"El 1925, quan vaig anar a Rússia, sabia d'aquell país aproximadament el que en sap tothom: pràcticament res", assegurava, amb la seva murrieria habitual, Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Ho escrivia al text que encapçala l'edició ampliada i revisada d'un dels seus primers llibres, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. (Edicions Diana, 1925), a El Nord, el cinquè volum de l'obra completa de Destino. A El Nord, que va precedit per dos llibres de viatges fonamentals per entendre el Josep Pla jove, Cartes de lluny i Cartes de més lluny, aquell recull de cròniques per al diari La Publicitat s'ha transformat en Viatge a Rússia el 1925 i incorpora un llarg preàmbul escrit des del Mas Pla, a Llofriu, a principis del 1967, en què l'autor confronta aquella "atzagaiada de joventut" amb la seva visió madura: "Aquest llibre és un esquema volgudament simple d'una construcció: les parets i els cairats d'una baluerna amb el dubte de si els cairats i les parets que he tractat de descriure són els que aguanten realment l'edifici".

Laura Calçada Barres (Barcelona, 1988) debuta a la literatura amb Fucking New York (Destino), unes memòries explosives sobre els anys que va viure a Nova York. L'escriptora i periodista relata com va aterrar a la ciutat nord-americana per fer d'au pair, va patir un accident de trànsit, va quedar-se sense lloc on dormir diverses vegades i va sobreviure treballant en restaurants, i també gràcies a la generositat d'alguns homes amb qui es va embolicar. Amb una veu narrativa crua i absorbent, Calçada construeix una crònica sobre la solitud, la vulnerabilitat, les relacions tòxiques i els extrems.

Enguany els premis Nadal i Josep Pla ens han regalat un bon tàndem femení. Va passar per primer cop l’any 1994 amb Rosa Regàs i Carme Riera, el 2002 amb Ángela Vallvey i Eva Piquer (col·laboradora d’aquest diari), el 2010 amb Clara Sánchez i Llucia Ramis, i l’any passat amb Ana Merino i Laia Aguilar. Serveixi per compensar una hegemonia masculina en la història dels dos guardons que fa picor.

Aquest reportatge podria començar amb una escriptora que torna al seu poble natal després d'anys vivint a l'estranger i que es retroba amb l'ambient opressiu de la família i dels vilatans, que formarà part d'un ritual que la transformarà per sempre. També podria arrencar en una estació d'esquí abandonada, on dos amants que es persegueixen descobriran que la lluna ha desaparegut del cel. O fins i tot podria recórrer a la trobada entre dos joves a la filmoteca d'una ciutat, que acaba amb una humiliació sexual i, poc després, amb un gir narratiu que el lector recordarà durant molt de temps. Rere cada frase s'hi amaguen les premisses argumentals de relats d'Ariadna Castellarnau, Elisenda Solsona i Kristen Roupenian. Són tres de les veus del nou terror escrit per dones, a les quals caldria afegir –sense voluntat de ser exhaustius– dos valors argentins plenament consolidats, Mariana Enriquez i Samanta Schweblin, i la nord-americana Carmen Maria Machado.

Ana Merino assegura que com a novel·lista ha trigat “a madurar”, però ara que el premi Nadal l’ha deixat en “un núvol d’entusiasme” reconeix que ja està escrivint una segona novel·la. De moment, l’autora nascuda a Madrid el 1971 publicarà al febrer El mapa de los afectos (Destino), una història ambientada en una petita comunitat del Midwest nord-americà que ella coneix molt bé: des de fa gairebé una dècada ha dirigit el màster d’escriptura creativa en castellà de la Universitat d’Iowa.

Hi ha una fórmula novel·lesca que, a priori, encara fa posar els ulls en blanc d’editors i agents literaris: la de l’assassí en sèrie que actua en un escenari històric -per exemple, la Barcelona de l’Exposició Universal de 1888-, perseguit per algun personatge esforçat, que carrega algun secret pesant. I enmig de la caça de l’assassí ressona un personatge real a hores d’ara poc conegut -com a mínim fora de l’àmbit de la medicina-, Andreas Vesalius, que al segle XVI va escriure un gran tractat sobre la dissecció, De humani corporis fabrica [Sobre l’estructura del cos humà]. Amb aquests tres ingredients, vehiculats amb ganes de “generar aventura” i aconseguir un “ritme trepidant”, Jordi Llobregat dóna a conèixer la seva primera novel·la, El secret de Vesalius, publicada a Destino i Columna i que l’agent literària Ella Sher ha aconseguit vendre en 18 països abans i tot d’arribar a llibreries.