Junts per Catalunya ha demanat repetir el vot exterior de les eleccions del 12 de maig per "irregularitats". Ha presentat quatre escrits davant de cadascuna de les juntes provincials afirmant que es van destruir vots considerats invàlids abans que finalitzés el termini d'impugnació. Ahir es van comunicar els resultats després de l'escrutini i el PSC va ser primera força, amb el 26,2% dels vots, sense alterar el repartiment d'escons. La segona posició també se la va emportar Junts (23%), seguit del PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha decidit fer cas d'una denúncia de Ciutadans i prohibir a TV3 i Catalunya Ràdio anomenar “exiliats” les persones que han hagut de sortir clandestinament de Catalunya fugint de la persecució judicial (en els darrers temps, quasi tota deguda al jutge García-Castellón) pel fet de ser independentistes i haver tingut relació amb el Procés i/o amb Tsunami Democràtic. Persecució política, en definitiva. No és la primera vegada que la Junta Electoral (tot i que habitualment és la Central d'aquest organisme) prohibeix coses als mitjans públics catalans, que consideren sospitosos de tota mena de sevícies contra la unitat d'Espanya. De fet, en la seva resolució d'ara, la Junta Electoral se cita a ella mateixa, quan també va prohibir a 3Cat parlar d'exili i d'exiliats. Era amb motiu de la campanya de les eleccions del 21 de desembre de 2017, les eleccions del 155.

La justícia no ha trigat ni un dia a respondre a l'intent de Ciutadans de deixar Carles Puigdemont fora de joc davant de les eleccions del 12 de maig. El partit taronja havia impugnat la candidatura de l'expresident pel seu "padró fictici" a Catalunya, un argument que el jutjat del contenciós ja ha desestimat en una resolució aquest dimecres consultada per l'ARA. La candidatura de Junts queda, doncs, intacta i obté llum verda per part dels tribunals, almenys per ara.

Pere Aragonès ha ressuscitat en aquestes primeres setmanes de campanya l'acord de claredat per pactar un referèndum amb l'Estat i també ha desvelat la seva proposta de finançament singular. Dues qüestions fetes públiques des del Govern que l'oposició ha considerat electoralistes i que ha portat a la Junta Electoral. L'estratègia dels republicans ha topat amb l'organisme electoral, que ja els ha picat la cresta tres vegades des que Aragonès va anunciar el 12-M. L'organisme electoral ha acusat l'executiu de vulnerar la "neutralitat política" en qüestions com la presentació del finançament singular. Ara bé, de moment no li ha obert cap expedient sancionador que pugui acabar amb una multa i també ha arxivat la denúncia que va presentar el PP per la qüestió del referèndum (que demanava aturar l'anunci preventivament). En aquest sentit, el Govern es defensa i la setmana passada la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, afirmava: "No fem res que no es pugui fer".

Tots els focus estaven posats, aquest divendres, en el recompte definitiu de vots de Barcelona que es feia a la Ciutat de la Justícia. La pugna era, sobretot, per la segona posició, perquè només 141 vots separaven els socialistes de Jaume Collboni d'Ada Colau, i per als comuns aquest segon lloc significava aconseguir el desè regidor, clau per a les negociacions. No hi ha hagut canvis i el recompte ha deixat tothom on era. De fet, fins i tot allarga la distància entre el PSC i Barcelona en Comú, que passa a ser de 342 vots.