El Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) ha analitzat amb detall els impactes ecològics de les noves tendències de consum de la moda. El fast fashion i l'ultra fast fashion són una preocupació dins de l'organització, segons assegura Elisa Tonga, la cap de la branca de Recursos i Mercats dins de la Divisió d'Indústria i Economia d'aquesta agència de l'ONU. El seu departament, de fet, treballa per impulsar un ús eficient dels recursos en tots els sectors industrials, no només el tèxtil, i Tonga hi aporta també la seva experiència com a excap de Producció i Consum de la mateixa PNUMA.

En uns dies en què –en ple pic de calor– alguns agafaran llargs vols per veure món i passar-ho bé, la petjada ecològica pot crear mala consciència. (No tant, per desgràcia, en els que podrien manar a Espanya d’aquí poc.) Aquest concepte, agafat de l’anglès (ecological footprint), el va encunyar fa només 28 anys el canadenc William Rees, i avalua l’impacte del nostre estil de vida en el medi ambient. Encara que footprint faci pensar en rastres del ieti sobre la neu, la inspiració de Rees era més casolana: l’espai ocupat per un ordinador sobre una taula. Però anem als possibles equivalents en català: petja, petjada i empremta. Tant petja com petjada són la marca que deixa un peu a terra, però petja és, a més, la manera com el posem a terra. I això fa que un camí pugui ser de bona o mala petja (segons permeti, o no, caminar-hi bé). També les separa l’expressió deixar de petja: «No el deixis de petja fins que et pagui». L’empremta, en canvi, té un sentit més ampli: «senyal que deixa un cos, per pressió, damunt un altre». Pot ser, doncs, d’un peu, d’un dit, d’un segell, etc. En sentit literal, potser el millor equivalent de footprint és petjada (i, així, el Termcat opta per petjada ecològica), però en el figurat –quan vol dir impressió profunda i duradora– és més dubtós. Un llibre o un artista pot deixar empremta i també petjada en nosaltres, en una època, etc. Però aquí l’ús actual més aviat es decanta per empremta, sense que petjada sigui inadequat ni incorrecte. No podem descartar que el fet que huella i empreinte siguin els mots preferits en castellà i francès per expressar el mateix hagi deixat empremta, més que no pas petjada, en la nostra llengua.

¿Com pot ser més barat comprar per internet una bateria de mòbil que ve de la Xina –en un paquet només per a tu que ha travessat mig món– que anar a buscar-la a la botiga? És un dels absurds del sistema de producció i distribució global que ara està sota el focus per la crisi de desabastiment de la postpandèmia. Una cadena global que té un impacte mediambiental catastròfic, inserit en l'empremta ecològica dels productes que consumim. Com podem reduir-la?

¿Què és una revista de moda sense sessions fotogràfiques, sense aquelles imatges resplendents de models fotografiades en llocs glamurosos i produïdes per un petit exèrcit d'estilistes, maquilladors, editors i assistents? Doncs, per començar, és una revista més respectuosa amb el medi ambient. Si més no, això diu Vogue Italia, que aquest mes intenta pronunciar-se a favor de la sostenibilitat prescindint de les sessions de fotografies.