Només la mala fe o la més absoluta ignorància poden donar crèdit a Vox i la seva proposta de prohibir el burca i el nicab als espais públics. Parlen de “la nostra cultura” com si la seva fos la de tots. El seu patriotisme ranci, la seva nostàlgia franquista, la seva misogínia radical i el seu tarannà lliberticida sí que no és “la nostra cultura”. Però el que resulta sorprenent no és el racisme de Vox sinó la ineptitud d’una esquerra que no sembla veure-les venir, i per mandra, per mediocritat o covardia deixa que alguns temes espinosos es vagin covant fins a fer eclosió en polèmiques com la d’aquests dies.

Els comuns afronten els dies 16 i 17 de novembre una assemblea extraordinària per afrontar els seus últims mals resultats electorals. Una de les grans incògnites era qui agafaria les regnes de la pròxima direcció, després de la decisió d’Ada Colau d’apartar-se de la primera línia política (sense descartar, però, tornar-se a presentar a les eleccions del 2027). La incògnita va quedar resolta el passat 21 d'octubre: en una entrevista a RTVE, la cap de files dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va anunciar que renunciaria a repetir com a coordinadora nacional i que la fins ara coordinadora, Candela López, i la regidora a l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa –propera a Ada Colau– farien tàndem a la cúpula del partit.

Les eleccions generals eren una prova de foc per a la unitat de l’espai a l’esquerra del PSOE, agrupat sota Sumar. Amb els resultats a la mà, es pot dir que han salvat els mobles, si bé per la mínima. El moviment liderat per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha obtingut un 12,31% dels vots, cosa que es tradueix en 31 escons al Congrés de Diputats i situa la coalició d’esquerres com a quarta força a l’Estat, de manera molt ajustada amb l’extrema dreta de VOX (uns 20.000 vots de diferència). Del total d'escons, l'espai ha mantingut els set que tenien els comuns a Catalunya.

Nens i nenes d'entre 8 i 9 anys, tots cursant tercer de primària a les escoles Univers, Octavio Paz i Vedruna Àngels de Barcelona, han ajudat els periodistes de l'ARA a entrevistar els candidats catalans del 23-J.

Més que una fotografia, sembla el fotograma congelat d’una pel·lícula. Sense mirar a l'objectiu i amb el somriure a mitges, la imatge de la criatura t’impacta com un tros acabat de robar a la vida pura. Però si continues mirant, la resolució tan elevada, l’equilibri de la composició i la riquesa de tots els elements fan evident un punt d’intervenció artística: el progenitor que feia anar la càmera ha de tenir una sensibilitat per la fotografia que et fan pensar que Aina Vidal va pujar en una casa on la cultura era important.

#Nogueras. La diputada ha aconseguit ser tendència a Twitter, però segurament no pels motius que voldria. Nació Digital està fent uns tests ràpids en vídeo als candidats de Catalunya. És el clàssic format breu, que mira de fer sortir els polítics del discurs après i buit. Aina Vidal, de Sumar, va obrir la sèrie i va colonitzar els timelines del personal amb la seva successió de respostes errònies: no sabia la capital de la Cerdanya, ni esmentar un sol programa o sèrie de TV3, ni el preu de les pomes –coi, que una pregunta de preus quotidians sempre entra a examen!– ni la taxa d’atur juvenil. El linxament a les xarxes va ser important i, des de la bancada independentista, se l’acusava de ser una pijaprogre allunyada de les classes populars i amb una idea migrada del país. Però resulta que la següent ha estat Míriam Nogueras, de Junts, i també ha estat incapaç de dir a quant va el quilo en aquest cas de taronges, quin és el lloguer mitjà a Barcelona o quina és la capital del Priorat. Com era previsible, els activistes dels comuns s’han posat les botes a l’hora de criticar-la. L’aire de revenja era palpable. I els abstencionistes també hi han sucat pa. S’ha de dir que el test és una mica injust, perquè no s’han pogut fer totes les entrevistes abans de començar a publicar-ne les primeres. I, esclar, la resta de candidats, amb tot aquest soroll xarxívol, s’han afanyat a memoritzar el preu de préssecs, tomàquets, kiwis i xirimoies, capitals de comarca o línies de tren que passen per Catalunya. Era el cas d’Albert Botran de la CUP que, al seu Twitter, escrivia: “Test de la mort superat. Fruites al final no ha entrat. Catxis”. Ho acompanyava d’una foto seva en una fruiteria, sostenint un rètol on figurava el preu dels xampinyons. A 3,90 el quilo, per si és d’interès per a algun dels candidats restants.

Aina Vidal (Barcelona, 1985) s’estrena com a cap de llista de Sumar - En Comú Podem aquest 23-J.

La nit del 20-D se la va passar tremolant. Ni de bon tros s’imaginava que la candidatura d’En Comú Podem, que el 2015 encapçalava Xavier Domènech, arrasaria. I encara menys que ella faria el salt al Congrés. Però aquella nit es va endur tota la trajectòria d’anys com a sindicalista a CCOO -hi havia arribat el 2007 a través de les joventuts d’ICV, on també va militar- cap a Madrid. El seu bagatge en la defensa dels drets laborals la va portar a ser la portaveu d’Unides Podem en la comissió sobre el Pacte de Toledo i a assumir un rol cada vegada més rellevant dins del grup. Tant és així que el número nou que va ocupar en la llista del 2015 es va convertir en el dos en els comicis del 2019. Vidal va fer tàndem amb Jaume Asens, amb qui ha acabat teixint una gran complicitat. Justament va ser ell qui va tenir la idea que respongués a la moció de censura de Vox al costat de tres diputades d’Unides Podem. Un repte que va entomar sense dubtar. Suposava tornar al Congrés després de gairebé un any, quan li van diagnosticar un càncer contra el qual encara lluita, i fer-ho per rebatre “l’odi, la desconfiança i l’egoisme” que representa, va dir ella mateixa aquesta setmana, Vox. El segon debat d’investidura de Pedro Sánchez va ser el seu últim ple i també el més emotiu per l’escalf rebut. “És un pilar fonamental per al grup: per l’acció política, però també per la cohesió interna”, afirmen des del seu entorn. I ella no se n’ha volgut desvincular durant tots aquests mesos tan durs. De fet, les videoconferències que el covid ha instaurat li han permès, tot i el tractament, seguir vinculada al grup parlamentari i al partit, aportant empenta i idees sempre que ha pogut.

Dins el microcosmos de retrets, odi i faltes de respecte en què s'ha convertit el Congrés de Diputats, només un moment tendre, d'unió i consens s'ha colat en el guió de la segona sessió d'investidura. La diputada d'En Comú Podem Aina Vidal ha gaudit d'un homenatge majoritari de la cambra, on ha acudit per votar a favor de Pedro Sánchez tot i el càncer "molt agressiu" que ha anunciat públicament que pateix. La seva absència en la primera votació de diumenge va aixecar especulacions davant l'ajustat resultat que es preveia, i ella mateixa va voler aturar qualsevol tipus d'especulació explicant que pateix càncer: "un d'estrany, estès i agressiu". "El 7 no fallaré. Per res del món em perdria una investidura que serà molt més que una votació", avançava ja aleshores. Les xarxes socials es van bolcar immediatament en la diputada dels comuns, de la mateixa manera que ha fet aquest matí la majoria de l'hemicicle.