L'alcalde d'Olost, Gil Salvans, signava dimarts el decret de convocatòria de la consulta sobre la continuïtat del municipi al Lluçanès, que tindrà lloc justament d'aquí un mes, el 20 d'octubre. Si els habitants aposten per iniciar els tràmits per marxar del Lluçanès i tornar a Osona, dels tretze municipis que havien de configurar la comarca només en quedaran set, perquè cinc d'ells van refusar-ho en la consulta del 2015 i ho van ratificar posteriorment amb un acord del ple. L'últim a fer-ho va ser Sant Feliu Sasserra ara fa un any; només vuit setmanes després que el Parlament validés la creació de la 43a comarca de Catalunya amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i els comuns.

El president Pere Aragonès va llançar una proposta ara fa un any al Parlament: elaborar un acord de claredat per resoldre el conflicte polític. Per fer-ho, va encarregar un informe a un grup d’experts, capitanejat pel politòleg Marc Sanjaume i de composició plural –amb acadèmics independentistes i no independentistes, com Astrid Barrio–, per respondre a les diferents fórmules a les quals es podia recórrer. El resultat, després de mesos de deliberació, ha estat un informe de 64 pàgines en què s'identifica el referèndum com un "bon instrument" per resoldre el conflicte –malgrat que també se n'assenyalen les pegues–; es preveu consultar la ciutadania de Catalunya però també la de l'estat espanyol, i es considera la possibilitat de votar sobre la independència, sobre l'Estatut o també la reforma de la Constitució.

París eliminarà els 15.000 patinets elèctrics de lliure servei que circulen per la ciutat per decisió popular. La inèdita consulta ciutadana organitzada aquest diumenge per l'alcaldessa de la capital francesa, Anne Hidalgo, ha tingut un resultat aclaparador: gairebé nou de cada 10 votants (89%) s'han pronunciat a favor de prohibir els patinets elèctrics de lloguer. El referèndum tenia només un caràcter consultiu però Hidalgo –que sempre s'ha mostrat contrària als patinets– havia dit que faria cas de l'opinió dels ciutadans. "La meva idea és posar-hi fi, però respectaré el vot dels parisencs", va dir fa unes setmanes.

La consulta que Junts ha organitzat sobre la seva continuïtat al Govern no és l'única que ha sacsejat la política catalana recent. El primer gran sotrac va arribar el 2006 amb el referèndum sobre l'Estatut. El 27 d'abril d'aquell any, l'executiva d'ERC acordava demanar el vot nul en la consulta referendària del 18 de juny "com a expressió de suport al text aprovat pel Parlament el 30 de setembre" després de la retallada que va patir. El president dels republicans, Josep-Lluís Carod-Rovira, va defensar que el vot nul tenia la virtut de "no fer variar el resultat final del referèndum", però servia per "expressar el malestar d'una part de la societat catalana per com havia acabat el procés d'aprovació del nou Estatut" i també per ressaltar que hi havia gent que volia "anar molt més lluny".

Un 73% dels 6.465 militants de Junts per Catalunya ja han votat al migdia de divendres, cinc hores abans de tancar la consulta que ha de decidir si el partit segueix al Govern. La participació és molt elevada i el resultat incert: tant els defensors del sí com els del no han aconseguit mobilitzar els seus partidaris. De fet, quan encara no s'ha tancat la votació, ja s'han superat tots els registres. Ara fa un any, la militància també va decidir sobre el futur de l'executiu avalant la investidura d'Aragonès en una consulta en què va participar el 62% de les bases.

Joan Canadell (Barcelona, 1967) es va estrenar de diputat de Junts al Parlament aquesta legislatura.

Seguint la teoria de la probabilitat, si milers de persones responguessin un qüestionari sense preguntes però amb dues possibles respostes ("sí" i "no"), caldria concloure que el percentatge de cadascuna s'aniria acostant progressivament al 50%. Però ja el 1954, els investigadors Berg i Rapaport –que van fer exactament aquest experiment– es van adonar que no era ben bé així: els humans tenim tendència a respondre que sí.

La negociació exprés que havia projectat Junts amb ERC no va donar cap fruit, i aquest dilluns l'executiva de Junts s'ha reunit per tirar endavant la consulta que farà que els seus militants decideixin el 6 i 7 d'octubre el futur del Govern. "Vols que JxCat continuï formant part del Govern de Catalunya?", és la pregunta pactada per la direcció. Hi ha també un preàmbul que explica que la consulta és un "mandat" sorgit de la ponència política del congrés del juliol i que subratlla que en la darrera negociació amb Esquerra, els republicans no han assumit cap dels tres punts d'acord que Junts havia posat sobre la taula: crear una direcció estratègica del Procés que es reunís abans del 15 d'octubre; que a la taula de diàleg hi puguin participar diputats de Parlament a més de consellers i fixar les bases de la coordinació entre els grups de Junts i ERC a Madrid.

Els veïns de Santpedor no han canviat d'opinió. El no a les vaquetes durant les celebracions de la festa major s'ha tornat a imposar aquesta nit, en el que és la segona consulta popular en tres anys al municipi per aquesta qüestió. El 2019 la votació ja va anul·lar aquesta tradició, però també va fer evident la divisió al poble, amb només 46 vots de diferència. Aquesta vegada el marge encara ha estat més estret: una diferència de 41 vots.

Dos dies després que l'ARA expliqués que la candidatura olímpica per als Jocs d'Hivern del 2030 està contra les cordes i que el Comitè Olímpic Espanyol podria formalitzar la renúncia en els pròxims dies, Catalunya i l'Aragó ja es culpen mútuament del fracàs. Si per a la consellera de Presidència catalana, Laura Vilagrà, una candidatura conjunta és "dificilíssima" perquè l'Aragó hi ha posat criteris "polítics i ha fet emergir l'anticatalanisme", per a la seva homòloga aragonesa, Mayte Pérez, si tot "se'n va en orris" serà per la "intransigència" de la Generalitat. Pérez ha criticat aquest dimecres que Vilagrà "dona per fet" que el projecte "està acabat" encara que "ningú ha dit res" al govern de l'Aragó. En canvi, Vilagrà ha situat les converses en un punt de "no retorn" i ja ha demanat al COE que valori una candidatura únicament catalana. De fet, ha apuntat que ja hi ha hagut converses "informals" al respecte.

El Govern ha decidit ajornar aquest divendres la consulta sobre els Jocs d'Hivern prevista per al 24 de juliol fins que s'aclareixi quin és el projecte definitiu que el Comitè Olímpic Espanyol presentarà al COI. Certament, no tenia cap lògica preguntar als ciutadans sobre un projecte que encara no està definit, ja que la negativa del govern aragonès a avalar la proposta que havien consensuat els tècnics dels dos executius ha obert la porta a introduir-hi canvis. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va explicar ahir que, en conseqüència, no es té "tota la informació sobre les disciplines esportives que es faran al país". I si no se sap què ni on es farà, no té sentit fer la votació. Amb tota probabilitat, la consulta a les comarques del Pirineu es farà a la tardor.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va prometre fer una consulta sobre els Jocs Olímpics d'Hivern, però no serà una missió fàcil. Després que el departament d'Exteriors fes un informe alertant de les "dificultats jurídiques" per fer-la, segons ha pogut saber l'ARA el Govern es planteja ara reformar la llei de consultes no referendàries i ja busca un soci parlamentari per fer-ho possible. La raó de fons és que vol introduir-hi una nova modalitat de votació: que el president del Govern pugui convocar una consulta dirigida només a una part del territori. Fonts governamentals interpreten que, tal com està redactada la llei ara mateix, no està clar que Aragonès pogués signar el decret de convocatòria cridant a votar sobre els Jocs Olímpics d'Hivern només la població de l'Alt Pirineu, per la qual cosa consideren que és necessària una reforma legislativa.

Sis comarques tindran a les seves mans la candidatura de Barcelona-Pirineus 2030. El Govern s’ha compromès a respectar el resultat de la consulta que farà, a finals de primavera, a la Vall d’Aran, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya. Entre els alcaldes d’aquests territoris hi ha disparitat d’opinions, però ara guanyen clarament dos posicionaments: o hi estan a favor o bé requereixen veure el projecte per poder opinar. “Seria una gran oportunitat perquè tot el món conegués el Pirineu i la Vall d’Aran”, defensa l’alcalde de Naut Aran, César Ruiz-Canela (Convergència Democràtica Aranesa). “S’ha de tenir informació per poder opinar. No sabem res del projecte, si es faran inversions i quines seran. Les podrà escollir el territori?”, es pregunta el batlle d’Alp, Carles Adsera (Endavant Cerdanya). 

El Govern va anunciar el 22 de gener, de forma oficial, que farà una consulta "vinculant" a la primavera sobre els Jocs Olímpics d'Hivern i que hi estarien cridats a votar els ciutadans de més de 16 anys de les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran –el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran–. Ara bé, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ho va anunciar malgrat que hi ha un informe jurídic del departament d'Exteriors –el que ha d'organitzar la consulta–, al qual ha tingut accés l'ARA, que alerta de les "dificultats" per fer aquesta convocatòria. Avisa que la jurisprudència del Tribunal Constitucional –sobretot arran del Procés– complica la possibilitat de consultar la població de forma general –ja sigui en l'àmbit local o nacional– i alhora adverteix del risc que la consulta acabi als tribunals si s'exclou una part de la ciutadania de la decisió sobre l'esdeveniment esportiu.

Les campanes encara no havien anunciat les nou del matí i ja hi havia cua al centre cívic de Vidreres. Era el punt de votació de la consulta que ha organitzat aquest dissabte l’ajuntament per decidir el futur dels correbous, després que, en l’última edició, el setembre del 2019, un bou s’escapés i provoqués 19 ferits. Dels 6.983 vidrerencs de més de 16 anys cridats a votar, hi han participat el 24% (1.685), i el resultat ha estat ajustat: 901(53%) a favor i 772 (46%) en contra de la continuïtat de l’últim correbou que encara es celebra a la demarcació gironina. Des del primer moment, l’alcalde, Jordi Camps (JxCat), es va comprometre a “respectar” els resultats i va anunciar que, si guanyava el sí, es reforçaria la seguretat per evitar nous incidents quan es torni a organitzar, el setembre del 2022.

Després de diferents revessos judicials i que s'acabés declarant nul el reglament de participació ciutadana que Barcelona va impulsar el mandat passat, el govern de Colau reprèn el repte de facilitar les consultes populars, que era un dels cavalls de batalla dels comuns quan van ascendir a l'alcaldia. Ho fa, però, amb unes capacitats molt més limitades del que voldria i del que va intentar en la fallida multiconsulta que havia de preguntar a la ciutadania sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López.

"Sant Carles té, efectivament, un caire neoclàssic [...] que la fa molt diferent de qualsevol altra població marinera catalana. De fet, d'esquena al port no sembla una ciutat marinera sinó una població de l'interior", va escriure Carlos Barral sobre Sant Carles de la Ràpita. I l'apreciació de l'escriptor, editor i polític barceloní té sentit: el 1780, el rei Carles III va decidir construir una població de nova planta al port natural dels Alfacs, a l'extrem sud del Principat.

L'Ajuntament de Tremp ha posat en marxa un procés participatiu per decidir la ubicació del mercat setmanal, que es fa els dilluns. Des del consistori han recordat que, amb la voluntat de donar cabuda a totes les parades habituals i garantir les distàncies de seguretat, el passat 19 d'octubre va traslladar el mercat setmanal, de la plaça Catalunya a la zona esportiva del Juncar. El 15 de març, mentrestant, el mercat va tornar a emplaçar-se a la plaça Catalunya i carrers Lleida i Barcelona. Durant aquests mesos, l'Ajuntament ha rebut diferents punts de vista sobre el nou emplaçament i, aprofitant aquests canvis, s'ha cregut oportú sotmetre a valoració dels habitants del municipi de Tremp la ubicació final del mercat.

Els suïssos han aprovat en referèndum aquest diumenge prohibir el burca o el nicab als carrers, bars i restaurants. La polèmica consulta, impulsada per un grup d'extrema dreta, no mencionava cap d'aquestes indumentàries en concret, però proposava "prohibir la cobertura facial completa" en els espais públics, amb l'excepció de les mascaretes sanitàries i altres motius de salut.

Una a una, el Tribunal Constitucional (TC) ha anat tombant totes les propostes catalanes per consultar la ciutadania. I no necessàriament sobre la independència. Ho va fer tombant la llei de consultes del tripartit i també rebutjant bona part de la que van aprovar CiU i ERC sobre consultes no referendàries. I, no cal dir-ho, censurant les normes que van convocar, d'una banda, la consulta del 9-N i, de l'altra, el referèndum de l'1-O. Ara PSOE i ERC han pactat que el resultat d'un hipotètic acord entre governs se sotmeti a una consulta, sense especificar sobre quin tema versaria. La doctrina del TC, però, prohibeix els referèndums autonòmics, ja siguin convocats per la Generalitat –el govern espanyol té les competències exclusives pel que fa a la regulació i convocatòria de referèndums– o per l'executiu estatal si només hi poden votar els catalans. En la sentència contra l'1-O, l'alt tribunal va interpretar que l'article 92 de la Constitució exigeix que es consulti "tots els espanyols".