Mai va quedar quantes víctimes havia causat l'atac de l'Iran contra les dues bases militars nord-americanes a l'Iraq com a represàlia a l'assassinat del general Qasem Soleimani pels Estats Units. Teheran parlava d'una vuitantena de soldats nord-americans morts. Donald Trump, en canvi, va assegurar que no s'hi van registrar morts ni ferits, només "danys materials mínims". Aquest divendres, però, la coalició internacional contra el grup terrorista Estat Islàmic, que lidera Washington, ha emès un comunicat en què admet que diversos uniformats nord-americans van resultar ferits en l'atac.

L'escalada de tensió entre els Estats Units i l'Iran, que s'ha intensificat amb l'atac iranià amb míssils sobre bases nord-americanes a l'Iraq d'aquest dimecres, ha comportat la cancel·lació i desviació de molts vols per evitar sobrevolar la zona en conflicte, que comprèn l'Iran i l'Iraq, però també l'espai aeri dels golfs Pèrsic i d'Oman.

Almenys 35 persones han mort durant una allau humana en els actes d'enterrament d'aquest dimarts del comandant iranià Qasem Soleimani –assassinat pels Estats Units–, a la seva ciutat natal, Kerman, al sud-est de l'Iran. De moment, es desconeix el nombre total de víctimes mortals: els mitjans locals apunten que podria augmentar en les pròximes hores, i també calculen que hi ha gairebé 200 ferits.

Els carrers de Teheran deixaven clar ahir que l'assassinat del poderós general iranià Qasem Soleimani a mans dels Estats Units de Donald Trump ho ha canviat tot. Fa només unes setmanes la capital iraniana era escenari d'una gran onada de protestes antigovernamentals, reprimida amb brutalitat desmesurada per l'executiu de Hassan Rouhani. Aquest dilluns centenars de milers d'iranians –milions, segons els mitjans estatals– han tornat a sortir al carrer. Aquest cop, però, agafats de la mà dels representants del govern per celebrar el funeral del "màrtir" Soleimani. L'estima pública cap a Soleimani, considerat un heroi per bona part de la societat iraniana, ha capgirat les prioritats: l'odi cap a la Casa Blanca –i la gran amenaça exterior que diuen que Washington suposa– uneix, almenys de moment, bona part dels iranians. I l'executiu ho està aprofitant per apaivagar focs passats.

Si el món pogués votar l'impeachment de Donald Trump, l'actual president dels Estats Units no tindria cap possibilitat de continuar al càrrec. La seva relació amb el món que l'envolta ha estat tan prepotent i fatxenda que els pocs amics que té, o són tan prepotents i autoritaris com ell –de Duterte a Bolsonaro passant per Mohamed bin Salman–, o li fan la pilota per evitar mals majors. Des que està al càrrec ha amenaçat tothom que ha gosat discutir-li una decisió o negar-li un desig, sigui la construcció d'un mur a la frontera, la compra d'una illa com Groenlàndia o l'espionatge dels seus competidors electorals. Ha estat, precisament, la pressió i el xantatge al president ucraïnès el que ha provocat el seu actual procés d'impeachment. I si fins ara el seu historial de coacció era preocupant, l'assassinat divendres passat del general Qasem Soleimani, líder de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, en un atac amb drons a Bagdad podria ser la gota que faci vessar el got.