Vist des de fora, en Simó Diarte és un home privilegiat: blanc, heterosexual i benestant, treballa en una multinacional de la comunicació, compra en botigues gurmet i viu de vendre fum. Des de dins, però, habita en la desgràcia. L'home que va vendre el món (Proa), la darrera novel·la de Melcior Comes (sa Pobla, 1980), és la història d'un publicista a qui una candidatura d'extrema dreta li ha pres les idees per triomfar. En una Barcelona venuda al turisme i a l'ús massiu de les dades personals en favor dels poderosos, Comes fa transitar aquest protagonista pel caos polític i social. Turbulent i angoixant, el viatge d'en Simó és un periple narratiu intel·ligent que posa contra les cordes la seva moral i que retrata una societat regalada al poder.

Melcior Comes (sa Pobla, 1980) va escriure el primer esborrany d'El dia de la balena mentre treballava en l'edició de Tots els mecanismes, que va publicar Proa fa tot just un any. Si en l'anterior llibre optava per un calidoscopi de narradors –i pel format llarg: 640 pàgines–, ara presenta la seva primera novel·la en tercera persona, ambientada al poble costaner mallorquí de Can Picafort els anys 90 i protagonitzada per un adolescent de 14 anys, en Martí Suau. Aconsegueix encapsular en tot just 200 pàgines un món sencer, amb mitja dotzena de personatges difícils d'oblidar, entre els quals hi ha, a més del protagonista, el seu millor amic, la mare, els propietaris d'un supermercat de poble i un director de cinema italià retirat, l'enigmàtic Fulvio Vorgo.

Cent anys després de la publicació de l'Ulisses de James Joyce, una de les novel·les més controvertides de la història de la literatura –considerada una obra mestra i, alhora, un malson per a molts lectors–, continuen arribant a les llibreries novel·les d'una extensió i ambició remarcables. Posar-se el llistó alt pot rebre, a vegades, l'elogi de la crítica i dels lectors, però també pot comportar fracassos sonats. En aquest reportatge repassem una desena de títols que s'han publicat durant l'últim any –amb una única excepció–, tots ells de dimensions poc habituals, en alguns casos fins i tot desmesurades.

Melcior Comes era el professor del curs d’escriptura que feia Carlota Gurt a l’Ateneu Barcelonès. “Era un curs online i no et veies en persona. El Melcior em queia bastant malament: el trobava fred, distant i arrogant”, explica l’autora de Sola, que només va canviar de parer a partir del dia que finalment es van trobar presencialment. “Vam organitzar un dinar per conèixer-nos amb tots els alumnes i a mi em va tocar seure al seu costat. «Vaja», vaig dir-me al començament, però cap al final del dinar ja no sabia si el trobava tan imbècil". 

Fins a 14 narradors fa servir Melcior Comes a Tots els mecanismes (Proa), una novel·la àgil, de corrupcions i xantatges que va de Barcelona a Mallorca a través de dues famílies igualment depredadores en la societat de la immobiliària i el turisme. A Tots els mecanismes, la terra –Mallorca, però també Barcelona– és encara més impura que la de Sobre la terra impura (Proa, 2018). Melcior Comes (sa Pobla, 1980) torna a les llibreries amb una novel·la trepidant que retrata una època de corrupció política i social alhora que deixa veure els nombrosos recursos –mecanismes– narratius que es poden fer servir per construir una història. Plena de frases llampants, Tots els mecanismes enganxa des de la primera línia. “Ja va bé. Està entre les intencions”, diu.

A Petita faula, Franz Kafka (1883-1924) en té prou amb un paràgraf per explicar la desesperació d’un ratolí que, al final del seu periple, només té dues opcions: precipitar-se cap al parany que l’esclafarà o fer mitja volta i deixar que el gat que el persegueix se’l cruspeixi. L’angoixa existencial és un dels extrems de la literatura de Kafka. L’altre seria el sentit de l’humor -sovint retorçat- que impregna narracions com Un informe per a l’Acadèmia, protagonitzada per un mico que, un cop atrapat i engabiat pels homes, decideix rebaixar-se al seu nivell i comportar-se com ells -és a dir, com nosaltres-. Tot el conte és el discurs que el mico pronuncia davant de l’Acadèmia en què acaba d’ingressar.