<![CDATA[Ara.cat - pacte psoe-podem]]> 10 <![CDATA[Uns tan bé i altres tan malament]]>

Bé, doncs ja ho saben, eh: l’independentisme està a les últimes, trencat, desmotivat, en una crisi terminal. Segons les edicions d’El Mundo, La Razón, Abc i El País de diumenge passat, la vigília es va viure una “Diada de mínimos”, una “Diada en decadencia”, “La Diada del desánimo”, amb “División independentista y menos participación”. Per a Societat Civil Catalana, va ser “el funeral cívic d’un procés tòxic i esgotador”, una “cerimònia de comiat”.

]]> <![CDATA[La regulació de la Corona divideix el govern de coalició i els experts]]>

¿Fins a quin punt la carta magna blinda la inviolabilitat del rei? Què es pot legislar sense haver de passar pel tortuós camí de la reforma constitucional? Les divergències entre constitucionalistes en relació a la possibilitat de regular la Corona són gairebé tantes com notòries i conegudes són les discrepàncies entre els socis del govern espanyol pel que fa a la monarquia. Aquests últims dies s’ha tornat a fer evident, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, parlant d’una institució “adequada a l’Espanya del segle XXI” i el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, defensant que “en aquest país hi ha un debat sobre si la monarquia és més o menys útil”.

]]> <![CDATA[El PSOE té opcions: una reforma del delicte de sedició, l'amnistia o l'indult]]> Els comuns van presentar fa una setmana al PSOE, els seus socis al govern d'Espanya, la proposta per reformar el delicte de sedició. L'objectiu seria reactivar les converses per fer modificacions al Codi Penal que, comptant amb el suport dels socialistes, tindrien possibilitats de ser aprovades al Congrés. Abans de la pandèmia, alguns líders socialistes, d'acord amb el que han dit molts juristes i experts en els últims anys, es mostraven d'acord amb canviar aquest tipus penal. La sedició es va pensar clarament per a un aixecament armat i només aplicant-la de manera retorçada pot haver servit per empresonar els líders independentistes. Tant l'actuació de la Fiscalia –forçant la retirada del tercer grau i qualsevol permís del presos polítics– com la d'una part de la judicatura en els últims temps mostren que serà una proposta de reforma molt contestada. Bona part del deep state sembla disposat a forçar els límits legals per poder reprimir amb duresa l'independentisme, encara que això estripi les costures de la democràcia espanyola.

]]> <![CDATA[Alternatives de l’esquerra]]>

Espanya acabarà l’any amb un 10% de reducció de PIB i un 20% d’atur. Amb la gran crisi de 1929 els EUA van tenir una reducció del PIB del 25% i l’atur va arribar al 25%. És diferent, però del mateix ordre.

]]> <![CDATA[No apuntar-se al rebentisme]]>

s'ha parlat de vegades d’una cultura política del rebentisme. És a dir, l’actitud dels qui ho critiquen tot –o gairebé tot– d’una manera constant i per sistema. És una actitud poc favorable a la convivència democràtica, en la qual és necessari criticar, però fer-ho distingint i sospesant. Ens sembla oportú tenir-ho present en aquesta crisi profunda provocada per la covid-19 i en les reaccions socials que està provocant.

]]> <![CDATA[Primera fissura al govern de coalició espanyol]]>

Primera fissura al govern de coalició espanyol. Després d’un mes plàcid, sense cap crítica aparent i empassant-se més d’un gripau, Unides Podem va enviar ahir el primer toc d’atenció al PSOE amb l’objectiu d’intentar recuperar certa iniciativa en l’executiu. Els plans en matèria de política migratòria que tenia previst impulsar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, van ser els causants de les primeres tensions entre socis a la Moncloa.

]]> <![CDATA[Tot s'ha mogut]]>

La triple dreta ha mostrat les seves urpes. Ens han obsequiat amb mentides, insults, expressions vexatòries, amenaces, estratagemes mesquins, visions recargolades i interessades de fets històrics. Em revolta i m’entristeix constatar una vegada i una altra que no poden aportar res a aquella política que havia de ser pedagogia.

]]> <![CDATA[Un futur govern al ring]]> Si el sabotatge de la Junta Electoral Central no aconsegueix els seus objectius de torpedinar la formació de govern, dimarts serà investit Pedro Sánchez. En cas que la investidura tiri endavant, el govern PSOE-Podem inaugurarà la primera coalició real des de la Transició, però serà minoritari, de 155 diputats; i, com hem vist, ja té poderosos enemics abans de constituir-se. La seva primera prova de foc serà l’aprovació de pressupostos. A partir d’aquí, assistirem a una relació complicada entre dos partits que fins fa molt poc han estat furibunds rivals.

]]> <![CDATA[Un 0,29%: el que incrementaran els ingressos de l'Estat per la pujada de l’IRPF pactada pel PSOE i Podem]]>

MESURES LABORALS

No es podrà acomiadar per baixa mèdica

L’aval del Tribunal Constitucional a poder acomiadar un treballador per absentisme causat per baixes mèdiques ha sigut una de les mesures més controvertides i criticades pels sindicats en la recta final del 2019. De fet, els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, van deixar clar al novembre que denunciarien les empreses on es duguessin a terme aquesta mena d’acomiadament. El pacte de govern entre els socialistes i Unides Podem preveu acabar amb aquesta mesura derogant el polèmic article 52 de l’Estatut dels Treballadors, que és el que preveu aquest punt com un “acomiadament objectiu”.

]]>