<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - anys trenta]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/anys-trenta/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - anys trenta]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un fantasma català al Museu de Cera]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/manuel-reventos-guerra-civil-barcelona-borja-riquer-munoz-olwer-xammar-companys-tarradellas-negrin-azana_129_3910310.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d9e832bd-967d-4764-b3d0-a3d5a654f2d3_4-3-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Situem-nos a l’estiu del 1938, en plena Guerra Civil. L’economista Manuel Reventós, de 49 anys –pare de qui seria primer candidat del PSC a la Generalitat, Joan Reventós, aleshores un nen d’11 anys–, veu com una vegada i una altra l’esperança d’una pau pactada s’allunya. Treballa al banc comercial Crédito & Docks i és professor a la Universitat de Barcelona. El 5 d’agost al matí, al baixar a la feina, es troba la seu de l’entitat destrossada: una bomba ha caigut a l’edifici, situat al final de la Rambla, on des del 1973 hi ha el Museu de Cera. L’immoble havia sigut la Caixa Vilumara, després el Banc de Barcelona i a partir de 1916 Crédito & Docks. "El meu despatx és una desolació de pols i vidres trencats. No s’ha fet mal ningú, ni la parella de vigilants nocturns, que s’ha refugiat a la cambra cuirassada".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ignasi Aragay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/manuel-reventos-guerra-civil-barcelona-borja-riquer-munoz-olwer-xammar-companys-tarradellas-negrin-azana_129_3910310.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Mar 2021 08:59:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d9e832bd-967d-4764-b3d0-a3d5a654f2d3_4-3-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Manuel Reventós Bordoy, amb els seus fills Joan i Maria Victòria, al jardí de casa seva, la diada de Sant Esteve de 1939]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d9e832bd-967d-4764-b3d0-a3d5a654f2d3_4-3-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[10/1: La Mare de Déu]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/vicenc-villatoro-la-mare-deu_129_2603367.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquestes setmanes es fan molts paral·lelismes amb els anys trenta. I certament hi ha moltes coses que els recorden, com l’aspror amenaçadora de la bronca parlamentària. Però l’explosió de violència i dolor de l’any 1936 naixia d’una suma de circumstàncies que està molt allunyada de les actuals. En l’esclat tràgic del 36 hi va participar el problema territorial, o si es vol la qüestió nacional; hi va participar el problema militar, la tendència des del segle XIX de l’exèrcit a convertir-se en protagonista i àrbitre de la vida política; hi va tenir una influència essencial la conjuntura internacional, els totalitarismes i la seva fam de guerra; i finalment –però no el factor menys important– hi va participar el problema religiós, el pes polític de l’Església i la polarització radicalitzada en les dues direccions en torn al fet religiós. De tots aquests factors només n’hi ha un que perviu clarament: el problema territorial. Els altres s’han esmorteït o han desaparegut. Per això posa tan nerviós que l’arquebisbe d’Oviedo resi a la Mare de Déu de Covadonga perquè salvi Espanya. En el segle XXI, aquest llenguatge és ridícul. Però els antics enfrontaments (i les seves conseqüències) que evoca aquest llenguatge no són ridículs. Són dramàtics.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Vicenç Villatoro Lamolla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/vicenc-villatoro-la-mare-deu_129_2603367.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Jan 2020 17:18:11 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Paral·lelismes amb els anys trenta]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
