Una exposició al Palau Robert sobre pensament crític, desinformació i discursos d'odi ha provocat una queixa de Plataforma per la Llengua perquè "estigmatitza els catalanoparlants com a suposats agressors". En un espai que emula un vestidor de gimnàs, l'exposició col·locava al costat de la frase "Que se'n tornin al seu país!" una altra frase que deia "Que aprenguin català!", de manera que podia interpretar-se que equiparava el fet de demanar l'aprenentatge de la llengua amb el racisme o l'exclusió. Segons la Plataforma, la mostra presentava l'aprenentatge del català "amb una càrrega de negativitat i bel·ligerància, i fins i tot d'odi". L'ICIP (Institut Català Internacional per la Pau), que és l'entitat organitzadora, ha admès aquest dijous a la tarda que "el missatge central de la peça pot ser malinterpretat i que el contingut textual és desafortunat", de manera que ja han retirat aquest fragment del recorregut.

No hi ha un problema greu de convivència a Catalunya, però les enquestes comencen a detectar un progressiu deteriorament de qüestions tan rellevants com l'incivisme. El darrer estudi publicat per l'Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) detecta un increment del 62% en la preocupació ciutadana per aquesta qüestió en els últims cinc anys, precisament per aspectes com la brutícia als carrers, el soroll i les caques de gos, entre d'altres. Set de cada deu catalans consideren que l'incivisme és avui el principal problema de convivència a les ciutats catalanes, molt per sobre de la mala integració dels immigrants (47%), la delinqüència i els problemes de drogues (45%) i la inseguretat (44%). La xenofòbia i el racisme (35%) i l'assetjament de dones al carrer (25%) també preocupen significativament la ciutadania.

Catalunya i el País Basc són els dos territoris de l'Estat amb un índex de rebuig més alt a la monarquia. I a la tauromàquia. També són els que concentren més problemes perquè els ciutadans paguin els lloguers, o els que tenen un percentatge més elevat d'ateus. Fins i tot són dels pocs que prefereixen Carles Puigdemont per davant de Belén Esteban, com va revelar una curiosa pregunta del portal Electomania. Quan aquestes preferències es plasmen gràficament arriba el que s'ha popularitzat a les xarxes amb el nom de fucking same map again, o el mateix fotut mapa de sempre fent una versió més nostrada: Catalunya i el País Basc d'un color i la resta d'autonomies d'un altre. De vegades s'hi afegeixen el País Valencià, les Balears i Galícia, d'altres Madrid, però catalans i bascos són els grans protagonistes d'aquesta tendència demoscòpica de la qual aquesta setmana hem tingut nous exemples aprofitant l'enquesta de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

"Els alts nivells de crispació en la política no són el reflex fidel d’un país socialment fracturat. De fet, els resultats de l’enquesta indiquen que no sembla que hi hagi un problema de convivència". És la frase amb què els professors Amuitz Garmendia i Sandra León, tots dos de la Universidad Carlos III de Madrid, conclouen l'estudi elaborat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) conjuntament amb Esade. Sota el nom Polarització i convivència a Espanya 2021, aquest dimarts publiquen els resultats de l'enquesta que van fer a finals de l'any passat i en què destaca la percepció que els ciutadans d'una comunitat autònoma tenen dels de la resta de l'Estat. Els catalans són els menys estimats i els únics que suspenen de manera generalitzada: només els aproven els bascos. En una escala de 0 a 100, els extremenys són els que puntuen pitjor l'afecte que senten pels catalans (34,7), seguits pels andalusos (41,6), i entre valencians, gallecs i madrilenys la nota se situa al voltant del 45. Els ciutadans de la resta d'autonomies aproven en tots els creuaments (excepte els bascos, a qui els extremenys puntuen amb un 46,3).