El cap de setmana del 22 de maig, d’aquí tres mesos, l’Espanyol tancarà la Lliga 2021-22 visitant el Nuevo Los Cármenes. A l’expedició per viatjar a Granada hi haurà diverses cares que, amb total seguretat, viuran l'últim partit com a espanyolistes. I és que en els pròxims noranta dies, l’àrea esportiva blanc-i-blava haurà de decidir què fa amb fins a 10 jugadors que formen el front d’atac de l’actual equip. 

Quan només tenia 13 anys, Matías Vargas va emprendre un viatge en solitari de gairebé 1.000 quilòmetres des de la seva Mendoza natal fins a Buenos Aires per ingressar a la pensió per a joves jugadors del planter de Vélez Sarsfield. Menys de dos anys després, el patiment d'haver deixat enrere la seva família va portar-lo a abandonar el futbol i tornar a casa. Una decisió que va replantejar-se pocs mesos després, quan va adonar-se que a Mendoza no hi tindria el futur que li esperava a la capital del país. Vargas va decidir tornar-hi per complir el seu somni i ho va fer amb una mentalitat diferent que li va permetre escalar fins a arribar al primer equip de Vélez.

Les alarmants xifres de gols anotats i rebuts –les pitjors de tota la Lliga– evidencien que l’Espanyol pateix un curtcircuit en la producció ofensiva i una no menys preocupant fragilitat defensiva. És públic i notori que els blanc-i-blaus enyoren, i molt, un davanter amb les xifres de Borja Iglesias o Gerard Moreno. Però la responsabilitat ofensiva no només recau en el punta de torn. Els periquitos han perdut les ales, i sense és molt complicat volar. Entre els quatre extrems d’aquest curs (Vargas, Wu Lei, Melendo i Piatti) només han sigut capaços de fabricar un gol i dues assistències. I cal matisar que l’única diana va arribar en un partit en què el xinès actuava com a davanter centre.