10 Fou, sens dubte, el darrer debat d'idees més o menys substancial del segle XX, i el van protagonitzar Peter Sloterdijk i Jürgen Habermas la tardor del 1999. El detonant va ser una conferència de Sloterdijk que no agradà Habermas. El veritable rerefons de la disputa, tanmateix, era el nou paper del marxisme cultural representat per l'Escola de Frankfurt, que llavors avançava cap a l'hegemonia gramsciana per mitjà d'un recurs fins a aquell moment inèdit: el morrió de la correcció política. Es va acusar Sloterdijk de manca de "rigor" (Strenge), com era i és habitual quan es tracta d'aixecar un parapet dialèctic primari però eficaç. L'assagista cubà Iván de la Nuez, per cert, em va explicar una vegada que aquesta era la paraula màgica amb què els seus professors de marxisme resolien qualsevol objecció: "rigor". La brega Sloterdijk / Habermas va tenir una rèplica al cap d'una dècada exacta, la tardor de 2009. En aquest cas, l'antagonista de Sloterdijk no fou el mateix Habermas, sinó un dels seus deixebles destacats, Axel Honneth, que responia a un article del primer sobre els impostos a Alemanya. L'argument principal de Honneth –sí, ho han endevinat– feia referència a la manca de "rigor" de Sloterdijk.

]]>