Feu la prova. Demaneu-li a un infant que dibuixi un científic. La immensa majoria farà un home, segurament amb ulleres, bata blanca i cabells esbojarrats, tipus Einstein. És la imatge encara més repetida als llibres, als còmics, a les sèries i pel·lícules que veuen, fins i tot als llibres de text. Un estereotip que modela l’imaginari infantil, tot i els esforços dels darrers anys per combatre’l, i que té un efecte perjudicial en la canalla, sobretot en les nenes, que encara creixen pensant que la ciència no és per a elles.

L’escriptora Jane Lazarre, una de les primeres a escriure sobre l’ambivalència de la maternitat, afirmava: "Crec fermament que els relats de la maternitat, de qualsevol classe i etapa, s’han d’explicar si volem obrir-nos camí entre la idealització i la demonització".

De vegades no volem estimar ni responsabilitzar-nos del que comporta, sinó que ens estimin, no importa com ni qui ho faci. És absurd i immadur, però és així. Sembla que la finalitat és no estar sols en comptes d’establir relacions madures i sanes amb els altres, de pensar què aportem nosaltres i de no exigir als que ens estimen que omplin els buits de les nostres mancances. Tot això que et dic ho he après a teràpia, què et sembla? No m’ha anat tan malament com a la Sara Bosom, eh?

Una dona de 69 anys ha mort aquest dimecres al matí en l'incendi d'un habitatge que ha cremat un tercer pis al passatge de la Castellassa de Terrassa (Vallès Occidental). Els Bombers de la Generalitat han rebut l'avís a les 06.19 hores i han activat immediatament cinc dotacions: tres camions d'aigua, una autoescala i un vehicle de coordinació i comandament. En arribar, però, ja han trobat el foc completament desenvolupat.

El part de la Fina va ser traumàtic: la seva filla venia amb el cordó umbilical lligat al coll i qualsevol moviment que fes podia ser un risc per a la criatura. Quatre llargues hores de treball i de fòrceps van acabar amb el naixement de la nena sana i estàlvia. En canvi, el seu sòl pelvià va quedar sentenciat i ha hagut d’aprendre a conviure amb els escapaments d'orina. A la Susagna li van extreure un ronyó i la matriu per evitar la progressió del càncer de bufeta que patia. Fa un parell d’anys li van fer una ostomia i ha hagut d’acostumar-se “per nassos” a fer vida normal amb un orifici i una bossa pels esfínters a l’abdomen. Durant molt de temps, però, el seu cap es va desconnectar de la pelvis cap avall.

No és cap secret que el sector de l’automoció està encara ara molt masculinitzat i que presta poca atenció a les desigualtats de gènere. Però un nou estudi de Citroën al Regne Unit va més enllà i posa de manifest les dificultats i hostilitats que troben moltes dones a l’hora de comprar un cotxe nou.

Una de cada sis persones té problemes d’infertilitat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i un de cada 10 nens ja neixen per tècniques de reproducció assistida a l’Estat —el 2022 van ser 39.546 nadons, segons la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), nascuts de 167.195 cicles de fecundacions in vitro (FIV) i 31.635 inseminacions artificials (IA)—. Encara que l’èxit d’aquestes tècniques és indiscutible, les xifres ja deixen entreveure que passar per un procés de reproducció assistida no és bufar i fer ampolles. Les taxes d’èxit, que depenen de l’edat i d’altres factors, són del 13,7% en cas d’inseminació artificial, i del 43,8% en cada cicle d’in vitro que arriba a la transferència embrionària (quan es deposita l’embrió a l’úter), cosa que succeeix en un 60% dels cicles iniciats.

El meu embaràs va ser, en general, molt bo. Vaig tenir la sort de sentir-me físicament bé, així que els nou mesos van passar gairebé sense que me n'adonés.

Sembla paradoxal que, en un sector majoritàriament femení, on les dones són les principals clientes i representen el gruix laboral de la indústria de la moda, molt poques arribin al capdamunt de la piràmide. Segons les últimes dades, la presència femenina als consells d’administració de les empreses de l’Íbex 35 és inferior al 25%. Tot i això, la Comissió Europea ha establert que, per al 2026, almenys el 40% dels membres dels consells d’administració de les empreses cotitzades han de ser dones. En els càrrecs de direcció general, la xifra és encara més baixa. Conversem amb algunes de les dissenyadores de moda i directives que lideren un canvi cap a la igualtat al sector.

Els primers cops que vaig gestar, no vaig entendre bé què significava. Els dos primers embarassos van estar marcats per la feina a l'hospital com a resident de psiquiatria. Vaig fer guàrdies de 24 hores fins que vaig parir. Una llàstima i una bestiesa. En el tercer embaràs sí que vaig descansar els últims mesos i em va sorprendre la lentitud i el cansament que em van envair. Eren unes sensacions que no havia notat en els embarassos anteriors.

Infarts que es confonen amb ansietat, retards en el diagnòstic del trastorn de l'espectre autista, pèrdues gestacionals no acompanyades, intoxicació per fàrmacs per rebre una dosi no adequada al seu sexe, dones a qui no prenen seriosament els seus símptomes, invisibilització de la violència obstètrica o problemes de salut mental diagnosticats massa tard. Són només alguns dels exemples del biaix de gènere que hi ha en medicina i recerca i que han recollit la periodista Isabel Muntané i la metgessa del servei d'urgències de l'Hospital Clínic Blanca Coll-Vinent al llibre Ets una exagerada. Biaix de gènere i sexe en salut , publicat per Raig Verd.

Àngels Gonyalons (Barcelona, 1963) és actriu, coneguda per musicals tan aclamats com Mar i cel, o la darrera producció de Dagoll Dagom, L’alegria que passa. També ha treballat en cinema, televisió i doblatge. Aquest any celebra el 30è aniversari de l’escola de teatre musical Memory, de la qual és fundadora. Del 9 de maig al 2 de juny la podem veure a l’obra Llegat, al Teatre Akadèmia.

Àngels Gonyalons sempre va saber què volia fer encara que no en fos conscient. “Em van enxampar quan tenia tres anys amb tots els ninos a terra i jo damunt del llit explicant-los coses. L’escenari m’agradava molt”. Malgrat que el seu avi matern era escultor i els cosins de la mare, músics, ella era filla d’acadèmics. “Els meus pares havien fet tots dos humanitats, història de l’art i filosofia, dues carreres, en una època en què no era habitual. Moltes mares eren mestresses de casa. La meva mare es va casar als 19 anys. El meu pare en tenia 32 i li va dir «ja m’ocupo jo de les nenes: fes una carrera, tingues un grup d’amigues, tingues una joventut». Era un home fora de sèrie”.

]]>

Ahir els parlàva de la Marta Cortizas, la millor sommelier de Catalunya, d’El Celler de Can Roca. Demà, per cert, seré –i els n’informaré– al Tast de Vi per Parelles, que organitza Vila Viniteca. El cas és que algun lector de l’ARA em preguntava com és que de les virtuts de la millor sommelier en destacava la joventut però no que sigui dona.

]]>

"Sabràs portar l'autocarregadora?", "Ja aguantaràs les temperatures?". Des de fa anys les dones lluiten per la inserció al món laboral i cada vegada es trenquen més sostres de vidre, però encara queden sectors tradicionalment masculinitzats en què la paritat continua quedant lluny, i el forestal n'és un. Les dones que treballen al bosc sovint conviuen amb els prejudicis sobre la seva condició física, habilitat o resistència. "Encara hi ha una mica de por a ser menyspreada, a les mirades, als comentaris, en aquestes feines «d'home», que requereixen força o tècnica", explica l'Anna Barea, que fa uns sis anys que treballa a la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa.

]]>

No és nou afirmar que les mares actuals estem molt exigides. Compaginar la vida professional, social i la criança ja resulta un repte en si mateix. Trobar estones per cuidar-te. Per fer aquella classe de ioga que tant trobes a faltar. Un sopar amb la parella, que fa molt que no us trobeu. Uns vins amb les amigues. I no t’oblidis de la teva àvia, que fa molt que no li truques!

]]>

La Isabel, el personatge que interpreto a Malparida, és una dona molt dissociada amb ella mateixa, sense una connexió amb el que sent, molt focalitzada en la seva vida professional. A mesura que transcorre l'obra, descobrim que aquesta dissociació té un motiu, que és la violència obstètrica.

]]>

Des de finals d’estiu que cada dimecres hi ha molt de rebombori a les portes del pavelló esportiu de Girona a Fontajau. No és perquè a dins s’hi jugui un partit en especial. És el lloc de trobada per a desenes de dones que s’ajunten per entrenar plegades. És una tradició que es repeteix any rere any des de l’agost fins a principis d’octubre. Totes comparteixen un objectiu: córrer o caminar els 5 quilòmetres de la Cursa de la Dona de Girona, que se celebra aquest diumenge 8 d’octubre. Un esdeveniment que va començar de manera simbòlica per fomentar l’esport en les dones i que deu anys després ha superat totes les expectatives i s'ha convertit en la cursa més participativa de la ciutat.

]]>

Tenia 28 anys i sobre el paper era una dona jove i sana que estava esperant la seva primera criatura. Però, poc abans de la setmana 24 de gestació, la Laia Pastor va començar a notar que alguna cosa no anava bé: s'havia inflat, tenia mal de cap i la visió una mica estranya. "Estava embarassada, era l'agost i tothom deia que era normal. El meu marit i jo ens vam fer un tip de caminar per la platja perquè la inflor baixés", explica la Laia. La situació no millorava i en la següent revisió la Laia tenia la tensió arterial molt alta. Patia preeclàmpsia, que causa pressió arterial alta (hipertensió) i pèrdua de proteïnes per l’orina, amb risc per a la vida de la mare i del nadó, una de les patologies que centrarà La Marató de TV3, que enguany se celebra el 17 de desembre i està dedicada a la salut sexual i reproductiva.

]]>

S’establien normes precises sobre la llargada de les faldilles o les mànigues perquè l’espai públic era dels homes i nosaltres només hi podíem accedir amb el salconduit de la vestimenta tinguda per respectable. Els dictats de la decència ens feien sentir, en paraules de Julia Kristeva, estrangeres per nosaltres mateixes. Mirat fredament, quina ocurrència més curiosa, aquesta, no? Que la diferència sexual doni peu a visions ideològiques i morals tan recargolades. Hi ha tribus en les quals les dones van amb els pits despullats i no passa res. Esclar que també fan coses rares com enterrar verges perquè no plou. La creativitat dels homes a l'hora de sotmetre les seves companyes d’espècie sembla que no té límits. Sigui com sigui, en això de la indumentària femenina no s’hi val a pecar d’ingènues i hem de tenir en compte no només el que volem fer sinó el món real en què vivim.

]]>

Has crescut al Celler de Gelida, però vas decidir estudiar humanitats. Com es compenetren l'enologia i les arts?

]]>