Almenys 84 persones han mort a causa d'una doble explosió prop de la tomba del general de la Guàrdia Revolucionària iraniana Qasem Soleimani, a qui els Estats Units van matar en un atac amb drons a l'Iraq fa quatre anys. Prèviament, les autoritats del país havien assegurat que la xifra de víctimes mortals era d'almenys 104 persones, però gairebé 24 hores després de l'"atemptat", l'han rebaixada. Segons el ministre de l'Interior, Ahmad Vahidi, almenys 284 persones més han quedat ferides, moltes d'elles en estat crític. L'atac s'ha produït durant una processó prop de la mesquita de Saheb al-Zaman, a la ciutat de Kerman, al sud de l'Iran, en record a Soleimani, en el quart aniversari de la seva mort. Diverses autoritats de l'Iran i el vicegovernador de Kerman han qualificat les explosions d'"acte terrorista".

Un tribunal iranià ha sentenciat a mort un ciutadà acusat d'espiar per a la CIA i el Mossad, els serveis secrets nord-americans i israelians, als quals hauria facilitat la ubicació exacta del general Qasem Soleimani per poder-lo assassinar, segons han informat aquest dimarts fonts del poder judicial iranià que recull l'agència oficial de notícies IRNA.

Dos soldats nord-americans i un de britànic vam morir dimecres en un atac d'artilleria contra la base militar iraquiana de Camp Taji, que acull tropes internacionals. Segons informen mitjans nord-americans, hi hauria a més dotze ferits, dels quals no s'ha revelat la nacionalitat.

"Get out, America (Fora, Amèrica)" cridaven aquest migdia centenars de milers de persones a Bagdad, en una manifestació per exigir la retirada de les tropes nord-americanes que queden a l'Iraq, després de l'atac amb drons que va assassinar el general iranià Qasem Soleimani el 3 de gener a l'aeroport de la capital iraquiana. Sota un mar de banderes iraquianes, la protesta ha estat convocada pel clergue xiïta Moqtada al-Sadr per mostrar l'oposició a la presència nord-americana al país, capitalitzant el malestar per l'assassinat del comandant i del líder de la milícia iraquiana patrocinada per l'Iran, Abu Mahdi al-Muhandis.

Ras i curt: tres milions de dòlars –uns 2,7 milions d'euros– a canvi de matar el president dels Estats Units, Donald Trump. Això és el que ha proposat i ha ofert un diputat iranià, davant del Parlament del país, a "qualsevol persona" que aconsegueixi assassinar el mandatari nord-americà. Unes declaracions que portaran cua i que s'han d'entendre, encara, en el context de venjança, ràbia i indignació que roman a l'Iran arran de la mort del poderós general Qasem Soleimani a mans de Washington. Fins al moment, però, ni el govern dels Estats Units ni el de l'Iran han fet cap comentari sobre aquestes paraules.

Mai va quedar quantes víctimes havia causat l'atac de l'Iran contra les dues bases militars nord-americanes a l'Iraq com a represàlia a l'assassinat del general Qasem Soleimani pels Estats Units. Teheran parlava d'una vuitantena de soldats nord-americans morts. Donald Trump, en canvi, va assegurar que no s'hi van registrar morts ni ferits, només "danys materials mínims". Aquest divendres, però, la coalició internacional contra el grup terrorista Estat Islàmic, que lidera Washington, ha emès un comunicat en què admet que diversos uniformats nord-americans van resultar ferits en l'atac.

El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ha defensat la Guàrdia Revolucionària durant el sermó que ha fet aquest divendres davant de milers de fidels a la mesquita de Grand Mosalla de Teheran, malgrat que els militars van abatre per error un avió comercial d'Ukraine International Airlines el passat 8 de gener a prop de la capital iraniana, causant la mort de les 176 persones que anaven a bord. Khameini ha destacat que la Guàrdia Revolucionària ha garantit la "seguretat" de l'Iran i ha recriminat que "els enemics" del país persa hagin intentat aprofitar l'incident per minar la Guàrdia Revolucionària i la República Islàmica de l'Iran. "El nostre enemic es va alegrar tant de la caiguda de l'avió com nosaltres ens vam entristir", ha afirmat.

L'Iran ha anunciat la detenció de l'autor del vídeo que mostra el moment en què un míssil impacta contra l'avió ucraïnès que es va estavellar el 8 de gener als afores de Teheran, al qual viatjaven 176 persones. Totes van morir. Segons les autoritats, l'autor del vídeo està acusat d'amenaçar la seguretat nacional.

En les nostres latituds político-culturals, mostrar el més mínim grau de comprensió o d’indulgència envers la politica exterior dels Estats Units ha estat sempre una actitud difícil i temerària. Segons l’opinió publicada dominant, Washington ho ha fet tot malament almenys des del 1945, la CIA s’ha equivocat sempre en els seus càlculs i tots els trets li han sortit per la culata. Vaja, que en unes condicions tan desastroses no es comprèn com els americans han pogut mantenir l’hegemonia mundial des de fa 75 anys...

Les forces armades de l'Iran han reconegut aquest dissabte que van abatre amb un míssil l'avió ucraïnès que es va estavellar prop de Teheran dimecres. Han recalcat, però, que ho van fer "involuntàriament i per un error humà" perquè l'aparell va fer un gir inesperat en direcció a una base militar a Teheran. Al sinistre no va haver-hi supervivents: van morir les 176 persones que viatjaven a l'aparell. Feia dos dies que les autoritats iranianes negaven aquesta hipòtesi, plantejada per diversos països.

Els Estats Units i l'Iran s'atansaven al precipici d'una guerra, però sembla que a tots dos els ha agafat vertigen. El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres la imposició de més sancions contra l'Iran després del bombardeig iranià de dues instal·lacions militars a l'Iraq a la matinada. L'operació anomenada Màrtir Soleimani, que no ha causat ferits ni víctimes, ha sigut la resposta de Teheran a l'assassinat la setmana passada a Bagdad del general Qasem Soleimani. "Sembla que l'Iran s'està calmant", ha reflexionat Trump en un missatge televisat a la nació des de la Casa Blanca. "És una cosa bona per a totes les parts involucrades i una cosa molt bona per al món", ha afegit.

L’OTAN ha replegat temporalment part de les seves tropes a l’Iraq, arran de l’assassinat del general iranià Qasem Soleimani per part dels Estats Units i de l’augment de la inestabilitat a la regió. L’Aliança Atlàntica tenia fins ara uns 500 efectius al país àrab –45 dels quals espanyols– que bàsicament es dedicaven a tasques de formació en ministeris i acadèmies militars i policials.

Ens hem acostumat al fet que l'Orient Mitjà sigui un dels principals espais de generació d’inestabilitat del món. I també que les decisions impulsives de Donald Trump capgirin l’agenda internacional de la nit al dia. En aquesta arrencada del 2020 n’hem tornat a tenir una bona mostra amb la decisió d’assassinar Qassem Soleimani.

Protegit darrere d'una barba curta i unes ulleres discretes, el rostre del general Ismail Ghaani no transmet la mateixa intensitat que el del carismàtic Qasem Soleimani, assassinat pels Estats Units divendres passat, però malgrat tot s'ha convertit en el seu successor. Ghaani, però, va ser la mà dreta de Soleimani durant més de dues dècades, i poques hores després de la seva mort, el líder suprem Ali Khamenei ja el nomenava nou cap de la Força Quds, l'òrgan d'elit que gestiona els interessos iranians a l'exterior. Molts el consideren discret, un militar amb ànima de buròcrata, còmode en tasques administratives i amb poca presència al camp de batalla. El seu nomenament, no obstant, busca la continuïtat.