Estocolm és una ciutat fosca a l’hivern. Potser per compensar-ho, els suecs omplen les finestres d'espelmes que no s’apaguen mai. Passejant per Gamla Stan, un dels barris més antics, amb l’escriptor Niklas Natt och Dag, que ha aconseguit convertir 1793 (Salamandra) –en català s’ha traduït com El vigilant i el llop (Proa)– en un bestseller, amb tan poca llum, una pluja perenne i envoltats d’aigües fosques, no és tan difícil viatjar a l’època en què se situa aquesta opera prima: un any després de l’assassinat del rei Gustau III, en un Estocolm ple de misèria, on la gent beu fins a perdre el coneixement i els llacs fan pudor. "Continuem tenint alguns dels problemes de fa 300 anys –diu Natt och Dag–: la mendicitat i què fem amb aquesta zona que al segle XVIII es coneixia com el llac daurat perquè s’hi tirava tota la merda. Aquí no hi van arribar els romans i no teníem clavegueram". És precisament al llac Fatburen on apareix flotant un cadàver mutilat al qual, quan era viu, van anar desposseint de tot: la parla, la visió, l'oïda, les cames, els braços... Un advocat tísic, solitari i singularment honest, i un veterà de guerra, mutilat, investigaran el cas. L’escriptor, descendent d’una de les famílies nobles més antigues de Suècia (sense castells ni propietats per culpa d’un avantpassat que ho va dilapidar tot), es va guanyar la vida com a periodista fins que va publicar 1793, on posa el focus en els més vulnerables. L’èxit –ha venut més de tres-cents mil exemplars a Suècia i s’ha traduït en més de 30 països– ha fet que s’hagi convertit en una trilogia. L’autor, que com a hereu (un privilegi reservat als fills barons) conserva l’anell familiar amb el qual em firma el llibre, després de passar-lo pel foc, està ara immers en la tercera part.