Fa uns 250 milions d’anys, quan al món només existia un únic supercontinent anomenat Pangea, es va viure l'extinció més gran de la història de la Terra. El 81% de les espècies marines i el 70% dels vertebrats terrestres van desaparèixer. A més, també hi va haver l’única extinció massiva d’insectes que es coneix. Tot i això, una família de rèptils va saber adaptar-se a tots els canvis: els avantpassats dels cocodrils van evolucionar i van deixar de gatejar per començar a caminar sobre quatre potes. Així, segons una investigació de l’Acadèmia de Ciència de la Xina, que va descobrir un fòssil d’arcosaure que ho demostra, van tenir la capacitat d’adaptar-se a l'escalfament global i van aprendre a córrer. 

Un treball liderat per l'investigador Albert G. Sellés de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descrit la nova espècie Ogresuchus furatus a partir d'unes restes fòssils trobades a Coll de Nargó. Es tracta d'un cocodril terrestre de mida relativament petita que s'hauria pogut alimentar de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona dels actuals Pirineus. Un dels aspectes més interessants de la recerca és que el fòssil té una antiguitat de 71,5 milions d'anys i representa l'exemplar més antic descobert. El fòssil va ser robat poc abans de la seva extracció l'any 2013 i recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos d'Esquadra.

Al primer president de la Costa d'Ivori, Félix Houphouët-Boigny –que va ser el pare de la independència–, li agradava construir-se monuments a ell mateix. Després de l'emancipació de França, el 1960, el mandatari va decidir que la nova capital política del país seria erigida sobre la seva aldea natal, Yamoussoukro, un poble remot de poques desenes d'habitants allunyat de tot i de tothom. Malgrat els inconvenients logístics que comportava la decisió, la va executar amb fermesa.