traduir amb una atmosfera molt pròxima a la vivència dels personatges, va ser una coincidència que et fa descobrir el poder precursor del geni. És com si hagués tingut un atac de lucidesa", diu Belbel. Si el 1957 Beckett estava influït per la Segona Guerra Mundial i l'amenaça atòmica, sis dècades després semblava que hagués predit la pandèmia global i la crisi climàtica.

Fa dos anys, la companyia teatral liderada per Antonio Simón va estrenar Esperando a Godot al Teatro Bellas Artes de Madrid. Aleshores poc es pensaven que la vida de l’espectacle quedaria sacsejada per la pandèmia i que el coronavirus donaria una nova lectura a l’obra insígnia de Samuel Beckett. Malgrat els tancaments i els confinaments diversos, el muntatge va fer dues temporades a Madrid i una gira per Espanya que acabarà aquest mes al Teatre Goya de Barcelona. "La pandèmia ha transformat la funció en una altra cosa. El text de Beckett parla de la relació cap a l'altre, de la sensació de comunitat, i tot això s'ha tornat molt més sòlid. L'obra s'ha adaptat com un guant a la catàstrofe mundial que estem vivint", afirma l'actor Pepe Viyuela, que interpreta Estragó a l'escenari. Esperando a Godot s'estrena aquest dijous al Goya i hi serà durant tres setmanes.

Segons el catolicisme, el purgatori és un estat transitori entre terra i cel ocupat per ànimes que han pecat però que encara poden aspirar a la salvació. El gran Samuel Beckett -premi Nobel de literatura el 1969- converteix aquest inconcret “estat” en l’escenari nu d’un teatre, amb un arbre -un salze- com a tot attrezzo. Aquest espai metafísic està poblat per dos estranys personatges, Vladimir i Estrabó, que dialoguen estrafolàriament mentre esperen un misteriós Godot. A ambdós s’hi afegiran després Pozzo i Lucky, una parella encara més estrambòtica i enigmàtica: Pozzo sembla l’amo de Lucky, a qui força a carregar amb tot d’andròmines i sobre el qual exerceix una cruel tirania. El clàssic de Beckett es veu ara rescatat per Proa amb una nova i excel·lent traducció de Josep Pedrals, fet que demostra que els anys no han alterat la capacitat suggestiva d’un text immortal. Mentre assistim als avatars de l’excitació dialògica d’aquesta doble parella teatral, se’ns hi van fent evidents alguns referents bíblics que, si cap, afegeixen més confusió a la representació. En el primer acte se suggereix que Vladimir i Estragó podrien ser els dos lladres crucificats amb Jesucrist al Gòlgota. En un rampell deutor de Cioran, Vladimir mormola al seu company: “I si ens en penedim?”. I Estragó retruca: “D’haver nascut?”...

'Homenatge a Samuel Beckett'

Dau al Sec. 22 de desembre.

Quina seria la relació entre Samuel Beckett i la seva criatura Godot? Què es dirien? Com es tractarien? Doncs per saber-ho cal llegir l’obra Beckett i Godot, del dramaturg xilè Juan Radrigán (1937-2016), de la qual l’actor Pepe Zapata i el director Boris Rotenstein en van fer una lectura la setmana passada al nou Dau al Sec que Mercè Managuerra ha obert al Poble-sec, a Barcelona. Una lectura per recordar que el mateix dia de feia trenta anys va morir el gran dramaturg irlandès.

]]>